Amb les eleccions del 12-M al tombar de la cantonada, cada cop tenim més a prop el somni humit de l'espanyolisme: que els partits d’obediència exclusivament catalana no sumin una majoria parlamentària per primera vegada a la seva història. Totes les enquestes ho marquen com a possible. Felicitats als possibles premiats: els partits espanyolistes; i moltes felicitats als artífexs: els partits catalanistes. Molt, molt, molt ben jugat. Esteu a punt d'aconseguir allò que mai cap altra generació de catalans ha aconseguit. Des d'aquesta columna fa anys que s'avisa de la tendència demogràfica descatalanitzada i de la desafecció del ciutadà mitjà ben allunyat de la bombolla de Twitter/X, però què hi farem, els que mirem l’Idescat comencem a tenir durícies.

Si no fos així, però, si el catalanisme retingués el poder, faig una petició als reis mags de Plaça Sant Jaume i a la Mare de Déu dels partits: si us plau, catalanistes, poseu-vos al programa electoral elevar el rang de Política Lingüística a Conselleria. Si de debò les vostres declaracions afectades sobre la salut de la llengua no són comèdia, demostreu-nos-ho. Actualment, el rang de Política Lingüística dins de la Generalitat és el de Secretaria. El govern d'Aragonès el va elevar, passant de Direcció General a Secretaria: li van posar un tamboret a l'estructura i la van mantenir dins de la Conselleria de Cultura, ja és més que no res.

Personalment, però, no m'apassiona que la Secretaria General de Política Lingüística estigui a Cultura perquè tot i que llengua i cultura van de bracet, és ben cert que llengua i economia també hi van. I llengua i escola. I llengua i sanitat. I llengua i drets reproductius. I podríem continuar. De fet, i ja em perdonareu les patums culturals nostrades, però a la Catalunya de la globalització, la minorització del català dins del seu territori històric té més a veure amb l'economia i l'escola, que no pas amb el món cultural. I no soc sospitós de menysprear la potència cultural en àmbits com l'audiovisual: els últims cinc anys de la meva vida he invertit un fotimer d’hores a crear projectes i fer pressió perquè augmentés la inversió en cultura audiovisual i aflorés un renaixement comunicatiu en llengua pròpia. Però sí, crec que l'economia i l'escola són els dos factors que més determinen la salut de la llengua ara com ara.

Així que avui no m’enrotllo més, curta i al peu, em sembla que la Secretaria actual hauria d'esdevenir per primer cop a la història la Conselleria de Política Lingüística: per oficialitzar la seva transversalitat (tot i que legalment en teoria ja és transversal, el rang actual ho desautoritza sobre el terreny) i per fer seure el responsable de la llengua a totes les reunions del govern. Seria una declaració d'intencions i un avís als altres consellers -que en aquesta legislatura no m'ha semblat que perdessin el cul per la llengua-, suposant tot un empoderament pel càrrec polític responsable de retre comptes lingüístics amb els ciutadans. Va, si no perdem la Generalitat, eleveu-ne el rang, partits, apunteu-vos el tanto polític: només hi teniu a guanyar. També cara la galeria.