Feia quatre dies que una llengua d'aigua havia provocat una catàstrofe sense precedents. L'escenari era apocalíptic i la tragèdia estava incrustada als rostres dels habitants de Paiporta, una població de l'Horta Sud convertida en el quilòmetre zero del desastre de la dana. Les necessitats bàsiques, és a dir, l'aigua, el menjar i les medicines eren proporcionats per voluntaris, i la neteja dels carrers era obra de la solidaritat i dels veïns.
Tothom se sentia abandonat. "On és l'Estat? Qui ens està donant aigua i aliments?", assenyalava amb la seua granera un veí de Paiporta, marcat per haver perdut familiars i amics, per haver-hi estat testimoni de veure cadàvers pels carrers. Amb les llàgrimes transformades en ràbia, amb el dolor erigit en ressentiment, la visita del president del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez; el president de la Generalitat Valenciana, el popular Carlos Mazón, i del monarca espanyol, Felip VI, va generar una onada de rebuig i va deixar una imatge icònica: la gent llançant fang al rei i als dos mandataris polítics.
"És cert que sabíem que hi havia grups ultradretans que estaven organitzats i tenien preparada aquella acció, però també va haver-hi gent que va llençar fang perquè, realment, estava molt cabrejada. És inèdit que se li tirara fang al monarca Felip VI", recorda Borja Ramírez, veu del Comitè Local d'Emergència i Reconstrucció de Catarroja, una altra de les poblacions força damnificades per la barrancada. "Aquell moment va exhibir el cabreig i el malestar de la gent, el qual continua viu per una recuperació que està cuinant-se massa a poc a poc", indica.
El virus de l'absència pública
La ferida d'aquell xoc dels primers dies no està ni molt menys cicatritzada. Està a les retines dels habitants d'aquella comarca. "Estem parlant d'una situació inèdita a l'estat espanyol. Es tracta d'haver viscut pràcticament una setmana sense gaire presència de l'administració pública. Va haver-hi un col·lapse de les institucions públiques", subratlla. "Van fallar tots els nivells: des de l'escala local fins a l'autonòmica i l'estatal. La dana fou que el clímax d'un sentiment de desatenció de les administracions que ja venia de lluny", consolida Andrea Kruithof, politòloga i membre del col·lectiu Mai Més València, sorgit després de la dana com a una mena de lobby apartidista. L'Horta Sud, per exemple, ha estat una comarca tradicionalment abandonada per les institucions.
"Ens hem sentit desemparats, sense poder confiar en el nostre mateix govern autonòmic, que hauria d'haver avisat i protegit les vides dels seus ciutadans, i va incomplir les seues funcions. Encara més, la negligència s'ha sumat a una falta de transparència i de retre comptes davant de la ciutadania que alimenta la desafecció cap a la política", assenyala Ramírez. Un tall obert al cor dels habitants d'aquestes zones, on la recuperació "no s'ha percebut completa". L'empipament de la gent amb els governants és transversal. Està cansada d'observar com el seu garatge està quasi igual que el primer dia, d'una desigual arribada de les ajudes públiques i de veure que hi ha molts ascensors pendents d'arreglar.
La finestra ultra
El rebuig a Mazón és absolut al carrer i, fins i tot, dintre dels mateixos votants del PP. Ara bé, no serien les opcions progressistes -com ara un PSPV llastat per la resposta de Sánchez durant els dies i els mesos posteriors a l'emergència-, ni les d'obediència valenciana, com ara Compromís, aquelles que vehicularien la indignació. O, si més no, a les urnes. "És difícil interpretar que està passant, però s'observa un panorama marcat per l'abstenció a l'esquerra. Crec que hi ha una idea prou present a molta gent que no han estat capaços de respondre com ho haurien d'haver fet en aquestes circumstàncies. No han sabut proposar cap alternativa" valora.
"La sensació generalitzada és que el malestar i la frustració l'està canalitzant l'extrema dreta, i crec que això és producte del poc múscul consolidat que hi ha fora de les institucions. Hi ha iniciatives necessàries, com ara els Comitès Locals d'Emergència i de Reconstrucció, però estan basades en el voluntarisme i s'ha de veure quina és la implicació després de l'any de la dana, perquè hi ha el risc que s'apague aquesta empenta emocional de l'inici", raona Kruithof. "L'extrema dreta ha estat des del primer moment xafant el terreny, i l'esquerra no va arribar a temps, quan no ha estat absent", complementa Ramírez.
En el cas de la gent amb simpaties anteriors pel centredreta, percep que "pot haver-hi una radicalització que els empente a l'extrema dreta després de l'actuació del Govern valencià del PP". "La ultradreta també compta amb el terreny de la conspiració per alimentar-se, per vehicular aquest sentiment de tots els polítics són iguals i d'absència de l'Estat", introdueix. "Tenim el precedent d'Alcàsser, i existeixen alguns senyals preocupants perquè es puga donar un escenari semblant", avisa. La postdana, amb uns primers dies d'absència administrativa, una recuperació que camina lent i el joc dels relats polítics, està adquirint cos d'un còctel explosiu antipolític amb temptacions ultres.
