Llum verda a la llei per exigir un mínim de català als residents d'Andorra

El nou marc legal preveu que a partir del 2029 s'hagi d'acreditar uns coneixements de la llengua perquè qui viu al país pugui renovar el seu permís d'immigració

El centre d'Andorra la Vella, en una imatge d'arxiu
El centre d'Andorra la Vella, en una imatge d'arxiu | Wikimedia Commons
Redacció
25 d'abril del 2024

Andorra ha aprovat aquest dijous de manera definitiva la nova llei que exigirà un mínim de català als residents del país. El nou marc legal preveu que a partir del 2029 s'hagi d'acreditar uns coneixements de la llengua perquè qui hi viu pugui renovar el seu permís d'immigració.

El text ha estat avalat al ple del Consell General per 25 vots a favor i tres en contra, mostrant d'aquesta manera l'ampli consens que ha generat la norma gràcies al treball de la comissió del projecte de llei. Són els grups Demòcrates, Ciutadans Compromesos, Concòrdia i Partit Socialdemòcrata qui han fet suport a la llei. Per contra, Andorra Endavant ha expressat el seu vot contrari perquè pot generar "resistència i aversió" a la llengua, segons ha considerat la portaveu parlamentària.

El text final preveu que a partir del 2026 s'haurà de fer una formació de català de 30 hores per obtenir la renovació del permís de residència i treball si no s'acredita un nivell A1, que serà necessari en la primera renovació. En la segona renovació del permís el nivell a acreditar serà l'A2 i a partir del 2029 aquesta exigència serà aplicable a tots els permisos d'immigració que emet el Principat, per la qual cosa també afectarà youtubers, residents passius o esportistes. A més, les empreses hauran de garantir l'atenció al públic en català i les administracions estaran obligades a fomentar la promoció de les obres audiovisuals en català.

Per altra banda, la ministra andorrana de Cultura, Mònica Bonell, ha defensat el text i ha afirmat que, des que es va donar a conèixer, el nombre de persones que assisteixen als cursos de català "s'ha triplicat", arribant a les 1.800. Per aquest motiu, ha defensat que la llei serà positiva, ja que no s'ha de veure la llengua com una barrera, sinó "com una oportunitat de compartir i com una eina d'integració".