De Josep Anglada a Sílvia Orriols: l'extrema dreta d'arrel catalana torna a aspirar al Parlament

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• Puigdemont podrà ser candidat i tornar per al ple d'investidura?
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

L'escena relatada a continuació té testimonis comptats entre la premsa catalana. Quan la nit electoral del 28 de novembre de 2010 encara no era madura, perquè l'escrutini estava a mig fer, a l'hotel Catalonia Plaza de Barcelona, quarter electoral de Plataforma per Catalunya, es va disparar l'eufòria. El recompte provisional atorgava representació parlamentària a la formació xenòfoba liderada per Josep Anglada. Al marcador televisiu hi van arribar a aparèixer tres escons. Alguns dels correligionaris de qui era en aquell moment cap de l'oposició a l'Ajuntament de Vic van brindar amb cava, tot esperant una gran nit. En va quedar tacada la moqueta de l'hotel barceloní, que el diumenge anterior ja havia acollit un acte de campanya del partit al costat d'altres formacions d'ultradreta europea, com el Vlaams Belang de Flandes o l'FPÖ austríac. Però el salt al Parlament no es va concretar. Els 75.321 vots recollits per Plataforma per Catalunya no van ser suficients.

La formació d'Anglada, amb només 30.000 vots menys que Ciutadans -que sí que va obtenir tres diputats-, vivia el moment més àlgid i aspirava a fer-se un lloc en la política nacional. Havia aglutinat 67 regidors arreu del mapa municipal, a Vic condicionava l'activitat de l'Ajuntament i el seu líder tenia ascendent mediàtic. Anglada, un franquista tronat que presumia d'haver-se cartejat amb Blas Piñar i tenia l'ultradretà Esteban Gómez Rovira com a advocat, li agradava recordar la seva similitud física amb Jörg Haider, líder de l'extrema dreta austríaca, mort en un accident de trànsit. Però tot i el "suport logístic" que el regidor vigatà deia tenir de l'FPÖ -en els mesos previs a les eleccions del 2010 va visitar Viena-, Plataforma per Catalunya es va quedar a un pas del Parlament. Temps després Anglada seria desnonat pel seu propi partit, enemistat amb dirigents propis per l'autoritarisme que practicava i el control ferri que exercia sobre les finances de la formació.

Gairebé 14 anys després, una altra marca de l'extrema dreta gestada a Catalunya, l'Aliança Catalana de Sílvia Orriols, aspira a aconseguir el que Anglada no va ser capaç de fer. L'alcaldessa de Ripoll ha fet el trajecte més ràpid, perquè en menys d'un any s'haurà sotmès a un doble examen electoral a escala local i nacional. Anglada, avui altre cop regidor a Vic amb el partit Som Identitaris, va necessitar una dècada per irrompre, consolidar-se a l'esfera municipal i intentar l'ofensiva al Parlament. Mai va tenir prou força per governar a la capital d'Osona i tampoc per fer-se un lloc a la cambra catalana.

La proposta política d'Orriols té similituds evidents amb la que liderava Plataforma per Catalunya -el discurs discriminatori envers els immigrants, per començar-, però també algunes diferències substancials. Al contrari que Anglada, amb vincles amb l'espanyolisme més ranci i esmunyedís en el debat sobre l'encaix de Catalunya a Espanya, Orriols sempre s'ha projectat com a independentista convençuda. A Anglada l'incomodava l'estelada i havia fet viatges al Valle de los Caídos mentre que Orriols ha fet bandera de l'aposta per l'estat propi al costat d'un discurs simplista en la carpeta migratòria que ha fet forat entre el sobiranisme més identitari. 
 

Àpats de conjura esperant la candidata 

Orriols ha necessitat temps per decidir si encapçalaria la llista d'Aliança Catalana. Tot i que l'avançament electoralha precipitat els esdeveniments, tenia clar que el seu partit es presentaria a les eleccions al Parlament, perquè des de feia mesos havia accentuat la presència pública de la formació en diverses capitals de demarcació i ciutats mitjanes del país. Des de principis d'any, les carpes blaves d'Aliança Catalana s'havien instal·lat en places i mercats de Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona, així com Vic o Mataró, entre d'altres. Els pamflets que es repartien posaven el focus en la seguretat i la neteja, però també plantejaven "frenar" la immigració i reindustrialitzar el país, amb lemes carregats d'eufemismes -com el de defensar una Catalunya "més catalana"- que tenen consonància amb la discriminació per raó d'origen que practica l'extrema dreta arreu d'Europa.

En paral·lel a la projecció al carrer, la cúpula d'Aliança Catalana havia organitzat trobades en forma de sopars amb sobiranistes de base desencantats amb les formacions independentistes que van liderar al procés. Àpats en els quals no havia fet acte de presència Orriols, tot i que la qüestió central era la presentació d'una candidatura als comicis al Parlament. Diversos participants en aquests contactes informals havien expressat la necessitat que l'alcaldessa de Ripoll s'impliqués en la candidatura i en fos la cap de cartell. Una decisió demorada que Orriols va comunicar finalment aquest diumenge.

"Si Aliança Catalana es presentava sense ella no tenia opcions i la marca se n'anava en orris", apunten a Nació veus coneixedores de les trobades promogudes pel cercle d'Orriols en els últims mesos, que prefereixen mantenir l'anonimat. "Té opcions de treure tres diputats", pronostica un dirigent ben connectat amb les esferes de l'independentisme decebut amb els partits tradicionals i que havia visitat l'alcaldessa de Ripoll per explorar les seves intencions. L'alcaldessa, després de setmanes d'afrontar el dilema, ha fet el pas.  

La candidatura que liderarà Orriols tindrà impacte en l'anomenat quart espai independentista, fronterer amb Junts i que té diverses formulacions. Perquè, al marge d'Aliança Catalana, Solidaritat Catalana per la Independència també ha expressat la voluntat de presentar-se als comicis del 12 de maig i Alhora -el projecte encapçalat per Jordi Graupera i Clara Ponsatí- ja recull firmes per vehicular la candidatura. Pel camí ha quedat la llista cívica que volia gestar la direcció de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), sense l'aval de les bases de l'entitat. Orriols busca un nou aparador. L'extrema dreta d'arrel catalana, la que no viu sota el sucursalisme de Madrid -com Vox-, torna a aspirar a treure el cap al Parlament.