Dels creadors de Vota llengua I, arriba Vota llengua II. I quina enveja, la nova llei andorrana sobre el català. Hi destaca l’obligació d’acreditar nocions bàsiques de català per obtenir la primera renovació del permís de residència, l’exigència mínima de fer la salutació inicial en català en l’atenció al públic i de saber el vocabulari bàsic de la professió. Vaja, coses de sentit comú d’algú que vol integrar-se culturalment, amb uns mínims.
D’aquesta manera, ja ens podríem estalviar uns quants conflictes típics de la restauració i de l’atenció de cara al públic, en general. Per fi tothom hauria d’entendre que un cafè amb llet no és un cafè amb gel; per fi reduiríem els casos de denúncies per casos de discriminació lingüística com a clients (no s’hi val a dir “no entiendo el catalán” o “no hablo el catalán”. Ahà, ens empara la llei. A fer la mà!).
En tot això de la llengua, hi ha un element que és molt clau i que alguns partits polítics no ho volen entendre (o ho entenen massa i ho volen tergiversar). No es tracta d’impedir l’arribada de ningú per raó de llengua, sinó de fomentar l’aprenentatge del català quan la persona ja hi resideix, integrant-la en la societat gràcies al coneixement de la llengua pròpia del país. En aquesta campanya continuem veient que alguns partits polítics també necessitarien quatre nocions de sociolingüística, tant per temes de mantenir-se en català a Catalunya com pel gran temarro que és la immersió lingüística. A aquestes alçades, també hauríem de saber que els termes cooficial i cooficialitat no es poden aplicar amb normalitat dins de la nostra comunitat lingüística perquè el català i el castellà no estan en igualtat de condicions dins d’un mateix territori ni tampoc tenen el mateix ús social. Actualment, hauríem de canviar la definició de llengüescooficials per “llengües de comparsa de l’estat espanyol”. Endevineu quines són, oi? Efectivament, les minoritzades.
Veient com va tot, seria molt necessari afegir en qualsevol estratègia de captació de talent exterior el requisit de la llengua i la idea que és positiu aprendre i fer servir el català si l’estada al país no és curta. Això va per als famosos expats, sí. Ho tornarem a dir els cops que faci falta: si no hi ha cap programa de promoció per a l’aprenentatge i l’ús del català adreçat directament a aquest col·lectiu poderós i privilegiat, mala peça al teler.
Ara més que mai, que no sabem el que vindrà, tothom necessita nocions bàsiques de sociolingüística per despertar consciència lingüística amb l’objectiu que el català sigui llengua de prestigi, en l’àmbit laboral i a tot arreu.
Dit tot això... A qui votaré? Votaré a qui vetlli per l’atenció ciutadana en català i faci complir les lleis de codi de consum i de retolació en català. Estaria bé que tot això no hagi de dependre sempre d’uns pressupostos que no s’aproven mai i que els ciutadans puguem viure una mica tranquils sense fer constantment denúncies i, sobretot, deixant de fer de “polis de la llengua”, oi?
Votaré a qui es prengui seriosament això de la renovació de la immersió lingüísticai aconsegueixi incrementar el nombre de catalanoparlants a l’escola. I sí, evidentment, això passa per fer inspeccions a l’aula i per fer classes bàsiques de sociolingüística a alguns mestres i professors sense que ens hagin de titllar de “talibans de la llengua”, oi? Si no hi fem res, podeu repetir el mantra que la immersió encara funciona i que la llengua vehicular de l’escola és el català, encara que a la pràctica no sigui així, i visca el cofoisme! Un recurs que ha funcionat i funciona molt bé és ludificar el català a les aules. No sempre amb recursos tecnològics, hi ha un cas d’èxit amb jocs de taula. Si amb els jocs de taula l’escola aconsegueix desenganxar els alumnes dels mòbils i impulsar l'ús del català, benvingut sigui. Necessitem motivació i cohesió.
Votaré a qui impulsi el català en els videojocs, a les xarxes i, en general, a aquells que vetllin per estendre l’ús social del català entre els joves i per crear més referents i influenciadors, també al carrer i al bar. No només va de català a l’escola i a les xarxes. Votaré a qui faci campanyes de conscienciació lingüística de debò. Quantes campanyes de Govern heu vist fins ara perquè els catalanoparlants no canviem de llengua? Potser em despisto, però no en recordo cap que m’hagi impactat.
Finalment, però no menys important, votaré a qui faci una conselleria per la llengua amb una política d’obligat compliment del català, no de postureig. Sobretot, sobretot, cal deixar de fer promeses, més emocionals que instrumentals, i complir-les.