El Departament d’Educació i els sindicats CCOO i UGT han signat l’acord que permetrà als docents cobrar el primer estadi (plus d’antiguitat) al cap de sis anys i no als nou i reduir dues hores lectives als majors de 55 anys de forma gradual. L’acord també inclou l’equiparació salarial dels professors de formació professional (FP) i del cos de mestres de taller d’arts plàstiques i disseny.
El pacte beneficiarà més de 43.000 docents, la meitat aproximadament dels centres públics, però està condicionat a l’aprovació dels pressupostos del Govern. Per això, la consellera d’Educació, Anna Simó, ha fet una crida als grups parlamentaris perquè facin possible l’aprovació dels comptes. El que n’ha quedat fora és el reconeixement del deute generat per cobrar els sexennis nou anys després, però els sindicats han recalcat que no hi renuncien. Conselleria i organitzacions signants s’han mostrat molt satisfets d’un acord que no té, però, el suport dels altres sindicats.
L’acord per millorar les condicions laborals dels professors dels centres públics s’ha concretat en la mesa sectorial d’aquest dijous després de dos anys de negociacions entre el Departament d’Educació i els sindicats, si bé només té la firma de CCOO i UGT, mentre que les altres organitzacions el consideren “insuficient”. CCOO i UGT no tenen majoria a la mesa, però no era necessari arribar a un pacte en aquests termes, han puntualitzat les parts.
Així, es reverteixen les principals retallades del personal docent de l’última dècada que quedaven, després que en els dos cursos anteriors es reduís l’hora lectiva per a tots els docents i es convertís el terç de jornada en mitja jornada. Aquest conjunt de mesures tenen un impacte econòmic de 67,5 milions d’euros (MEUR) per al 2024 -s’haurà d’anar calculant quin és el cost per als pròxims-.
Recuperació dels sexennis sense renunciar al reconeixement del deute
El primer estadi docent es tornarà a cobrar -si s'aproven als pressupostos- al cap de sis anys, amb efectes a partir de l’1 de gener del 2024. El document recull que els docents que no hagin assolit el segon estadi per no tenir 15 anys (9+6) de serveis prestats, però en tinguin 12 o més (6+6) se’ls reconeixerà d’ofici el segon estadi, i així també amb el tercer. Segons CCOO, significarà un augment en la nòmina d'uns 120 euros nets cada mes. La mesura beneficia uns 37.000 docents, han indicat des del departament. El mateix text de l’acord inclou que els sindicats signants no renuncien a la negociació per al reconeixement i retorn de les quantitats que els docents han deixat de cobrar per l’endarreriment dels estadis.
Els majors de 60 faran dues hores lectives menys el curs que ve
Sobre la reducció de dues hores lectives per a majors de 55 anys, es planificarà en dos cursos: el següent, 2024-2025, per als majors de 60 i, el 2025-2026, per als majors de 55 anys. També amb efectes de gener del 2024 el personal docent del cos de professors tècnics d’FP i del cos de mestres de tallers d’arts plàstiques i disseny cobraran el mateix que els de secundària a través d’un complement personal transitori de 175,19 euros mensuals bruts per als funcionaris de carrera, funcionaris en pràctiques i interins.
Satisfacció entre les parts signants
En roda de premsa després de signar el document a Educació, Simó s’ha mostrat molt satisfeta amb un acord que, ha recalcat, des de fa temps esperava molta gent. Marga Romartínez, responsable de personal docent no universitari de la Federació d’Educació CCOO Catalunya, ha destacat que amb l’acord reverteixen les retallades “més importants”, que “afecten més gent” i “tenen un impacte econòmic més elevat”. A la sortida de la mesa, delegats sindicals de la federació de CCOO han rebut els dirigents al crit de Tenim estadis!.
En la compareixença posterior, Romartinez també ha lamentat que després de dos anys de camí amb els altres sindicats, amb vagues unitàries, aquest dijous només hagin estat dos els que s'han assegut a la taula a signar l'acord. Per part de la UGT, Lorena Martínez ha recalcat que l'han segellat “per responsabilitat de tancar el cicle de retallades” i ha deixat clar que aquesta firma no vol dir “renunciar a demanar millores”.