“La nostra prioritat ha estat, és i sempre serà l’educació, l’educació i l’educació”. Aquesta idea, pronunciada pel primer ministre del Regne Unit, Tony Blair, en la presentació del programa electoral del Partit Laborista el 2001 a Southampton, s’usa sovint per recordar la importància de les polítiques educatives en la prosperitat d’un país a llarg termini. En qualsevol elecció, i malgrat que l’atenció a nivell mediàtic sigui diversa, les polítiques educatives formen part del cos central de la majoria de programes electorals (conjuntament amb les polítiques de salut o les grans infraestructures).
Una mesura educativa va ser, de fet, una de les primeres accions que va dur a terme el govern de Pere Aragonès en els inicis de la legislatura, quan va anunciar la gratuïtat d'I2. La següent mesura estrella, la de canviar el calendari escolar per avançar una setmana l’inici de curs, va ser rebuda amb protestes i crítiques al conseller d’Educació Josep Gonzàlez-Cambray i l’inici de jornades de protestes per les condicions del sector educatiu. Educació, ja amb la consellera Anna Simó al capdavant, va arribar a unacord amb els sindicats a principis d’any que incloïa, entre d’altres, recuperar els sexennis i reduir la jornada dels majors de 55 anys. Tot i això, el sindicat majoritari del sector, USTEC, se’n va desvincular. Finalment, l’altre gran titular educatiu de la legislatura és el nivell educatiu assolit a l’informe PISA, el qual deixava Catalunya en una posició molt baixa en els rànquings.
La mesura més transversal a la majoria dels programes és la voluntat que la despesa en polítiques educatives assoleixi el 6% del PIB. Ho menciona ERC, Junts, la CUP, el PSC i Comuns Sumar. La majoria de formacions polítiques prometen també revertir les retallades i recuperar les condicions dels docents, aspectes que, segons els republicans, ja preveien els pressupostos de la Generalitat per al 2024.
Quant a mesures concretes, tots els partits (excepte el PP) parlen de coeducació, de la voluntat d’incloure la perspectiva LGTBI+ al temari educatiu i la millora de l’educació afectivosexual en totes les etapes educatives. ERC i Junts demanen aplicar el requisit de C2 als docents i les proves orals d’avaluació per comprovar el nivell de llengua (especialment catalana), la CUP, el PSC i Comuns prometen eliminar els barracons i ERC, la CUP i Comuns s’insten a incorporar gradualment les escoles concertades en el sistema públic i eliminar els concerts a les escoles que segreguen per gènere i per raons econòmiques. ERC posa en posició prioritària la gratuïtat de l’educació inicial (dels 0 als 3 anys), acció anunciada pel president Aragonés quan va implementar la gratuïtat de P2 i que mantenen en el programa (Junts, PSC, i la CUP també ho porten en el programa).
Més enllà dels punts d’unió, però, hi ha discrepàncies i accents diferents en moltes propostes. ERC planteja crear una agència d’avaluació del sistema educatiu; Junts vol fer un pla per impulsar les matemàtiques en l’educació bàsica i recuperar 800 docents “que van treure en l’època de la Covid”; la CUP vol reduir “l’excés de burocratització i sobrecàrrega del personal docent”; el PSC prohibir l’ús del mòbil a les aules i universalitzar l’ensenyament de l’anglès en el segon cicle d’educació infantil; i Comuns Sumar s’insta a disminuir el professorat interí fins al 8%.
Per últim, cal destacar també dos elements: el primer, que tots els partits posen èmfasi en la necessitat d’acords amplis per millorar la qualitat educativa del país, sens dubte una passa difícil veient les discrepàncies de fons. El segon, que el vell dilema entre dretes i esquerres d’“Ensenyament” o “Educació” transpira en els programes d’uns i d’altres, però amb matisos respecte a la tendència històrica. Així, ERC, la CUP, Sumar i Junts desenvolupen, en l’exposició de motius, la idea que les polítiques educatives han de ser “transversals”, “integrals” o “360” i que han d’incidir més enllà del que succeeix a l’escola. Un discurs que en el programa del PSC hi té un pes molt menor. Finalment, el PP es limita a dir que “els teus fills tindran una educació de qualitat i trilingüe”.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques