Un any no és una mesura de temps coherent quan el que has perdut és la casa, el teu negoci, el cotxe o, pitjor, un familiar o una amistat. 365 dies després, als municipis de la zona zero de l'Horta Sud encara no s'ha tornat a la normalitat d'abans de la dana del 29 d’octubre del 2024: serveis bàsics funcionant a mig gas, ajudes insuficients per refer i reconstruir infraestructures i una sensació d’abandonament i enuig que cap ajuda econòmica pot reparar. Nació ha recollit testimonis que van patir els efectes del temporal per veure posar el termòmetre de la situació un any després.

“No soc capaç de tornar a viure en el meu pis i he decidit vendre’l, i com no hi ha res assequible a València ni a Catarroja he vingut a viure a Utiel”, explica la Susana, que amb 55 anys va perdre la casa a Catarroja —herència dels seus pares—  durant la dana. Un any després, s’ha vist obligada (emocionalment i econòmicament) a abandonar el seu poble per anar a viure a un de 700 habitants a Utiel: Fuenterrobles.

Catarroja és un dels municipis de l’Horta Sud que conformen la zona zero de la dana. La seua proximitat al barranc del Poio va provocar que, quan aquest es va desbordar mitja hora abans que el govern valencià enviés l’alerta als mòbils, l’aigua arrasés els carrers arrossegant cotxes, furgonetes, branques, fang i persones. “No plovia i va començar a vindre l’aigua del barranc per la Rambleta, no enteníem res”, recorda Angy, propietària del bar Neric de Catarroja, que des de fa 12 anys gestiona amb el seu marit i que el corrent també va arrasar per complet. 

Un any i un préstec bancari després, i amb les ajudes que l’empresari de Mercadona Juan Roig va atorgar als negocis valencians, van reobrir el bar al maig, però continuen “barallant” amb el Consorci d’Asseguradores perquè li paguen les perdudes del negoci. “Els mesos després de la dana Catarroja estava buida, no entrava ni eixia ningú. Només era buidar i netejar. Ara, a poc a poc, tornen a obrir negocis: el forner, el costurer, el del kebab, aproximadament un 50% tornen a estar en marxa”, explica Angy, qui ha estat des de gener fins a finals d’abril reconstruint el bar “des de zero”.

Demanar ajudes no és fàcil

La reconstrucció de la casa de Susana també ha sigut un procés de mesos que encara no ha acabat i l’impacte emocional li impedeix tornar a viure al lloc on quasi perd la vida. “En vint minuts l’aigua m’arribava al coll. Com si estigués darrere d’una peixera, veia com l’aigua arrossegava els cotxes per la finestra, que va ser l’única cosa de la casa que va resistir”, s’emociona Susana recordant la tragèdia. "Aquest setembre totes les façanes del meu carrer seguien igual de brutes i sense arreglar, i el meu pis no s'ha pogut arreglar fins fa unes setmanes perquè seguia mullat".

Susana va rebre al gener 6.000 euros per la reconstrucció de sa casa i 2.000 per la perduda del cotxe, a més dels diners del Consorci que li van permetre arreglar les parets, comprar mobles i electrodomèstics nous i reformar el terra. Això sí, mesos després de la dana. El primer paquet d’ajudes del govern de Carlos Mazón es van anunciar una setmana després de la tragèdia. Es declarava com a zones catastròfiques les localitats més afectades i es repartien 10.600 milions d’euros.

Demanar les ajudes no va ser fàcil. “Hi ha molta burocràcia, demanaven molts papers que jo no tenia perquè se’ls havia endut l’aigua i, com vaig perdre el mòbil en la riuada tampoc tenia els documents digitalitzats de la llum, l'assegurança o de l’herència dels meus pares”, explica, indignada. Gràcies a l’ajuda dels voluntaris i de les recaptacions solidàries, persones com Susana van poder menjar i tenir un lloc on viure. “Una amiga em va deixar el seu pis a València fins que he vingut a Utiel, però jo tinc la meua vida a Catarroja”, apunta. Al poble, la vida encara no ha tornat a la normalitat, com en molts altres municipis.

La nova normalitat: negocis tancats i barracons

“La meua metgessa la tinc en un barracó perquè estan reconstruint el centre de salut", denúncia Susana sobre la situació a Catarroja. L’institut públic està per enderrocar, i molts col·legis continuen amb barracons un any després. Els semàfors, com els ascensors, continuen sense funcionar i molts negocis han desaparegut. “Han fet una rentada de cara, però queden moltes coses per fer a les cases i als garatges”, detalla Susana sobre el seu poble on, com en la majoria dels municipis, el clavegueram no funciona des de fa un any.

“Vas caminant per Catarroja i encara hi ha enderrocs i molta por cada vegada que torna a ploure perquè continuen inundant-se els carrers”, apunta. El dia 29 de setembre d'aquest any les alertes de pluja van tornar a sonar als mòbils, però aquesta vegada 10 hores abans que plogués. "Això demostra que podrien haver avisat abans fa un any, però també l'únic que aconsegueixen és ficar més por a la gent", lamenta. 

"Molts negocis no obriran perquè tenen por que torne a passar"

A Benetússer, municipi de la zona zero de l’Horta Sud a 13 minuts en cotxe de Catarroja, la situació és pareguda. “En el meu edifici encara estan posant les llums i no hi ha ascensor, les persones majors no poden pujar la compra a casa i som els veïns qui ho hem estat fent durant aquest any”, explica Toñi García, veïna de Benetússer i fundadora de l’Associació Víctimes de la Dana. Ella treballava a la conselleria de Turisme i va ser una de les primeres veus a denunciar públicament la gestió "criminal" i les negligències del govern de Mazón durant la dana, perquè va perdre a la seua filla de 26 anys i al seu marit el 29 d’octubre de 2024.

“No hi ha dia que no s’escolte una màquina o excavadora al poble per esfondrar i reconstruir les cases”, apunta. A Benetússer tampoc plovia quan l’aigua del barranc del Poio va arrasar-ho tot. “Molts negocis no tornaran a obrir perquè no els compensa o perquè tenen por que torne a passar”, explica Toñi i afegeix que han sigut quasi 8.000 comerços afectats en la comarca de l’Horta Sud. Dels col·legis afectats de la comarca vuit continuen fent classes en barracons i, el de Benetússer, es va esfondrar per començar-lo de zero.

Viure amb el trauma sense reparació

“És un trauma col·lectiu”. Defineix la situació Laura Trujillo, de la Fundació Horta Sud, que ha desplegat ajudes a les associacions del teixit veïnal de la comarca per reprendre l’activitat d'oci, un objectiu que no s’ha aconseguit fins a març del 2025. Els camps de futbol, les escoles de música municipals, les falles o les associacions de persones majors, per sort, no han desaparegut, i han tingut un paper essencial en la recuperació de “rutines” i en la salut mental de les persones afectades. “L’única manera de superar aquest trauma és a través de la comunitat”, apunta Trujillo.

“Mai hem tingut el suport de la Generalitat, Mazón només s’ha oferit a parlar amb nosaltres, si ho sol·licitàvem, deu mesos i mig després”, explica Toñi indignada. Els afectats que han pogut optar a les ajudes econòmiques no han rebut ni “veritat, ni dignitat, ni moral, ni ètica, ni empatia”, denúncia la creadora de l'Associació Víctimes de la Dana.

"Van morir per una gestió irresponsable i negligent"

L'últim paquet d’ajudes que Mazón ha aprovat aquest setembre per als vehicles, l'habitatge i les famílies són "la manera que té d’expiar-se la culpa i intentar calmar a la gent", remarca Toñi. "Les ajudes mai són per les morts perquè si ho foren, implicaria per al president reconèixer que va ser culpa seua”.

Un any després la vida als pobles arrasats està lluny de ser normal, com tampoc ho és la gestió institucional de la tragèdia, l'ocultament de proves essencials per a la investigació ni les mentides del discurs del president valencià. "Les 229 persones no van morir per un fenomen climàtic, van morir per una gestió irresponsable i negligent”, conclou Toñi.