25
d'octubre
de
2022, 16:15
Actualitzat:
16:17h
Més sensibilització lingüística, l’increment o millora de la formació, la dinamització i foment de l’ús del català i l’aprovació de canvis legals són algunes de les accions concretes que hi ha entre les 2.600 propostes ciutadanes que s’han formulat en el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua. El procés ha estat obert des de l’1 de març fins al 30 de setembre i ha permès recollir 333 aportacions per millorar la situació del català, de les quals n’han sortit 2.600 propostes. Gairebé la meitat de les propostes, el 47,7%, incideixen en els usos i entorns lingüístics i, per altra banda, el 22,4% de les propostes rebudes correspon a l’àmbit d’educació i recerca.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presidit la presentació dels resultats del procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua en un acte al Palau de Pedralbes. El secretari de Política Lingüística, Francesc-Xavier Vila, ha explicat les dades a una trentena de personalitats i representants d’entitats de la taula del Pacte, així com representants de tots els grups parlamentaris interessats. Garriga ha destacat que la ciutadania ha participat en el procés “amb molta consciència i moltes ganes perquè és un tema que preocupa”. “En fem una valoració molt positiva”, ha recalcat.
Sobre les accions concretes, el 30,5% de les reclamacions demana més sensibilització lingüística (778 propostes). Les altres accions fan referència a incrementar o millorar la formació (456), dinamitzar i fomentar l’ús de la llengua catalana (360), aprovar canvis legals (294), augmentar el finançament i les subvencions (264) i reforçar l’acompliment de la llei (231). En aquest context, Francesc-Xavier Vila ha remarcat que és molt important que la sensibilització estigui al capdavant de les propostes perquè “dona una visió d’una ciutadania que creu que amb l’argumentació es poden modificar comportaments que no són positius per la llengua catalana, però es poden transformar”. El 47,7% de les propostes incideixen en els usos i entorns lingüístics; un 26,5% demanen sensibilització per incidir en les actituds lingüístiques, i un 23,5% fan referència al coneixement de la llengua (23,5 %). Finalment, el 2,3 % de les propostes recauen en mesures per incidir en el corpus de la llengua.
Cultura ha explicat que 278 persones han participat en 12 sessions deliberatives temàtiques en línia, 1.134 en 16 sessions territorials i 521 en dues jornades monogràfiques. En total s’han recollit 333 aportacions, de les quals se’n desprenen prop de 2.600 propostes. El 40,4 % han estat presentades individualment i el 59,7% a través d’algun col·lectiu. El 45,9% de propostes han estat vehiculades per entitats i el 35,9% a través de les sessions de treball organitzades per la Secretaria de Política Lingüística. Han participat en el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua 60 entitats. Les entitats de l’àmbit de la llengua i la cultura han presentat el 20,3% de propostes, respectivament. La resta provenen d’entitats de l’àmbit socioeconòmic (17,7%), institucions (13,9 %), entitats cíviques (11,4 %), entitats d’educació i recerca (11,4%) i també entitats polítiques i sanitàries (2,5%, respectivament).
Les propostes s’han distribuït en 12 àmbits socials: el 22,4% de les propostes rebudes correspon a l’àmbit d’educació i recerca (amb 571 propostes), seguit dels àmbits de les administracions públiques (362) i de l’audiovisual i mitjans de comunicació (358). La resta de propostes afecten la cohesió social i acolliment (272), l’àmbit socioeconòmic i laboral (258), la cultura (201), el lleure, l’esport i el món associatiu (126 propostes), l’àmbit digital i les tecnologies de la llengua (125), la salut i atenció sociosanitària (104), qualitat de la llengua (81 propostes), els àmbits estatal, europeu i internacional (61) i les relacions entre els territoris de llengua catalana (33).
Sobre quina institució és la responsable de dur a terme les accions proposades, el 30,2 % de les propostes assenyalen la Generalitat o òrgans vinculats com a responsables d’aplicar-les (365 propostes). El 18,9 % de les propostes fan referència directament al Departament de Cultura o bé, a les entitats i organitzacions que en formen part, com la Secretaria de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Termcat, Centre de Terminologia de la Llengua Catalana (472).
El 16,3 % de les propostes es dirigeixen al Departament d’Educació (406) i el 6,3 % a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (156). La resta de destinataris són el Departament de Salut (4,2 %), el Departament de Treball (3,6 %), l’Administració local (1,6 %), l’Administració de Justícia (2,3 %) i l’Administració de l’Estat (1,9 %). Les dades que s’han presentat aquest dimarts són el resultat de sistematitzar les propostes i aportacions rebudes durant el procés participatiu. Al novembre, el Consell Social de la Llengua Catalana i les entitats valoraran els resultats obtinguts i faran les seves recomanacions. La redacció i aprovació definitiva del pacte es preveu durant el primer semestre de 2023.
La consellera de Cultura, Natàlia Garriga, ha presidit la presentació dels resultats del procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua en un acte al Palau de Pedralbes. El secretari de Política Lingüística, Francesc-Xavier Vila, ha explicat les dades a una trentena de personalitats i representants d’entitats de la taula del Pacte, així com representants de tots els grups parlamentaris interessats. Garriga ha destacat que la ciutadania ha participat en el procés “amb molta consciència i moltes ganes perquè és un tema que preocupa”. “En fem una valoració molt positiva”, ha recalcat.
Sobre les accions concretes, el 30,5% de les reclamacions demana més sensibilització lingüística (778 propostes). Les altres accions fan referència a incrementar o millorar la formació (456), dinamitzar i fomentar l’ús de la llengua catalana (360), aprovar canvis legals (294), augmentar el finançament i les subvencions (264) i reforçar l’acompliment de la llei (231). En aquest context, Francesc-Xavier Vila ha remarcat que és molt important que la sensibilització estigui al capdavant de les propostes perquè “dona una visió d’una ciutadania que creu que amb l’argumentació es poden modificar comportaments que no són positius per la llengua catalana, però es poden transformar”. El 47,7% de les propostes incideixen en els usos i entorns lingüístics; un 26,5% demanen sensibilització per incidir en les actituds lingüístiques, i un 23,5% fan referència al coneixement de la llengua (23,5 %). Finalment, el 2,3 % de les propostes recauen en mesures per incidir en el corpus de la llengua.
Cultura ha explicat que 278 persones han participat en 12 sessions deliberatives temàtiques en línia, 1.134 en 16 sessions territorials i 521 en dues jornades monogràfiques. En total s’han recollit 333 aportacions, de les quals se’n desprenen prop de 2.600 propostes. El 40,4 % han estat presentades individualment i el 59,7% a través d’algun col·lectiu. El 45,9% de propostes han estat vehiculades per entitats i el 35,9% a través de les sessions de treball organitzades per la Secretaria de Política Lingüística. Han participat en el procés participatiu del Pacte Nacional per la Llengua 60 entitats. Les entitats de l’àmbit de la llengua i la cultura han presentat el 20,3% de propostes, respectivament. La resta provenen d’entitats de l’àmbit socioeconòmic (17,7%), institucions (13,9 %), entitats cíviques (11,4 %), entitats d’educació i recerca (11,4%) i també entitats polítiques i sanitàries (2,5%, respectivament).
Les propostes s’han distribuït en 12 àmbits socials: el 22,4% de les propostes rebudes correspon a l’àmbit d’educació i recerca (amb 571 propostes), seguit dels àmbits de les administracions públiques (362) i de l’audiovisual i mitjans de comunicació (358). La resta de propostes afecten la cohesió social i acolliment (272), l’àmbit socioeconòmic i laboral (258), la cultura (201), el lleure, l’esport i el món associatiu (126 propostes), l’àmbit digital i les tecnologies de la llengua (125), la salut i atenció sociosanitària (104), qualitat de la llengua (81 propostes), els àmbits estatal, europeu i internacional (61) i les relacions entre els territoris de llengua catalana (33).
Sobre quina institució és la responsable de dur a terme les accions proposades, el 30,2 % de les propostes assenyalen la Generalitat o òrgans vinculats com a responsables d’aplicar-les (365 propostes). El 18,9 % de les propostes fan referència directament al Departament de Cultura o bé, a les entitats i organitzacions que en formen part, com la Secretaria de Política Lingüística, el Consorci per a la Normalització Lingüística i el Termcat, Centre de Terminologia de la Llengua Catalana (472).
El 16,3 % de les propostes es dirigeixen al Departament d’Educació (406) i el 6,3 % a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (156). La resta de destinataris són el Departament de Salut (4,2 %), el Departament de Treball (3,6 %), l’Administració local (1,6 %), l’Administració de Justícia (2,3 %) i l’Administració de l’Estat (1,9 %). Les dades que s’han presentat aquest dimarts són el resultat de sistematitzar les propostes i aportacions rebudes durant el procés participatiu. Al novembre, el Consell Social de la Llengua Catalana i les entitats valoraran els resultats obtinguts i faran les seves recomanacions. La redacció i aprovació definitiva del pacte es preveu durant el primer semestre de 2023.