"Per molt bonic i necessari que sigui, el projecte no és viable". Aquesta declaració sintetitza l’opinió del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà i la plataforma ciutadana Clarà Viu respecte de la construcció d'una central hidroelèctrica reversible a la Baells, un cop han revisat l’avantprojecte en exposició pública. Les entitats s'han unit per engegar un seguit d'accions en contra de la iniciativa impulsada per Verbund i Capital Energy, començant per presentar les seves al·legacions al projecte.
En una roda de premsa a càrrec dels representants d’ambdós moviments, Hèctor Aranda i Martina Marcet, han deixat clar que l’objectiu de totes dues agrupacions és “intentar aturar” l’avenç del projecte i, directament, per “demanar-ne la retirada”. La primera eina que utilitzen és la presentació d’al·legacions, que s’han concentrat en 10 punts clau vinculats amb la seguretat i l’impacte ambiental de la futura central, així com de la vulneració de les competències municipals o el menyspreu cap a la ciutadania.
D’aquesta manera, Marcet s’ha referit primerament al risc tectònic que presenta l’emplaçament, assenyalant que els plecs no aporten estudis geològics concrets sobre la pressió i moviments que es poden produir amb la situació de la bassa, les canalitzacions i la sala de màquines. En aquest sentit, Aranda ha apuntat que la documentació es refereix al Pla de Clarà com “l’opció menys dolenta” de les tres estudiades, totes dins el terme municipal de la Nou. D’altra banda, una altra apel·lació té a veure amb el fet que aquest espai es trobi entre zones protegides com a PEIN (Pla d'espais d'interès natural de Catalunya), convertint de facto el Pla de Clarà en un corredor on també s’ha de fer extensible la protecció. Al voltant d’això, fan referència a la presència d’aufranys, una espècie de rapinyaire en la categoria de vulnerable a Catalunya i Espanya, i amb protecció en l’àmbit de la Unió Europea.
Les entitats es refereixen a la proposta d’evacuar l’energia directament a Olvan com una “autèntica bestiesa”, tant per l’impacte que tindran les línies elèctriques necessàries per fer-ho possible com pel fet que caldrà reforçar una connexió en direcció Vic. Tot això, recorden, per anar a parar a una subestació que, avui dia, no existeix ni està prevista. Així mateix, seguint la línia d’afectacions aigües avall, els ecologistes assenyalen l’impacte que la central pot generar sobre el cabal del Llobregat, i més tenint en compte el dèficit hídric present des de la capçalera i els episodis recurrents de sequera al país. També emfatitzen la concentració en excés de projectes amb un alt impacte ambiental en la zona, ja que segons els calendaris previstos, poden coincidir els treballs de construcció de la central amb els de l’ampliació de la C-16.
Des del punt de vista administratiu i burocràtic, les al·legacions també fan referència a la incompatibilitat del projecte amb la sobirania local, tenint en compte que el plantejament presentat pretén utilitzar la declaració de Projecte d’Interès Públic per “saltar-se l’ordenament municipal” i, a la vegada, poder superar els límits d’emissió de gasos contaminants durant la construcció. En relació amb aquesta permissivitat denunciada pels grups, també han denunciat les “mancances greus” en la documentació aportada, titllant el plec de poc rigorós i incomplet. Finalment, critiquen que la vulneració dels processos de participació ciutadana per part dels impulsors i les explicacions “lamentables” ofertes en les reunions, afirmant que “la tramitació s’ha fet d’amagat de la població”. De fet, els portaveus han instat a convertir les consultes en vinculants, plantejant que si la població es decanta pel No, es desisteixi de construir la central.
Una oposició ferma i activa
Un cop exposades les al·legacions, Marcet i Aranda han avançat les accions que ambdues entitats tiraran endavant per tal que s’escolti el seu argumentari i que les veus contràries guanyin pes al territori. En primer lloc, han avançat que impulsaran espais de debat per tal de fer campanya pel vot contrari en les consultes previstes per inicis del 2026 a la Nou de Berguedà i Vilada, i altres fórmules per oferir la mateixa informació a Cercs, on no hi haurà cap plebiscit. En paral·lel, recolliran signatures al Berguedà i tota la zona d’impacte del Llobregat per sumar forces en contra del projecte, i impulsaran mobilitzacions per recollir i exposar el “patrimoni natural i humà” del Pla de Clarà.
Des del vessant de les administracions, els grups han afirmat que mantindran un front polític actiu, i han apel·lat directament al Consell Comarcal del Berguedà i l'Energètica. A la institució comarcal, Aranda els ha suggerit que “farien bé d’estudiar-se la documentació abans d’apostar cegament per un projecte que és perillós”, apuntant que “trobem a faltar una visió més analítica per part de les institucions”. De fet, ha considerat que la posició que manté l’arc polític és que “intenten que les seves empremtes no surtin a l’arma del crim”, insistint en la necessitat de tenir present a la ciutadania. “A la Nou no va pujar ningú del Consell Comarcal. Els van deixar sols i no és just, perquè mereixen el mateix respecte que els alcaldes”, ha declarat Aranda, qui assenyala que “les coses no s’han fet bé”.
En relació amb l’empresa pública d’energia renovable, els han animat a “que deixin de fer comèdia, perquè estan dins el projecte des del minut zero i són els primers interessats que això es faci”, demanant-los rigorositat i prudència perquè no siguin partícips d’un “Castor 2”, emfatitzant les sospites pels interessos econòmics darrere del projecte. En aquest sentit, Marcet ha puntualitzat que “en ares de la transició energètica, ara tot és vàlid”, suggerint fer un punt i a part en la tendència actual que permeti fer un plantejament més clar en lloc de “deixar-lo tot en mans privades que es dediquen a anar construint i després necessiten encara més invents per anar estabilitzant”.
Amb tot, la mateixa portaveu ha convidat a tots els actors implicats en el projecte a abandonar l’actitud paternalista envers els berguedans, desacreditant els arguments “denigrants” oferts en les presentacions i que tenien per objectiu “venir a comprar la gent amb la promesa que cauran milions”. En darrera instància, des de Clarà Viu i el Grup de Defensa de la Natura del Berguedà estudien com intervenir des del vessant judicial.
