L’aparició fa uns anys de l’extrema dreta a les institucions va comportar, com ha passat en la majoria de països europeus, que la seguretat emergís com un tema recurrent de debat polític. Declaracions que sovint vinculen la seguretat amb la immigració, un mix que acaba sovint en portals de verificació de notícies, atès que és habitual donar-ne xifres distorsionades o directament falses.
Segons l’últim balanç del Ministeri de l’Interior, Catalunya va registrar el 2023 un total de 509,521 infraccions penals (en poblacions superiors a 20.000 habitants), un 5,6% més respecte al 2022 (sense tenir en compte la cibercriminalitat). Es tracta d’una tendència a l’alça, però no és la comunitat on hi creix més—per davant hi ha Extremadura, Astúries i les Illes Canàries. Xifres que també es poden consultar al detall a un visor interactiu dissenyat pel Govern.
Una policia integral
En els seus programes electorals, ERC, Junts i Comuns Sumarreclamen que els Mossos d’Esquadraesdevinguin una “policia integral” (“de país”, en el cas dels dos primers). Totes tres formacions comparteixen la necessitat d’elaborar una llei pròpia que reguli el sistema de policia de Catalunya i de la importància que els agents dels Mossos siguin presents de forma integral i efectiva en els diferents òrgans europeus i internacionals relacionats amb la seguretat (com Europol).
D’aquesta última qüestió el PSC no en diu res i només es congratula del fet que els Mossos s’hagin incorporat al Centre d’Intel·ligència Contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO), dependent del govern espanyol. En termes de seguretat (tot i que no és l’únic apartat), el programa dels socialistes destaca per insistir en mesures allunyades de la retòrica socialdemòcrata clàssica. Per exemple, demana incrementar la presència policial uniformada pels carrers, sobretot al transport (és l’únic partit que inclou aquesta idea), assegura que impulsarà expedients d’expulsió de persones reincidents i assenyala que la inseguretat de les ocupacions és “una realitat que s’ha estès i que ha arrelat aquests darrers anys arreu del país”. “En bona part gràcies a la permissivitat del govern Aragonès”, asseguren.
A l’altre extrem, la CUPdedica unes quantes pàgines a parlar de seguretat i demana erradicar el model de “punitivisme i militarització de les nostres societats”. Quant a mesures concretes, proposa reduir el pressupost de seguretat i traspassar-lo a polítiques com la renda bàsica universal, prohibir l’ús de bales de foam, les pilotes de goma per part de qualsevol cos policial, prohibir els softwares espia i dissoldre les unitats especialitzades, com la Brigada Mòbil. Els anticapitalistes cerquen també retirar totes les acusacions de la Generalitat contra els manifestants.
Fins als 22.000 Mossos d’Esquadra
Tots els programes electorals (excepte el PP i la CUP) demanen augmentar la plantilla de Mossos. ERC recorda que s’acaba la legislatura amb prop de 3,500 efectius més i proposa acostar-se a l’objectiu dels 22.000 efectius—segons dades l’Idescat, actualment n’hi ha uns 18.000. És exactament la mateixa xifra a la qual aspira a arribar el partit de Salvador Illa. Junts demana ampliar els efectius (sense donar una xifra) i Comuns Sumar es fan un embolic amb les xifres. Demanen garantir l’acord amb el govern central per rebre 1,600 milions d’euros per finançar “3.000 mossos més fins a arribar als 22.000 efectius l’any 2030”—la xifra total seria un xic inferior.
Potser en una estranya coincidència, ERC, Junts i Comuns demanen revisar la composició dels Mossos perquè s’assembli a la seva realitat demogràfica i que se segueixin millorant els plans de prevenció respecte a la violència de gènere.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques