Hi haurà
eleccions catalanes al 12 de maig, després de l'avançament anunciat per
PereAragonès i aquest moviment obre una llarga
precampanya marcada per les eleccions europees, les restriccions per la sequera i l'aplicació de l'amnistia. Qui hi guanya i qui hi perd amb l'avançament electoral? Quins elements poden impactar en la precampanya? Quins reptes ha d'afrontar cada partit? Com poden afectar les eleccions europees? Aquestes són les claus per entendre el
panorama obert.
PSC: favorit pendent de l'amnistia
L'últim cicle electoral ha estat propici per als socialistes. Tenen l'Ajuntament de Barcelona -tot i quedar per darrere de
Xavier Trias-, van arrasar al
Congrés dels Diputats -19 escons de 48- i estan en disposició de repetir la victòria del 2021 al Parlament amb Salvador Illa, de nou, com a candidat a la Generalitat. Avantatges? La palanca que suposa la presència de Pedro Sánchez a la Moncloa i el premi que, fins ara, han rebut les mesures de distensió amb Catalunya, entre les quals els indults i la reforma del codi penal. Riscos? El cost de l'amnistia en l'electorat que es va acostar al PSC en plena desfeta de Ciutadans. Illa intenta erigir-se en alternativa mentre fa costat al Govern amb els pressupostos finalment fallits. El principal punt a favor? Una estratègia definida i un
lideratge fàcilment reconeixible.
ERC: Aragonès, recta final anticipada
El president, ungit ja com a candidat, ja es preparava per a la reelecció. Hi ha elements que té més senzills -com l'aprovació d'una amnistia àmpliament batallada pels republicans- i d'altres que no depenen d'ell i que es poden anar
emmetzinant, com ara la sequera. Amb el seu nomenament com a cap de cartell s'ha tallat de soca-rel el debat existent entre ell i
Oriol Junqueras, i juga amb la carta favorable d'ostentar la Generalitat i d'haver-li conferit, de nou, una pàtina d'institucionalitat. Serà suficient? "Amb gestió no n'hi ha prou", remarquen a Palau. El finançament singular havia de ser el principal cavall de batalla del 2024, tenint en compte que del referèndum, a la Moncloa, no volen sentir-ne a parlar. Les aliances pendents -com a l'Ajuntament de Barcelona, on s'obre pas el tripartit- també impactaran.
Junts: sense candidat clar
Josep Rius, vicepresident de Junts, assenyalava fa uns mesos que el partit estava preparat per afrontar uns comicis al Parlament, però recomanava a Aragonès "no entrar en mode electoral". Senyal de responsabilitat o temor? El cert és que el partit no té candidat, i les circumstàncies judicials -una vegada més- condicionen l'escenari. Amb
Laura Borràs descartada perquè està pendent que el Tribunal Suprem confirmi -o no- la pena per la causa de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i Carles Puigdemont que apunta a les europees sense l'amnistia aplicada, no hi ha res decidit, tot i que sonen noms com el de Míriam Nogueras o Josep Rull. Si bé, Jordi Turull, secretari general del partit, ja ha sortit a
jugar públicament la carta de Puigdemont que, com ell, tampoc arribaria pels tempos de l'amnistia. Amb tot, en els comicis catalans es veurà si passen factura a Junts els pactes amb el PSOE i fins a quin punt pot ser lesiu el meló obert amb la delegació de les competències en immigració, pendent de Madrid.
Vox: quarta posició en perill
Ignacio Garriga, cap de files al Parlament, ja és vicepresident únic de Vox. Un reforç orgànic en ple repensament de la ultradreta espanyola, que no viu el seu millor moment. En els últims comicis a la cambra catalana Garriga cavalcava sobre els 52 diputats obtinguts al Congrés i es va beneficiar de la caiguda de la participació, però ara és diferent: el
PP està remuntant i ja té competència -independentista- en el discurs
xenòfob contra la immigració. Amb Vox en caiguda a l'Estat -vint escons menys que el 2019-, l'extrema dreta té el repte de mantenir-se com a quarta força, que ara el PP aspira a assaltar.
CUP: la refundació pendent
Un avançament electoral agafa els anticapitalistes a contrapeu, perquè no tenen candidat i tampoc un projecte concret. Tot just han posat fil a l'agulla al
procés de Garbí, una refundació que ha de repensar el partit de cara al nou cicle electoral després de quedar fora del Congrés dels Diputats i també de l'Ajuntament de Barcelona. En un panorama de pactes en què ja no existeixen els blocs, perquè el PSC ja està completament homologat per Junts i ERC, la CUP pot quedar fora per primera vegada en una dècada dels equilibris de la investidura.
Comuns: sota l'estela de Sumar
Jéssica Albiach, si res es torça, serà la candidata dels comuns a les pròximes eleccions, on arriba com el màxim responsable de l'avançament després de tombar els comptes d'Aragonès. La formació ha patit en primera persona les conseqüències de la ruptura entre Sumar i Podem, i les veus més destacades -Albiach, l'exalcaldessa
Ada Colau- s'han alineat amb
Yolanda Díaz. Els dos espais s'enfrontaran als comicis europeus, i en aquell moment es veurà com es troba l'equilibri de forces. Quan s'hagi d'obrir el ball de pactes, a l'estil del que està passant a Barcelona, els comuns posaran l'accent en la necessitat d'un tripartit d'esquerres.
Ciutadans: a un pas de desaparèixer
Sense candidat i amb el dubte sobre el futur del projecte després de l'ensulsiada arreu de l'Estat, unes eleccions anticipades a Catalunya accelerarien el debat sobre la conveniència de presentar-se. I, en cas que la resposta fos afirmativa, caldria triar un cap de cartell. Jordi Cañas, que ha reviscolat com a eurodiputat i portaveu del partit, seria una possibilitat? De moment, s'ha autodescartat com a candidat al
Parlament Europeu. Les últimes enquestes no els auguren representació, i això que el 2017 van guanyar les eleccions catalanes amb 36 escons. Haurien passat d'aglutinar tot el vot contrari a la independència a quedar-se fora en només sis anys.
PP: a l'espera de la remuntada
Alejandro Fernández, que va transitar durant mesos per la corda fluixa i semblava sentenciat per
Alberto Núñez Feijóo, apareix com a virtual candidat del PP. Amb l'avançament electoral, el seu paper seria el de capitalitzar el rebuig a l'amnistia, contra la qual els populars s'estan abraonant per terra, mare i aire. Totes les enquestes els situen disputant la quarta posició i, de nou, com a referència del constitucionalisme. Perquè, de la mateixa manera que la política catalana passa per Madrid, l'espanyola passa inevitablement per Catalunya.
