En el context de la III jornada d’Espiritualitat, Salut i Benestar de la UVic-UCC el passat 17 d’octubre, més de 250 persones, vàrem reflexionar, buscant camins per trobar el sentit a la vida, per trobar esperança individual i col·lectiva, reencantament col·lectiu.
El Grup d’interès d’Espiritualitat de la UVic-UCC ha complert el seu tercer aniversari amb l’objectiu d’incorporar la dimensió de l’espiritualitat en la salut, en el benestar, en la vida i en la comunitat, en totes les funcions de la Universitat, la docència, la recerca, la transferència i el compromís social. Diu Mytko i Knight que “l’espiritualitat és el conjunt de sentiments que porten l’individu a connectar-se amb un mateix, amb els altres, amb el propòsit de la vida o amb la naturalesa en la cerca de valor i significat, amb l’objectiu de trobar la pau i harmonia”.
La ponència del director general d’Afers Religiosos del Govern de Catalunya, Ramon Bassas, va permetre compartir reflexions i dades entorn del fet religiós a Catalunya i la relació espiritualitat i religions. Ferran Sáez que relata que “l’espiritualitat és qualsevol vivència o apel·lació a una realitat no material connectada amb la idea de transcendència", en el sentit de no-immanència, no un simple sinònim encobert de Déu. La religió és articulació cultural i simbòlica d’aquesta realitat que genera tradició. Les religions tenen relat i doctrina (corpus normatiu), rituals, comunitat i organització.
A Occident, especialment a Europa, hi ha un procés de secularització des de la Il·lustració, amb major intensitat des de la Segona Guerra Mundial, i crisi de les transmissions culturals i de les institucions religioses, amb feblesa doctrinals i de pràctica. Les dades de Catalunya indiquen aquest canvi cap a la secularització i l’aparició creixent d’altres religions i noves espiritualitats. L’enquesta d’identificació religiosa del 2023 senyala que les persones de 65 anys o més el 82% s’identifica amb el catolicisme, el 9% es declaren agnòstics, el 7% ateus i el 2% d’altres confessions. Els joves de 16 a 24 anys el 34% s’identifiquen amb la religió catòlica, el 13% amb Islam, el 3% amb el cristianisme evangèlic, el 2% amb el cristianisme ortodox, el 21% amb l’ateisme i el 15% agnosticisme.
Quan es pregunta amb quina religió s’identifica, amb pràctica o no, el 56,8% amb el catolicisme, el 16% amb altres religions (la islàmica creixent) i el 26%, sumant agnosticisme i ateisme. Les pràctiques religioses, especialment en el catolicisme, en els centres de culte, són molt inferiors a les del segle XX. Estem davant de diversitat religiosa (interreligiosa i intrarreligiosa), de globalització també cultural, de fenòmens migratoris i de recerca de noves espiritualitats.
La doctora Gemma Prat, psicòloga clínica de l’Hospital de Sant Joan de Déu de la Fundació Althaia de Manresa i professora de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, va mostrar com l’espiritualitat és un camp de recerca i d’estudi emergent en l’àmbit de les neurociències des de finals del segle XX fins a l’actualitat. Els estudis publicats indiquen que entre el 80-90% de la població expressa creences espirituals, el 70% vinculades a diferents religions (40% pràctica) i el 30% altres creences (pràctica 40%). L’espiritualitat és una condició necessària per la religió, però pot existir espiritualitat sense religió.
Les experiències espirituals comparteixen pràctiques habituals (resar, llegir, escoltar textos sagrats, contemplació, meditació, veneració d’imatges o persones.) o rituals, amb substàncies o no. Les neurociències poden estudiar els correlats neurobiològics de l’espiritualitat. L’espiritualitat pot explicar-se com una funció cerebral més, produïda per activitat cerebral que crea realitats. Els pensaments i comportaments espirituals/religiosos semblen ser específics de l’espècia humana. Estudis indiquen que el lòbul temporal, les estructurals límbiques són les que s’activen, elèctricament i químicament (en especial la dopamina/serotonina) en les experiències místiques.
Les persones molt entrenades, experimentades en meditació tenen canvis cerebrals estructurals, engruiximent de l’escorça frontal cerebral. Aquest fet genera millor control de la impulsivitat emocional, menys estrès, millor atenció, major consciència i menys pensament autogenerat i divagació mental.
La doctora en Infermeria, Rocio de Diego, professora investigadora de la Universitat de Sevilla, experta reconeguda en recerca en salut espiritual, proposa guanyar el relat de l’espiritualitat en l’àmbit de la salut i arribar a consensos terminològics, potenciant la recerca. L'orientació de la salut, individual i comunitària, ha d'incloure les dimensions biològiques, psicològiques, socials, espirituals i la cultural. El treball ha de ser interdisciplinari i col·laboratiu des de la psicologia, les neurociències, les ciències de la salut i socials, la teologia. La salut integral i sostenible és el camí pel desenvolupament humà. Cal revisar la docència en moltes disciplines incorporant aquesta mirada per poder exercir-la en la pràctica clínica, professional.
Diferents autors indiquen que la modernitat o postmodernitat no sap què dir ni fer amb l’ànima i que estem davant d’una crisi moral a escala planetària, especialment a Occident. La recerca d'espiritualitat, de sentit a la vida i de la mort ens persegueix per ser humans i no podem negar-ho. Potser la recerca de la transcendència a la vida és un nexe d’unió entre les religions i altres camins d’espiritualitat. Pot ser un antídot contra el desassossec sistèmic.