El sector agrícola i ramader català passa per moments complexos que, prolongats en el temps, posen en risc la viabilitat d’un sector vital per Catalunya. Així comença el preàmbul del Decret llei de mesures urgents de suport al sector agrari i forestal que fa pocs dies es va aprovar al Parlament de Catalunya. I no és retòrica, exageració o justificació sense fonament. El sector agrari català està passant des de fa uns anys degut a la situació internacional, temps complicats.

Davant d’això, el Govern ha de posar les eines per simplificar la feina als agricultors, ramaders i silvicultors, els recursos per alleujar les pèrdues provocades per malalties sobrevingudes o pels efectes de la fauna cinegètica, facilitar el relleu generacional en l’activitat agrària o en l’artesania alimentària.

I evidentment les mesures que recull aquest Decret llei, són mesures parlades i consensuades amb el sector agrari i el forestal, perquè només amb la interlocució amb aquells que treballen dia a dia a les explotacions, a les granges o al bosc es pot encertar amb les mesures. Per cert, algunes d’aquestes reivindicades des de fa temps.

En les últimes setmanes els mitjans de comunicació s’han fet ressò de la crisi que viu el sector ramader arran de la propagació de la dermatosi nodular, una malaltia de declaració obligatòria i que en el cas de presentar-se en una explotació ramadera, obliga a aplicar el buit sanitari. Això comporta unes pèrdues molt grans. Però aquesta norma no només té en compte als ramaders afectats per aquesta malaltia, sinó d’altres, com la tuberculosi. Així, s’articulen línies d’ajut per l’alimentació animal, bioseguretat, recuperació de productivitat, compensació pels drets de pastura o similars. També per neteja i desinfecció i per la gestió de fems i purins.

Cal acompanyar al sector en un moment tan complicat, de la mateixa manera que cal, tal com fa el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, seguir amb la vacunació per tal que la malaltia segueixi expandint-se. Però a la vegada, el Govern amb el Decret Llei afronta temes tan importants com el relleu generacional del sector agrari. I planteja bonificacions fiscals del 95 fins al 99% per a joves agricultors, de l’impost de successions i donacions, per a les transmissions d’explotacions i participacions o de l’impost de transmissions patrimonials per la compravenda de finques rústiques.

Hem sentit moltes vegades al sector agrari i forestal alertar sobre la falta de relleu, i quan les coses van mal dades (gelades, sequera, inundacions, malalties...) és més difícil que els i les joves vulguin o puguin agafar el relleu a les explotacions familiars. Aplicar bonificacions fiscals, sens dubte, facilita les coses. També en l’àmbit de l’artesania alimentària. En el qual es flexibilitzen els requisits per optar al diploma de Mestratge en Artesania Alimentària.

Una altra de les reivindicacions dels últims anys del sector agrari és la simplificació administrativa. Tots recordem el lema “Foc als papers”. És evident que els papers (o millor dit, els tràmits telemàtics) no poden desaparèixer, però cal una racionalització i una reducció. I, el Decret que el Govern ha articulat, també planteja mesures en aquest sentit. Suprimint determinats tràmits per evitar duplicitats. Cal seguir en aquesta línia, i el Departament ho està fent.

Així mateix, s’aborda el control poblacional de la fauna cinegètica, i els danys ocasionats per la fauna salvatge. I en aquest cas, el Departament s’ha fet seva una reivindicació de feia molt temps dels ramaders: la indemnització pel lucre cessant, entre altres mesures.

I si un tema ha entomat el Govern, i hi ha mostrat especial interès el president Illa, és la prevenció i la lluita contra els incendis forestals. És evident que en el decret aprovat no es contenen totes les mesures que calen per avançar en la gestió forestal, però s’han aprovat mesures importants, consensuades amb el sector: bonificacions de taxes, exempcions d’autoritzacions o comunicacions en determinats casos... En definitiva, més agilitat i més facilitats per la gestió forestal.

El sector agroalimentari i forestal de Catalunya, és un dels sectors amb major potencial de la nostra economia. Acostumat a treballar i a lluitar. Ha sabut adaptar-se a noves maneres de fer, a ser més eficient amb els recursos i a aplicar les noves tecnologies per a ser competitiu. I el Govern de la Generalitat i el Departament que encapçala el Conseller Ordeig ha volgut, des del primer moment, escoltar-lo, acompanyar-lo i ajudar-lo en tot el possible, amb les normes i els recursos que calguin. Perquè tenir un sector agrari i forestal fort, vol dir tenir un país cohesionat socialment i territorial.