Durant aquesta legislatura que s’acaba, concretament el novembre del 2023, es va produir un fet simbòlic, però destacat per bona part de la premsa: Catalunya va sobrepassar la xifra dels vuit milions d’habitants. Tot i que des de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) s’havia previst aquesta fita cap a finals de la dècada, ha arribat uns quants anys abans. El motiu demogràfic és, bàsicament, per l’arribada de nova població immigrant, més que no pas per l’anomenat creixement natural (la diferència entre els naixements i les defuncions).
En finalitzar l’any 2023, la població amb nacionalitat estrangera a Catalunya representava el 16,3%. Avui en dia, un de cada tres naixements són de mare forana i, fruit del perfil d’edat dels nouvinguts, un 42% dels ciutadans de Catalunya entre 20 i 39 anys són estrangers. En un informe presentat pel Centre d’Estudis Demogràfics a principis d’enguany, es constatava que tres de cada quatre catalans provenen de diferents onades migratòries.
Més enllà de les xifres, però, la immigració ha estat un element central en el panorama polític.L’extrema dreta l’ha brandat habitualment discursivament, especialment a les xarxes, trampejant sovint amb realitats alternatives i xifres allunyades dels fets reals. Tant Vox com Aliança Catalana han utilitzat la qüestió, de forma creixent durant la legislatura, per fer-se un lloc en el panorama comunicatiu i polític.
No han estat, però, els únics que han posat la immigració en primera plana. A principis d’anys Junts va demanar frenar els fluxos migratoris, just després que diferents càrrecs locals del Maresme reclamessin que s'expulsin els immigrants en situació irregular multireincidents.
L’altra notícia destacada en matèria immigratòria va arribar arran del pacte entre els juntaires i el PSOE per investir Pedro Sánchez com a president del govern. Segons l’acord, durant la legislatura s’hauria de produir la delegació de les competències en immigració a la Generalitat de Catalunya, qüestió de la qual se’n saben encara pocs detalls.
Model de país, integració, gestió i seguretat
En qüestions d’immigració, els programes electorals dels partits caminen entre la precisió i les grans proclames i és possiblement una de les parts del "contracte" ofert a la ciutadania on més es nota el perfil ideològic de cadascú. Per exemple, el Partit Popular, en el seu breu decàleg-programa (en el qual s’inclouen onze mesures) proposa una única mesura sobre la qüestió: expulsar els estrangers multireincidents.
Que la qüestió de la immigració és una temàtica potser espinosa per als partits d’esquerres, temorosos de fer-li el joc a la dreta i extrema dreta, és potser més un tòpic que una realitat, com a mínim en els programes: tant ERC com Comuns Sumar tenen un apartat ampli en el programa amb principis rectors i mesures concretes relacionades amb la immigració. Per exemple, el programa d’ERC posa èmfasi en el fet que durant la legislatura s’ha aprovat la Llei d’igualtat de tracte i no discriminació i que les polítiques de migració “han de ser polítiques d’igualtat”. Amb la voluntat d’aposta per “model d’acollida propi per desenvolupar un model de país cohesionat”, els republicans volen aprovar i desplegar el Pacte per la Vida Digna i Compartida, aprovar la llei contra el racisme i establir mesures per tal de garantir la regularització de les treballadores de la llar i de les cures.
Proposen també exigir al govern espanyol el tancament definitiu dels centres d’internament d’estrangers (CIE), mesura compartida per Comuns Sumar—tot i que, en aquest darrer cas, no apareix en el pacte de govern amb Pedro Sánchez. La candidatura encapçalada per Jéssica Albiach té un ampli reguitzell de mesures sobre immigració, com augmentar els recursos econòmics per facilitar l’accés als serveis públics a totes les persones nouvingudes, afavorir la regularització de les persones migrades en situació administrativa irregular, impulsar un pla integral contra la islamofòbia i flexibilitzar la possibilitat del reagrupament familiar. Un ventall de mesures que, en molts casos, depenen més del govern central que del català.
Junts comença tractant el tema migratori recordant que Catalunya és una terra d’acollida, posant la cultura catalana com a element integrador i demanant un nou pacte nacional per a les persones migrades que estableixi un nou marc de drets i deures. Proposen promoure la contractació en origen “per evitar els fluxos migratoris sobredimensionats” i crear una Agència Catalana d’Immigració per negociar bilateralment amb l’estat el traspàs de competències i gestionar de forma integral els moviments migratoris, com la fixació de quotes. Amb relació a la reincidència, tema central fa uns mesos, suggereixen la modificació de la legislació “per fer front al clima d’inseguretat”, sense entrar en més detalls.
La reincidència és també mencionada pel PSC en termes molt semblants a Junts i es desenvolupa en set mesures concretes. Es proposa “una aplicació eficient” del Codi Penal, incrementar la presència policial i l’impuls de mesures cautelars de no apropament dels delinqüents multireincidents al transport públic o establiments afectats. Si ens atenem com a mínim a aquesta qüestió, el PSC inclou més mesures sobre seguretat, immigració i delinqüència que no pas Junts. Quelcom que ja es va veure en molts perfils socialistes en les passades eleccions municipals i un símbol, qui sap, dels nous temps socialdemòcrates.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques