24
de gener
de
2024, 19:30
Actualitzat:
25
de gener,
19:33h
Només acabar l'entrevista, Meritxell Budó (Barcelona, 1969) s'interessa pels canvis impulsats pel president Pere Aragonès al Govern. El seu aterratge al capdavant de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), on ha arribat després de tornar a l'alcaldia de La Garriga, no li ha fet disminuir l'interès per la política nacional, on va participar com a consellera de la Presidència, portaveu del Govern i també alt càrrec al Departament de Salut. Un cop Junts va decidir sortir de l'executiu, Budó -dirigent propera a Jordi Turull- va tornar a la política municipal.
No ho interpreta com un pas enrere, sinó que ho considera un "honor". En aquesta entrevista repassa els reptes immediats de l'ACM, parla sense embuts de com afrontar la problemàtica de la multireincidència, critica la primera aproximació del Govern a la sequera en relació als municipis i recomana a Junts que qualsevol debat intern es faci de portes endins.
Va arribar al setembre a la presidència de l'ACM. Quin balanç en fa, per ara?
Molt positiu. He hagut de fer un aterratge a l'entitat, tot i que no la desconeixia. Un cop pertoca liderar l'ACM, he fet una immersió profunda. És una associació necessària per al món local, està al seu servei, i és de país. Les altres administracions ens han de veure com a aliats per construir un futur millor. És la veu principal del municipalisme català, i ha de ser present en la presa de decisions de tot allò que ha de permetre que el país avanci.
En què es nota, el paper de l'ACM?
Formem tècnics i electes locals en molts àmbits. De fet, fem 21.000 formacions cada any. I tenim una eina molt potent, que és la central de compres: facilitem la contractació als ajuntaments, un eix molt complex que requereix temps i recursos humans. Com que fem nosaltres la licitació, el tràmit de la compra de productes és més senzill. Ja sigui electricitat, gas, plaques solars, vehicles de policia, uniformes, paper, programació. I hi ha més coses a nivell de país, com la participació en la redacció de lleis, com ara l'estatut dels municipis rurals o una llei de governs locals adequada al segle XXI. En territori i urbanisme, hi participem.
Budó presideix l'ACM des del setembre de l'any passat. Foto: Miquel Homs
Quins objectius hi ha, en aquest mandat?
Són quatre eixos. El primer és el municipalisme, la defensa del món local en tots els àmbits: volem posar en valor el polític local, dignificar la seva tasca, apoderar-lo. Farem un think tank que serveixi per repensar l'estratègia de país des del municipalisme. En segon lloc hi ha la transició ecològica per acompanyar els ajuntaments. Anem una mica lents, i si ho impulsem des del territori podem fer un bottom up en aquestes polítiques necessàries. El tercer eix és l'equitat social i territorial, molt orientat a l'arrelament i a evitar el despoblament del món rural. I l'últim és la internacionalització: les lleis que es decideixen a Europa apliquen directament als municipis i hem de poder tenir veu on hi ha la presa de decisions, com ara les Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), que és on es pensen les ciutats i els municipis del futur.
En quin punt es troba la proposta de llei de governs locals?
Està en stand by. En els propers quatre anys s'ha d'impulsar la llei i endreçar. Això no vol dir treure competències: des de la proximitat al ciutadà s'oferiran millors serveis.
Ja anirà a la propera legislatura.
Probablement.
Esmentava abans el despoblament. Es pot parlar d'una Catalunya buidada?
El fenomen migratori cap a les grans metròpolis és mundial. No en som aliens. En països més petits podem incidir perquè això no passi. Hem de muscular les administracions -ajuntaments, consells comarcals- per teixir polítiques que impedeixin que hi hagi ciutadans de primera i de segona. I que puguis desenvolupar el teu projecte de vida allà on has nascut.
La immigració s'ha instal·lat en el debat públic després del pacte Junts-PSOE per delegar les competències en aquest àmbit. S'haurà de fer una llei orgànica. Demanaran més capacitat d'intervenció per abordar aquest fenomen?
Cada vegada més serà més necessària la veu del municipalisme. Hi haurem de participar.
Què pensa quan veu alcaldes de Junts que demanen, com va passar al Maresme, l'expulsió dels migrants multireincidents?
A nivell de justícia, la multireincidència no està ben resolta. Per tant, siguis d'on siguis, no hem de permetre que un delinqüent multireincident estigui lliure en els nostres municipis. El fenomen de la multireincidència s'ha d'abordar, més enllà de quin sigui l'origen de les persones que fan aquests delictes. Som un país d'ordre i, si ets un delinqüent multireincident, la justícia ha de fer els passos necessaris perquè això es resolgui. Si ha d'anar a la presó, ha d'anar a la presó. I si és una persona que està en situació irregular, com en tots els països, hi ha uns mecanismes. Se n'ha de poder parlar amb normalitat i s'ha de poder resoldre. El que no és normal és que hi hagi ciutats amb deu persones amb més de 300 delictes de multireincidència, no té cap sentit. I repeteixo: sigui quin sigui l'origen d'aquesta persona.
La competència última per expulsar algú és d'un jutge.
Per això dic que a nivell de justícia s'ha de posar fil a l'agulla. No pot ser que, cada vegada més, una de les preocupacions dels nostres ciutadans sigui la seguretat. I ho és. Aquest país no pot mirar cap a un altre costat, fent veure que això no passa. Si volem ser un país amb majúscules, hem d'abordar de cara els problemes que tenim. Amagant el cap sota l'ala no ho resoldrem. I tant, que n'hem de poder parlar!
S'ha pecat de bonisme?
No només en immigració, sinó en molts àmbits. Fa molts anys.
La sequera és un dels problemes urgents del país. Una de les primeres aproximacions del Govern va ser la de sancionar municipis. Ha variat la posició?
Vull pensar que el Govern s'ha adonat que el problema de la sequera no es resoldrà multant els ajuntaments, i no fent els deures. Els hem de fer tots. Multar sense haver rebut les subvencions per poder fer les obres necessàries per evitar fuites i tenir xarxes eficients no era la millor manera de començar a transformar la gestió de l'aigua. Com a administracions, no mereixem aquesta reputació: sembla que la culpa sigui de com els municipis tenim la xarxa d'aigua. No s'ha abordat amb rigorositat un tema que fa temps que es va anunciant: res fa pensar que canviï la sequera climàtica. Tan de bo plogui, però això pot perdurar en el temps. El Govern hauria d'abordar fer obres estructurals d'emergència, urgents, perquè el problema es cronificarà.
S'han sentit massa pressionats?
Quan demanem cogovernança, acceptem la coresponsabilitat. No dic que ho haguem fet tot bé. Però si la primera mesura és multar el món local, no sé si ens ho mereixem. Abans de multar, dotem-nos de les subvencions necessàries.
Estan preparats els municipis per fer front a la situació d'emergència que acabarà entrant en vigor?
N'hi ha que estan més avançats, i d'altres que no. Però aquest tema s'ha d'abordar amb un pla de país en què hi participem tots, que el fem plegats des de la cogovernança. Com que pot ser que la sequera passi a ser habitual, cal que decidim conjuntament com ho fem. Si cada vegada plou menys, a les depuradores hi haurà menys aigua i en generarem menys de regenerada. Ens toca fer molta feina a tots.
Des de fa sis mesos torna a ser alcaldessa de La Garriga. Quins canvis ha notat respecte la seva anterior etapa en el càrrec? És més fàcil o més difícil fer d'alcaldessa?
Ni més fàcil ni més difícil. L'experiència de nou anys com a alcaldessa la continuo tenint. Les meves etapes al Govern m'han permès créixer políticament, hi ha un aprenentatge i un bagatge que em dona més eines per liderar el municipi. A La Garriga m'hi he trobat una administració més adormida, poc motivada cap als canvis transformadors. Conformada. I això és el pitjor que pot passar en una organització. Aquesta és la dificultat que costarà més de capgirar.
El municipalisme ha estat un dels actius del procés, com es va veure abans del 9-N i de l'1-O. Què s'hauria de refer per recuperar aquest component de mobilització local?
Faig autocrítica des dels partits. Si ens creiem que podem ser un estat, i volem ser-ho -en el meu cas això no ha canviat, continuo volent la independència per construir un país millor-, hem de tornar a construir ponts entre els partits independentistes. És fonamental, ho hem de voler tots els actors. A Junts tenim molt clar que volem continuar aquest camí. Quan això passi i la gent vegi que fem aquest esforç, les coses tornaran a lloc. La gent que era independentista no ho ha deixat de ser. Aquest país necessita que la guspira es torni a encendre.
La principal proposta que hi ha per part del president Aragonès és el referèndum acordat a través de l'acord de claredat.
El Parlament ho va tombar. No sé si té massa recorregut.
Des del municipalisme es pot refer la unitat independentista?
Sí, es pot.
En els acords d'investidura signats per Junts i ERC amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez s'hi parla de propostes per un nou finançament. Ha de ser prioritari, un dels cavalls de batalla en els primers compassos de legislatura?
En el cas de Junts, tots els cavalls de batalla que obrirem a Madrid seran per millorar la vida dels catalans. Si el finançament és per millorar el país, hi serem. Sempre i quan no es recentralitzin competències. Volem gestionar els recursos que ens pertoquen, que són els que generem els ciutadans amb els impostos.
Amb un finançament singular a l'estil del pacte fiscal no n'hi ha prou.
No, òbviament no.
Vostè va ser consellera de la Presidència i, després, alt càrrec a Salut. Li agrada més fer d'alcaldessa?
No hi ha honor més gran que fer d'alcaldessa del teu municipi. Ho trobava a faltar. Hi ha gent que em diu: "Tornar a fer d'alcaldessa és com anar enrere". I no, en absolut. Al contrari. A partir d'aquí, per mi ha estat un privilegi fer de consellera de la Presidència i portaveu del Govern en uns moments de molta dificultat, no només per la pandèmia sinó per la tensió política. Estàvem amb presos, amb exili i unes sentències que es van produir sobre el procés. Va ser una legislatura complexa, perquè l'embat de l'Estat va ser molt fort. Vam haver d'aixecar el que el 155 va malmetre, i d'això no se'n parla prou. La Generalitat va ser intervinguda, van entrar fins a la cuina. Recuperar tot això, a dia d'avui, encara no s'ha fet.
La calma no va tornar en la següent legislatura, perquè es va trencar el Govern. Vist en perspectiva, va ser un encert o un error que Junts deixés l'executiu?
Era del parer que no havíem de sortir del Govern. En aquests moments, tenim un Govern amb 33 diputats que és feble i que no avança. El país no avança a la velocitat que hauria de fer-ho. No té el recolzament necessari. La conseqüència de sortir del Govern és que el país no es permet avançar a la velocitat que hauria d'avançar si fos fort i musculat.
A La Garriga vostè va pactar amb el PSC. S'hauria d'haver arribat a més acords amb els socialistes després de les municipals? Es podria haver tingut més quota de poder com per exemple a l'Ajuntament de Barcelona o a les diputacions?
A l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, es va perdre perquè hi va haver una operació d'Estat. Crec en l'autonomia local, i cada municipi ha de saber què li convé més. Amb el PSC no compartim mirada nacional, però cal prioritzar les polítiques de ciutat. En el meu cas, vam tenir un programa coincident. I ho diu algú com jo que sempre he governat amb ERC allà on he estat.
Celebra que Junts s'hagi implicat en la governabilitat de l'Estat pactant amb el PSOE?
Estar a l'arena política és el que li toca a un partit polític. L'aritmètica ha volgut que siguem decisius al Congrés. El poder de decisió l'hem d'aprofitar per tot allò que pugui fer avançar Catalunya. Celebro que la força que tenim a Madrid ens permeti prendre decisions a favor del nostre país.
Li agradaria que Carles Puigdemont fos el candidat de Junts a la Generalitat?
M'agradaria que se li restablissin els seus drets polítics i ciutadans, i torni a Catalunya lliurement. I que sigui ell qui decideixi quin ha de ser el seu futur polític.
Hi ha massa soroll, a Junts?
De vegades hi ha un soroll que no s'hauria de produir. Són sorolls que distorsionen la melodia que ens toca ara tocar a tots plegats. Una orquestra requereix de molts instruments, variats i diversos, i ha de sonar sense distorsions. M'agradaria que això fos així. I que tot el que s'hagi de debatre es faci dins de casa i a porta tancada.
No ho interpreta com un pas enrere, sinó que ho considera un "honor". En aquesta entrevista repassa els reptes immediats de l'ACM, parla sense embuts de com afrontar la problemàtica de la multireincidència, critica la primera aproximació del Govern a la sequera en relació als municipis i recomana a Junts que qualsevol debat intern es faci de portes endins.
Va arribar al setembre a la presidència de l'ACM. Quin balanç en fa, per ara?
Molt positiu. He hagut de fer un aterratge a l'entitat, tot i que no la desconeixia. Un cop pertoca liderar l'ACM, he fet una immersió profunda. És una associació necessària per al món local, està al seu servei, i és de país. Les altres administracions ens han de veure com a aliats per construir un futur millor. És la veu principal del municipalisme català, i ha de ser present en la presa de decisions de tot allò que ha de permetre que el país avanci.
En què es nota, el paper de l'ACM?
Formem tècnics i electes locals en molts àmbits. De fet, fem 21.000 formacions cada any. I tenim una eina molt potent, que és la central de compres: facilitem la contractació als ajuntaments, un eix molt complex que requereix temps i recursos humans. Com que fem nosaltres la licitació, el tràmit de la compra de productes és més senzill. Ja sigui electricitat, gas, plaques solars, vehicles de policia, uniformes, paper, programació. I hi ha més coses a nivell de país, com la participació en la redacció de lleis, com ara l'estatut dels municipis rurals o una llei de governs locals adequada al segle XXI. En territori i urbanisme, hi participem.
Budó presideix l'ACM des del setembre de l'any passat. Foto: Miquel HomsQuins objectius hi ha, en aquest mandat?
Són quatre eixos. El primer és el municipalisme, la defensa del món local en tots els àmbits: volem posar en valor el polític local, dignificar la seva tasca, apoderar-lo. Farem un think tank que serveixi per repensar l'estratègia de país des del municipalisme. En segon lloc hi ha la transició ecològica per acompanyar els ajuntaments. Anem una mica lents, i si ho impulsem des del territori podem fer un bottom up en aquestes polítiques necessàries. El tercer eix és l'equitat social i territorial, molt orientat a l'arrelament i a evitar el despoblament del món rural. I l'últim és la internacionalització: les lleis que es decideixen a Europa apliquen directament als municipis i hem de poder tenir veu on hi ha la presa de decisions, com ara les Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), que és on es pensen les ciutats i els municipis del futur.
"L'ACM és la veu principal del municipalisme català, i ha de ser present en la presa de decisions de tot allò que ha de permetre que el país avanci"
En quin punt es troba la proposta de llei de governs locals?
Està en stand by. En els propers quatre anys s'ha d'impulsar la llei i endreçar. Això no vol dir treure competències: des de la proximitat al ciutadà s'oferiran millors serveis.
Ja anirà a la propera legislatura.
Probablement.
Esmentava abans el despoblament. Es pot parlar d'una Catalunya buidada?
El fenomen migratori cap a les grans metròpolis és mundial. No en som aliens. En països més petits podem incidir perquè això no passi. Hem de muscular les administracions -ajuntaments, consells comarcals- per teixir polítiques que impedeixin que hi hagi ciutadans de primera i de segona. I que puguis desenvolupar el teu projecte de vida allà on has nascut.
La immigració s'ha instal·lat en el debat públic després del pacte Junts-PSOE per delegar les competències en aquest àmbit. S'haurà de fer una llei orgànica. Demanaran més capacitat d'intervenció per abordar aquest fenomen?
Cada vegada més serà més necessària la veu del municipalisme. Hi haurem de participar.
Què pensa quan veu alcaldes de Junts que demanen, com va passar al Maresme, l'expulsió dels migrants multireincidents?
A nivell de justícia, la multireincidència no està ben resolta. Per tant, siguis d'on siguis, no hem de permetre que un delinqüent multireincident estigui lliure en els nostres municipis. El fenomen de la multireincidència s'ha d'abordar, més enllà de quin sigui l'origen de les persones que fan aquests delictes. Som un país d'ordre i, si ets un delinqüent multireincident, la justícia ha de fer els passos necessaris perquè això es resolgui. Si ha d'anar a la presó, ha d'anar a la presó. I si és una persona que està en situació irregular, com en tots els països, hi ha uns mecanismes. Se n'ha de poder parlar amb normalitat i s'ha de poder resoldre. El que no és normal és que hi hagi ciutats amb deu persones amb més de 300 delictes de multireincidència, no té cap sentit. I repeteixo: sigui quin sigui l'origen d'aquesta persona.
"Vull pensar que el Govern s'ha adonat que el problema de la sequera no es resoldrà multant els ajuntaments, i no fent els deures. Els hem de fer tots"
La competència última per expulsar algú és d'un jutge.
Per això dic que a nivell de justícia s'ha de posar fil a l'agulla. No pot ser que, cada vegada més, una de les preocupacions dels nostres ciutadans sigui la seguretat. I ho és. Aquest país no pot mirar cap a un altre costat, fent veure que això no passa. Si volem ser un país amb majúscules, hem d'abordar de cara els problemes que tenim. Amagant el cap sota l'ala no ho resoldrem. I tant, que n'hem de poder parlar!
En la legislatura anterior, Budó va ser portaveu del Govern. Foto: Miquel Homs
S'ha pecat de bonisme?
No només en immigració, sinó en molts àmbits. Fa molts anys.
La sequera és un dels problemes urgents del país. Una de les primeres aproximacions del Govern va ser la de sancionar municipis. Ha variat la posició?
Vull pensar que el Govern s'ha adonat que el problema de la sequera no es resoldrà multant els ajuntaments, i no fent els deures. Els hem de fer tots. Multar sense haver rebut les subvencions per poder fer les obres necessàries per evitar fuites i tenir xarxes eficients no era la millor manera de començar a transformar la gestió de l'aigua. Com a administracions, no mereixem aquesta reputació: sembla que la culpa sigui de com els municipis tenim la xarxa d'aigua. No s'ha abordat amb rigorositat un tema que fa temps que es va anunciant: res fa pensar que canviï la sequera climàtica. Tan de bo plogui, però això pot perdurar en el temps. El Govern hauria d'abordar fer obres estructurals d'emergència, urgents, perquè el problema es cronificarà.
S'han sentit massa pressionats?
Quan demanem cogovernança, acceptem la coresponsabilitat. No dic que ho haguem fet tot bé. Però si la primera mesura és multar el món local, no sé si ens ho mereixem. Abans de multar, dotem-nos de les subvencions necessàries.
Estan preparats els municipis per fer front a la situació d'emergència que acabarà entrant en vigor?
N'hi ha que estan més avançats, i d'altres que no. Però aquest tema s'ha d'abordar amb un pla de país en què hi participem tots, que el fem plegats des de la cogovernança. Com que pot ser que la sequera passi a ser habitual, cal que decidim conjuntament com ho fem. Si cada vegada plou menys, a les depuradores hi haurà menys aigua i en generarem menys de regenerada. Ens toca fer molta feina a tots.
"La gent que era independentista no ho ha deixat de ser. Aquest país necessita que la guspira es torni a encendre"
Des de fa sis mesos torna a ser alcaldessa de La Garriga. Quins canvis ha notat respecte la seva anterior etapa en el càrrec? És més fàcil o més difícil fer d'alcaldessa?
Ni més fàcil ni més difícil. L'experiència de nou anys com a alcaldessa la continuo tenint. Les meves etapes al Govern m'han permès créixer políticament, hi ha un aprenentatge i un bagatge que em dona més eines per liderar el municipi. A La Garriga m'hi he trobat una administració més adormida, poc motivada cap als canvis transformadors. Conformada. I això és el pitjor que pot passar en una organització. Aquesta és la dificultat que costarà més de capgirar.
Alcaldessa de La Garriga, Budó és propera a Jordi Turull dins de Junts. Foto: Miquel Homs
El municipalisme ha estat un dels actius del procés, com es va veure abans del 9-N i de l'1-O. Què s'hauria de refer per recuperar aquest component de mobilització local?
Faig autocrítica des dels partits. Si ens creiem que podem ser un estat, i volem ser-ho -en el meu cas això no ha canviat, continuo volent la independència per construir un país millor-, hem de tornar a construir ponts entre els partits independentistes. És fonamental, ho hem de voler tots els actors. A Junts tenim molt clar que volem continuar aquest camí. Quan això passi i la gent vegi que fem aquest esforç, les coses tornaran a lloc. La gent que era independentista no ho ha deixat de ser. Aquest país necessita que la guspira es torni a encendre.
La principal proposta que hi ha per part del president Aragonès és el referèndum acordat a través de l'acord de claredat.
El Parlament ho va tombar. No sé si té massa recorregut.
Des del municipalisme es pot refer la unitat independentista?
Sí, es pot.
En els acords d'investidura signats per Junts i ERC amb el PSOE per la investidura de Pedro Sánchez s'hi parla de propostes per un nou finançament. Ha de ser prioritari, un dels cavalls de batalla en els primers compassos de legislatura?
En el cas de Junts, tots els cavalls de batalla que obrirem a Madrid seran per millorar la vida dels catalans. Si el finançament és per millorar el país, hi serem. Sempre i quan no es recentralitzin competències. Volem gestionar els recursos que ens pertoquen, que són els que generem els ciutadans amb els impostos.
Amb un finançament singular a l'estil del pacte fiscal no n'hi ha prou.
No, òbviament no.
Vostè va ser consellera de la Presidència i, després, alt càrrec a Salut. Li agrada més fer d'alcaldessa?
No hi ha honor més gran que fer d'alcaldessa del teu municipi. Ho trobava a faltar. Hi ha gent que em diu: "Tornar a fer d'alcaldessa és com anar enrere". I no, en absolut. Al contrari. A partir d'aquí, per mi ha estat un privilegi fer de consellera de la Presidència i portaveu del Govern en uns moments de molta dificultat, no només per la pandèmia sinó per la tensió política. Estàvem amb presos, amb exili i unes sentències que es van produir sobre el procés. Va ser una legislatura complexa, perquè l'embat de l'Estat va ser molt fort. Vam haver d'aixecar el que el 155 va malmetre, i d'això no se'n parla prou. La Generalitat va ser intervinguda, van entrar fins a la cuina. Recuperar tot això, a dia d'avui, encara no s'ha fet.
"La conseqüència de sortir del Govern és que el país no es permet avançar a la velocitat que hauria d'avançar si fos fort i musculat"
La calma no va tornar en la següent legislatura, perquè es va trencar el Govern. Vist en perspectiva, va ser un encert o un error que Junts deixés l'executiu?
Era del parer que no havíem de sortir del Govern. En aquests moments, tenim un Govern amb 33 diputats que és feble i que no avança. El país no avança a la velocitat que hauria de fer-ho. No té el recolzament necessari. La conseqüència de sortir del Govern és que el país no es permet avançar a la velocitat que hauria d'avançar si fos fort i musculat.
A La Garriga vostè va pactar amb el PSC. S'hauria d'haver arribat a més acords amb els socialistes després de les municipals? Es podria haver tingut més quota de poder com per exemple a l'Ajuntament de Barcelona o a les diputacions?
A l'Ajuntament de Barcelona, per exemple, es va perdre perquè hi va haver una operació d'Estat. Crec en l'autonomia local, i cada municipi ha de saber què li convé més. Amb el PSC no compartim mirada nacional, però cal prioritzar les polítiques de ciutat. En el meu cas, vam tenir un programa coincident. I ho diu algú com jo que sempre he governat amb ERC allà on he estat.
L'exconsellera no era partidària que Junts abandonés el Govern el 2022. Foto: Miquel Homs
Celebra que Junts s'hagi implicat en la governabilitat de l'Estat pactant amb el PSOE?
Estar a l'arena política és el que li toca a un partit polític. L'aritmètica ha volgut que siguem decisius al Congrés. El poder de decisió l'hem d'aprofitar per tot allò que pugui fer avançar Catalunya. Celebro que la força que tenim a Madrid ens permeti prendre decisions a favor del nostre país.
"M'agradaria que a Puigdemont se li restablissin els seus drets polítics i ciutadans, i torni a Catalunya lliurement. I que sigui ell qui decideixi quin ha de ser el seu futur polític"
Li agradaria que Carles Puigdemont fos el candidat de Junts a la Generalitat?
M'agradaria que se li restablissin els seus drets polítics i ciutadans, i torni a Catalunya lliurement. I que sigui ell qui decideixi quin ha de ser el seu futur polític.
Hi ha massa soroll, a Junts?
De vegades hi ha un soroll que no s'hauria de produir. Són sorolls que distorsionen la melodia que ens toca ara tocar a tots plegats. Una orquestra requereix de molts instruments, variats i diversos, i ha de sonar sense distorsions. M'agradaria que això fos així. I que tot el que s'hagi de debatre es faci dins de casa i a porta tancada.