Calendaria electoral del 12-M: totes les dates clau fins a les eleccions (i més enllà)

La campanya comença el 25 d'abril a la nit i el Parlament es pot constituir com a màxim el 10 de juny; la investidura es pot fer com a màxim a l'agost i, si fracassa, les noves eleccions serien a la tardor

Una urna durant les eleccions
Una urna durant les eleccions | ACN
20 de març del 2024
Actualitzat el 22 d'abril a les 7:39h

Agafeu agenda i boli, i apunteu-vos les dates clau per als pròxims mesos de campanyes, eleccions i sessions d'investidura. Catalunya es troba de ple en període electoral, i això té implicacions especialment en l'actuació del Govern i el Parlament.Pere Aragonès va signar el decret de convocatòria dilluns i va dissoldre la legislatura. El Govern no està en funcions fins que no s'hagin celebrat les eleccions, i al Parlament ja s'hi ha activat la Diputació Permanent fins que arrenqui la nova legislatura. Aquestes és el calendari dels propers mesos:

Calendari de les eleccions a Catalunya 2024

L'avançament electoral ha sacsejat la política catalana, espanyola i fins i tot municipal. El país ja es troba immers en clima preelectoral i hi ha diverses dates clau per a les properes setmanes i mesos, marcades per campanyes electorals, eleccions, negociacions i pactes, i investidures que el dia d'avui són incertes. Les vacances de més d'un estan en risc. Aquestes són les dates que heu de tenir en compte:
 

25 d'abril a la nit, comença la campanya

La campanya electoral comença 15 dies abans de les eleccions, que són el 12 de maig. Això vol dir que els partits faran l'obertura de campanya i la tradicional penjada de cartells la nit de dijous 25 d'abril, després de Sant Jordi. La campanya començarà oficialment a la mitjanit de divendres, i s'allargarà durant dues setmanes, fins a la nit del divendres 10 de maig. El dissabte serà la jornada de reflexió i, diumenge, eleccions.
 

2 de maig, data màxima per al vot per correu

El termini per demanar el vot per correu acaba el 2 de maig, deu dies abans de les eleccions i en plena campanya electoral.
 

10 de juny, com a màxim, constitució del Parlament

Després de les eleccions, el president i el Govern passen a estar en funcions. El Parlament s'ha de constituir en un màxim de 20 dies hàbils, és a dir, no més tard del dilluns 10 de juny. La sessió constitutiva la presideix la mesa d'edat, el diputat electe de més edat d'entre els presents, assistit pels dos diputats més joves, que fan de secretaris. Aquesta mesa obre la sessió i després es tria la que serà la mesa del Parlament, amb el president al capdavant.
 

El debat d'investidura, com a màxim, a finals de juny

Un cop constituït el Parlament, la presidència té un màxim de 10 dies hàbils per proposar al ple un candidat a la presidència de la Generalitat. Com a màxim, el 25 de juny. Abans, s'ha d'haver reunit amb els grups parlamentaris per valorar quin candidat té més opcions de ser escollit. Un cop proposat el candidat, es convoca el debat d'investidura, que hauria de ser a finals de juny. El candidat es presenta davant de ple i detalla el seu programa de govern. Per ser investit necessita una majoria absoluta. Si no l'aconsegueix, es pot tornar a presentar a la investidura dos dies després, i en aquest cas necessita una majoria simple (més vots a favor que en contra). Si el candidat és investit, ja pot escollir el seu Govern i posar-se a treballar.
 

Un segon debat d'investidura a l'estiu

Si el candidat no supera el primer debat d'investidura, s'obre un termini de dos mesos com a màxim per tornar-ho a intentar, cosa que ens situaria a ple estiu. La presidència del Parlament es torna a reunir amb els grups i planteja de nou un candidat a la presidència de la Generalitat, i es repeteix el procediment. En la primera votació cal majoria absoluta i, si no l'aconsegueix, es pot tornar a presentar davant del ple al cap de dos dies i necessitarà una majoria simple. Si passats els dos mesos cap president pot obtenir la confiança del Parlament, la legislatura es dissol automàticament.
 

Noves eleccions? Serien a la tardor

Arribats a aquesta situació, el president del Govern en funcions convoca eleccions de manera immediata, que han de tenir lloc entre 40 i 60 dies després. Això vol dir, com a màxim, a finals d'octubre. No ha passat mai a Catalunya que s'hagin de repetir eleccions, però és una opció que no es pot descartar vistos els vetos creuats entre partits -almenys ara- i els escenaris que dibuixen les enquestes. Si es repeteixen eleccions, es repeteix el procediment anterior: constitució del Parlament en un termini màxim de 20 dies des de les eleccions, proposta de candidat a la presidència i debat d'investidura, que arribaria a finals d'any.
 

Més dates importants: les eleccions europees

Els propers mesos seran d'alta intensitat política, perquè no només hi haurà eleccions catalanes. El Parlament Europeu també celebra les seves eleccions, que es fan cada cinc anys. Aquestes són les dates més importants d'aquesta votació:
 

Campanya electoral just després de les catalanes

La campanya electoral comença 15 dies abans, és a dir, la nit del 23 de maig. Això és tot just 10 dies després de les eleccions al Parlament, i en plenes negociacions per constituir la mesa del Parlament i travar pactes postelectorals. És incompatible ser diputat al Parlament i a Europa.
 

Tres dies d'eleccions

Les eleccions europees del dia 6 al 9 de juny, i es fan d'acord amb les normes electorals de cada país. A Espanya, la votació serà el 9 de juny, diumenge, però en altres estats membres, com Països Baixos, seran el dia 6. Els resultats de les eleccions europees es coneixeran diumenge a la nit.
 

16 de juliol, primera sessió del Parlament Europeu

La primera sessió de l'Eurocambra començarà el dimarts 16 de juliol i fins al divendres 19. Els 720 diputats elegiran el president del Parlament, els 14 vicepresidents i els 5 encarregats de qüestions administratives i econòmiques dels eurodiputats. Durant aquesta primera sessió també s'escolliran les comissions i subcomissions.