Acord PSOE-Junts: Catalunya podrà decidir quants migrants acull?

La competència en immigració és exclusiva de l'Estat, però els juntaires sostenen que es pot delegar a Catalunya; el TC ja va acotar-ne el marge en la sentència de l'Estatut

Pedro Sánchez i Míriam Nogueras, al Congrés
Pedro Sánchez i Míriam Nogueras, al Congrés | Eduardo Parra / Europa Press
11 de gener del 2024
Actualitzat el 07 de març a les 12:52h

La jornada d'aquest dimecres al Congrés -amb trasllat circumstancial al Senat- va ser caòtica. Junts va començar el dia amb el "no" als decrets de Pedro Sánchez i el va acabar sense votar. O el que és el mateix: Sánchez va poder esquivar in extremis el que hauria estat la primera derrota de la legislatura, tot just començar. A canvi de què, Junts va passar del "no" a permetre que tiressin endavant dos dels tres decrets?

El partit va comunicar al vespre diverses contrapartides. Entre d'altres, es va acordar la publicació "immediata" de les balances fiscals, una reforma legal poc concreta, per ara, per facilitar que les empreses que van marxar el 2017 tornin a Catalunya o eliminar l'article que posava en risc l'amnistia, malgrat que en aquest cas els jutges continuen tenint capacitat per suspendre'n l'aplicació si presenten qüestions prejudicials a Europa.

Un altre punt de l'acord, especialment rellevant a l'espera de veure'n la lletra petita, és la delegació de les competències en immigració. Què vol dir, això? Catalunya podrà decidir quants immigrants acull? Segons Junts, sí. El partit de Carles Puigdemont assegura que es tracta d'una delegació "integral", és a dir, de totes les competències en immigració, així com dels "recursos necessaris". El País Basc fa anys que també ho reclama i el govern del PNB ja va posar l’any passsat en marxa un servei d’”atenció integral” a l’espera de concetar acords, que ara podrà reclamar que se li facin extensius.

En el comunicat de Junts, la formació diu que amb aquest acord Catalunya "podrà fer una política integral, per tal que sigui el Govern i el Parlament els qui determinin una política pròpia, adequada a les necessitats i a la realitat del país". S'inclou, segons els juntaires, la capacitat de decidir quants immigrants acull Catalunya i els contingents. El PSOE, fins ara, manté el silenci.
 

Una competència exclusiva... delegada?

Immigració és una competència "exclusiva" de l'Estat, tal com estableix l'article 149 de la Constitució. De tota manera, segons Junts, això no impedeix que es pugui delegar a les comunitats autònomes a través de l'article 150.2. Aquest article diu que l'Estat podrà fer una llei orgànica per delegar a les comunitats autònomes competències estatals que siguin "susceptibles de transferència o delegació". El mateix article diu que, a la llei orgànica, es fixarà la corresponent transferència de mitjans financers, així com "les normes de control que es reservi l'Estat".

Un cas en què es va aplicar l'article 150.2 va ser en el traspàs de les competències de trànsit a la Generalitat, l'any 1997 i després del Pacte del Majèstic entre el PP i CiU. Aleshores, Congrés i Senat van aprovar per unanimitat la llei que transferia les competències a Catalunya. Per a les competències d'immigració, caldrà ara elaborar una llei orgànica que defineixi el traspàs d'aquesta carpeta a la Generalitat, i haurà de comptar amb els vots de la majoria de la investidura per tirar endavant. I tot apunta que, després, serà el Tribunal Constitucional (TC) qui hi haurà de dir la seva.
 

Què ha dit el TC?

Ara com ara, a la Generalitat, les competències (molt restringides) en immigració les tenen repartides entre el Departament d'Igualtat i el Departament de Drets Socials. El TC va frenar l'intent de Catalunya de regular aquest àmbit a través de l'Estatut, acotant la interpretació d'aquells preceptes que hi feien referència -l'article 138- i recordant que la immigració és una competència "exclusiva" de l'Estat. En aquella sentència, el tribunal diu que l'Estatut s'ha d'interpretar de manera que "no s'atribueixi a la Generalitat cap competència en matèria d'immigració".

Sí que en pot tenir en qüestions que "es projecten" sobre els immigrants, com ara serveis socials, sanitat, educació o habitatge, però la primera acollida o tot allò que fa referència a entrada i residència d'estrangers és competència exclusiva de l'Estat. Ara, les majories del TC són unes altres, i la interpretació, en cas que la futura llei que delega competències fos impugnada, podria variar. Tot sembla indicar, però, que la delegació d'aquestes competències no serà immediata.