La petjada de carboni a Espanya del 0,1% més ric de la població supera en 55 vegades la del 50% de la població més pobra, segons un estudi d'Oxfam Intermón. Segons l'informe, una persona del 0,1% més ric contamina més en un sol dia que una del 50% més pobre en tot un any. Altres dades que posa de manifest la investigació és que des de 1990, el 0,1% més ric ha augmentat la quota d'emissions totals un 32%, mentre que la meitat més pobra de la humanitat l'ha reduït un 3%.
Oxfam Intermón assegura, així, que si tothom produís emissions com el 0,1% més ric, el pressupost de carboni s'esgotaria en menys de tres setmanes, i que els ultrarics haurien de reduir un 99% les emissions abans del 2030 perquè el planeta no s'escalfi més d'un grau i mig.
A parer dels responsables de l'entitat, l'informe apunta que els estils de vida alts en emissions dels superrics estan esgotant el pressupost de carboni de la resta del món, és a dir, la quantitat de diòxid de carboni que es pot emetre sense provocar un desastre climàtic. L'estudi destaca que el superric mitjà produeix 1,9 milions de tones de CO₂ anuals a través de les seves inversions.
La força dels lobbies
El poder de les persones i empreses també permet una influència "injusta" en l'elaboració de polítiques i diluir les negociacions sobre el clima. Segons Oxfam Intermón, a la COP29 es van concedir acreditacions a 1.773 lobbistes del carbó, el petroli i el gas, més que als 10 països més vulnerables al clima junts. L'entitat considera que països rics i amb altes emissions com els Estats Units, el Regne Unit, França i Alemanya, "acaben frenant les lleis climàtiques després de rebre grans donacions dels lobbistes contraris al clima".
Una altra dada que subratlla l'entitat és que les emissions de l'1% més ric són suficients per causar aproximadament 1,3 milions de morts relacionades amb la calor a la fi de segle, així com 44 bilions de dòlars de danys econòmics als països d'ingressos baixos i mitjans-baixos per a 2050.
Els efectes d'aquests danys climàtics, afegeix la mateixa font, afectaran de manera desproporcionada els qui menys han contribuït a la crisi climàtica, en particular a les persones que viuen al Sud Global, amb major impacte en les dones, les nenes i els grups indígenes.
Deures pels més rics
Per tot plegat, l'ONG exigeix als superrics una reducció "dràstica" de les emissions, que es freni la seva influència política i econòmica, que es reforci la participació de la societat civil, que s'adopti un enfocament de repartiment equitatiu del pressupost climàtic i que es construeixi un sistema econòmic "equitatiu" que anteposi les persones i el planeta a l'economia neoliberal "dominant".
