Amb 229 morts, centenars de milers de persones afectades, importants pèrdues materials i una ferida social del tot oberta, els ciutadans del País Valencià encara esperen que els dirigents polítics encarregats de la gestió de la dana assumeixin responsabilitats polítiques o penals en el primer aniversari de la tragèdia. Un any després d'aquell 29 d'octubre de 2024 en què l'alerta massiva va arribar als telèfons mòbils quan ja eren sota l'aigua, noves proves estrenyen el cèrcol sobre el president valencià, Carlos Mazón, i creix la pressió interna i externa al PP perquè Alberto Núñez Feijóo el rellevi i promogui un altre president o candidat a les pròximes eleccions.
La jutgessa de Catarroja encarregada de dirimir si existeixen responsabilitats penals per les morts arran de les inundacions ha demanat aquest dilluns el registre de trucades de Mazón el dia D. Això, després que la periodista que dinava amb ell al Ventorro, Maribel Vilaplana, hagi donat una nova versió del que van fer aquella tarda i hagi dit que Mazón la va acompanyar al garatge del restaurant, en direcció contrària al Palau de la Generalitat Valenciana. Mazón diu que hi va anar directament, però la visita al cotxe de la periodista coincideix amb la desconnexió de 37 minuts del president, que va arribar a la seu del govern més tard i amb una altra roba, segons diversos testimonis.
Es tracta de l'enèsim canvi de versió de Mazón, que s'ha contradit en repetides ocasions i ara ja es nega a respondre a les preguntes de la premsa. Només ha estat destituïda l'aleshores consellera d'Interior i Emergències, Salomé Prades, que assegura que és un cap de turc, i Nuria Montes, que estava al capdavant de la Conselleria de Turisme i Indústria. Ara, una nova enquesta publicada per l'ABC i Las Provincias indica que el 75% dels valencians i el 52% dels votants del PP consideren que ha de dimitir. Mazón, però, no mostra senyals d'estar valorant aquesta opció.
De presidir el Cecopi a arribar després de l'alerta: què ha dit Mazón?
En un primer moment, la Generalitat Valenciana va assegurar que Mazón havia arribat al Centre de Coordinació Operativa Integrat (Cecopi), l'òrgan coordinador de l'emergència, "a partir de les 19 hores" del 29 d'octubre. "M'hi vaig incorporar personalment quan ja es veia que venia la revolució hidrològica, a partir de les set. Fins a tres quarts de set, la Confederació [Hidrogràfica del Xúquer] no va avisar d'aquella crescuda tan espectacular del riu", va corroborar ell el 9 de novembre.
Si bé, el requeriment de la jutgessa de les gravacions de les càmeres de seguretat de l'edifici va destapar que Mazón no va arribar a la reunió clau abans de l'enviament del missatge d'alarma, quan ja hi havia desenes de pobles inundats i persones desaparegudes pels aiguats torrencials als pobles propers a València, sinó 17 minuts després, a les 20:28 hores. "No entenc el canvi de versió quan és evident que les 20:28 hores és després de les 19:30 hores. Quan he mentit?", va justificar.
L'òrgan va estar paralitzat durant més de vuit hores -l'Aemet havia establert l'alerta roja a primera hora del matí- en plena crisi davant l'absència de Mazón. Fins que el president valencià no va arribar al comitè d'emergències, l'autoritat responsable era Pradas, que va decidir esperar a poder mantenir una reunió amb el president valencià abans de prendre la decisió de llançar l'alerta a la ciutadania, encara que diversos membres de l'organisme d'Emergències li reclamaven actuar.
Mazón, fora de cobertura
Una altra de les evasives que més ha funcionat a Mazón és la falta de cobertura durant els aiguats. "Desgraciadament, la cobertura era molt dolenta, entrava i sortia. Vaig poder veure trucades perdudes de la ministra Ribera a partir de les 20:00 hores. La que tenia mig Ministeri fora era ella", va carregar contra l'exvicepresidenta tercera del Govern espanyol Teresa Ribera.
El dinar al Ventorro: què va fer realment?
Tot i l'alerta de l'Aemet i amb algunes poblacions ja inundades, Mazón no va alterar la seva agenda fins ben entrada la tarda d'aquell 29 d'octubre. El dirigent primer va dir que aquell dia havia tingut un "dinar privat"; uns dies més tard era un "dinar de feina". Després el seu gabinet va reconèixer que havia compartit àpat amb la periodista Maribel Vilaplana per oferir-li la direcció de la radiotelevisió pública d'À Punt.
Aquest dinar ha portat cua. La cita va tenir lloc durant gairebé tres hores (fins a les 17:30) al restaurant El Ventorro i, per evitar presentar la factura del mos, l'administració autonòmica va articular que el dinar amb la periodista formava part de la responsabilitat de Mazón com a líder del PP valencià i no a títol de president de la Generalitat.
Inicialment, abans de saber el moment exacte d'arribada al Cecopi de Mazón, les hores en parador desconegut eren dues; però amb aquesta versió van passar a ser més de cinc. Aquesta part de l'equació queda resolta, però continua sent una incògnita què feia i on era el cap del Consell durant aquest lapse. Ell manté que primer va ser al Palau de la Generalitat i després "de camí al Cecopi", però Vilaplana el contradiu i assegura que el va acompanyar al garatge del restaurant.
Potser el registre de trucades de Mazón permet esclarir-ho tot plegat. O la declaració de Vilaplana, que està citada com a testimoni el 3 de novembre. I, si no, la declaració del mateix Mazón davant la comissió d’investigació de la dana del Congrés el pròxim 17 de novembre. Hi ha moltes incògnites i cada versió contradictòria contribueix a afegir una nova capa de dubtes sobre una de les jornades més tràgiques de la història recent als Països Catalans.
