Demanda de més cultura en català entre els joves. Aquesta és la principal conclusió d'un informe de l'Escola de Formació Guillem Agulló d'Òmnium sobre els usos culturals de la joventut als Països Catalans. Segons el document, presentat aquest dilluns, hi ha dos àmbits especialment en què es reclama més presència de la llengua: en els videojocs i en el cinema, on un 56% i un 52% dels enquestats respectivament creuen que hi ha molt espai perquè el català creixi. 

Una altra de les conclusions que es desprèn de l’informe és la desestigmatització de certa visió que els joves d’ara són una generació desconnectada i alineada en el món digital. L’informe evidencia un potencial interès per la cultura com a espai d’entreteniment (un 89% dels enquestats), d’informació (un 81,9%) i d’educació (un 74%). En aquest punt, l’estudi posa en relleu que la gran majoria de joves llegeix amb freqüència, i que un 75% ho fa més d’un cop a la setmana, per sobre del consum de pòdcasts o videojocs. “Davant de relats alarmistes, ara sabem que sí, la joventut llegeix”, ha assegurat Sara Gil, una de les investigadores.

També hi ha un clam per la descentralització de la cultura (només el 53% dels joves de zones rurals es declaren satisfets amb la seva vida cultural davant d’un 62,6% dels joves de zones urbanes) i per l’eliminació de barreres econòmiques (un 64% diuen que no consumeixen o participen en cultura perquè és massa car). L’informe l’han dut a terme les investigadores Sara Gil i Marta Meneu i s'ha realitzat a partir de 1.500 entrevistes a joves d'entre 18 i 34 anys d'arreu dels Països Catalans.

El president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, ha reclamat “tornar a agitar culturalment el país”. Durant la presentació de l’informe, Antich afirmat que “és urgent tornar a emplaçar el sector cultural, públic i privat, i totes les institucions per donar resposta a un clam que és nítid i clar: els joves volen més cultura, la volen en català, i necessiten poder-hi accedir sense barreres econòmiques”. En aquest sentit, el president d’Òmnium ha instat a “continuar treballant incansablement” per respondre a aquestes necessitats.

Quines xarxes socials fan servir els joves?

Un dels principals espais de consum de cultura per als joves són les xarxes socials, segons l’informe. Ara bé, destaca el fet que les xarxes amb una presència més marcada pels nois i on l’extrema dreta té més força, X i Telegram, són residuals (només un 25% dels joves les consumeixen).

En canvi, la plataforma preferida de la joventut és YouTube. “Veiem com els nois consumeixen més contingut relacionat amb esport, política i discurs a través d’X o Telegram mentre que les noies es dirigeixen cap a formats molt més estètics i relacionats amb la moda, la bellesa o l’estil de vida de TikTok o Instagram”, ha apuntat la investigadora Marta Meneu.