L’estiu se’n va. Com sempre. I tot escurant-lo: la Diada. Com cada any. Aquest 11 de setembre, a l’escenari que Òmnium Cultural instal·larà al passeig de Lluís Companys, hi actuaran Svetlana, Auxili i K-ZU. En Joan Casulleras (Taradell, 1998), K-ZU per als escenaris i per a Nació, tancarà la Festa de la Llibertat amb una sessió com a PD. Les seves barreges de música en català amb tecno o reggaeton li han costat 40 mil seguidors a l’Instagram en un temps d’un any i escaig, i una cinquantena d’actuacions entre juny i setembre. K-ZU exhibeix el moreno-paleta dels dies bons i una samarreta virolada de flors. Ahir va pujar el Pedraforca, però –diu– no es troba gens cansat. Sense ser infantil, ens parla dels seus projectes amb la capacitat de meravella i la franquesa amb què ho faria un nen. Amb l’estat d’èxtasi, en realitat, amb què cal acabar una nit de finals d’estiu.

Ets el PD català amb més seguidors a les xarxes.
Crec que perquè un bon punxadiscos ha de saber què vol el públic i, alhora, s’ha de mirar una mica el melic. És a dir ha de tenir prou valentia per punxar una cosa a la qual la gent no està acostumada.

I a què no està acostumada?
Mira, en un dels primers vídeos que vaig penjar, a la Sala La Mirona, recordo estrenar el remix de El meu avi i, al principi –de fet, se sent en el post–, el públic va escridassar-me: “Què collons és això?”. Després ballaven a tope, però la primera reacció va ser de rebuig. Jo penso que cal cercar això. Perquè de punxar el Danza kuduro o el Limbo o La Gozadera en sap tothom.

Com arribes aquí? 
Jo estudiava Biologia i ja a primer de carrera, recordo que una tarda a casa meva vam estar rascant la guitarra amb uns col·legues, i que quan ells van marxar jo vaig continuar, sol. Vaig pensar “Bah! Imagina't ser Justin Bieber”. Compons les teves cançons, les graves i sonen de puta mare, milers de persones te les retornen en un concert, ets el crush de totes les ties i tens calés. Ha de ser la polla! (riu).

Però has de cantar una mica bé.
Exacte, i això va fer-me baixar de seguida la trempera, perquè jo cantava molt malament i sempre m’ho havia dit tothom: “Cantes molt malament!”, i arran d’això vaig optar per recuperar un programa de producció musical, i vaig començar a trastejar. Llavors vaig marxar un any d'Erasmus a Croàcia. Els caps de setmana viatjava, a les nits sortia de festa i, quan em llevava, passava les ressaques produint. El meu primer bolo va ser en una discoteca d'allí.

Poca Biologia, doncs.
(Riu) Vaig canviar Biologia per Producció Musical, i vaig començar a punxar reggaeton i dembow a diverses discoteques de Girona. Però el gener del 2024 vaig penjar un vídeo a xarxes d’un remix de Les Tres Bessones, i ho va petar. I després un altre de Jenifer dels Catarres, i ho va tornar a petar. I com que dos punts fan una línia, allà hi havia un forat al mercat, i jo vaig abocar-m’hi.

I ara que has compost un disc, s’acabarà el KZU punxadiscos?
No. Per a mi no són excloents. Hi haurà dos perfils a l’Spotify, aquesta serà tota la divisió.

Parla’m d’aquest nou projecte d’àlbum.
És un disc de música pròpia. En català, evidentment. La primera cançó del disc sortirà el 30 de setembre i, en general, per l’estil podria ser Buhos o Els Catarres o The Tyets o Chimbala, perquè hi ha algun tema que és més de reggaeton tirant a dembow.

En quin moment comença la composició?
Farà cosa de dos anys. La meva parella també se'n va anar d’Erasmus, i em va deixar. Va ser una ruptura molt dura, potser el pitjor moment de la meva vida. I escriure i fer música eren el què més m’ajudava a canalitzar el dolor, a pal·liar-lo. Vaig apuntar-me a classes de cant i vaig començar a arranjar.

Amb la intenció de fer un disc?
No, ni tan sols de ser escoltat. Ho feia per a mi. El què va passar és que vaig ensenyar-ho al meu mànager i va dir-me “Tu, això és molt guapo” i després li ho vaig posar a en Guillem de Buhos i va dir-me “Tu, això que has fet és molt ben parit”, i pensa que jo venia del “Cantes molt malament!”. Tenia vuit cançons mig embastades i vaig presentar les maquetes i de seguida amb en David Rosell, que és el productor d’Els Catarres, de Doctor Prats, de Buhos també, vam anar a gravar el primer tema. Encara no m'ho crec.

Quina rebuda augures per part dels teus seguidors?
Potser no em menjo una rosca, però ara és que el que vull fer. Perquè està molt bé fer de PD, perquè fas ballar la penya i els ho fas passar de puta mare, però per a mi té dos problemes: per una banda, que la música no és teva, no se t'atribueix; i, per una altra, que la llibreria musical de la qual pots tirar és, en essència, superficial. I jo soc sentit i romàntic. Amb això vull dir que la majoria de les cançons del meu disc són de desamor (riu).

Un punxadiscos és menys que un cantant?
És més difícil tenir un grup de música que fer-se PD. Per ser músic necessites uns estudis i practicar, per ser punxadiscos només necessites practicar, i practicar menys. Ara bé, jo m'he sentit moltes vegades infravalorat en festes majors, sobretot pels grups de versions, perquè ells sempre són caps de cartell. I la veritat és que topes sovint amb què mentre ells toquen la gent està fent parquineo i que, en canvi, quan jo començo a punxar, tanca paradeta i s'atansa.

Com vius l’espanyolització del panorama musical?
Crec que entre els joves d’institut, per marcar una forquilla d’edats, abans el que molava era ser perroflauta i el reggae o l’ska, i ara el que mola és el reggaeton, i tota l’estètica que se’n deriva, dintre de la qual hi ha el castellà. Llavors en l'àmbit de festa popular, amb grups com The Tyets o Figa Flawas, s'ha establert un lligam, un pont entre la música urbana dels guais i el català. El què passa és que amb els PD aquesta connexió no s’ha donat. I jo penso que la meva figura passa per aquí.

Som al Passeig de Lluís Companys perquè actues per la Diada. Què significa això?
És el màxim exponent, en un sentit reivindicatiu, a què pot aspirar una actuació meva. I no cal convèncer-me que la cultura i la llengua s’han de lluitar, però reconec que la darrera vegada que vaig venir a la manifestació devia ser l’any 2019, pel desencant del procés, suposo que com molta altra gent. Actuar aquest 11S significa que em torno a comprometre. I estic molt il·lusionat.

Què podem esperar de la teva actuació a la Diada?
He preparat una sessió en què, malgrat que jo habitualment també punxo música en castellà i en anglès, punxaré exclusivament música en català. He fet una intro especial per a l’ocasió i estrenarem en directe un remix d'El Cant de la Senyera. Estic més que il·lusionat, estic eufòric!