Els Països Catalans tenen un extens patrimoni gastronòmic, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, hi ha receptes tant tradicionals com exquisides. No és estrany, doncs, que desconeixem alguns d'aquests plats o bé que no hàgim tingut ocasió, encara, de tastar-los. Algunes d'aquestes menges, a més, tenen noms curiosos que amaguen darrere sabors extraordinaris i el llegat d'una història vinculada al país. En aquest article, a Nació, farem un recull de quatre plats tradicionals poc coneguts i que convé descobrir.

Garlandes, sisenyors, papus i figuretes

Les garlandes, els sisenyors, els papus i les figuretes, segons el lloc del país, són unes galetes tradicionals fets amb farina, mantega, ous i sucre que, fins fa poques dècades, s’utilitzaven per adornar les palmes del Diumenge de Rams. Tenien formes divertides, de persones, animals, sols, llunes o papallones, i es menjaven després de la benedicció es menjaven.

Tot i que avui gairebé han desaparegut, havien estat molt populars a Barcelona, i en trobem constància en les col·leccions del Museu Etnològic, que conserva exemplars reals dels anys 80 i còpies de guix documentades per Joan Amades a inicis del segle XX. Gustau Molas, tècnic del museu, va recollir que aquests dolços tenien noms molt diversos arreu del país ninos, ninots, garlandes, sisenyors, papus, figuretes entre d'altres. Es tracta d'un exemple d’un costum antic que ha evolucionat, però que encara perdura en la manera d’engalanar les palmes amb figures i ornaments.

El potaco de ganyims

El potaco és un plat tradicional del Baix Camp que es fa principalment amb tonyina salada i patata. Al poble d'Alforja, on és un àpat popular, s’hi afegeix també carbassó. La menja rep altres noms: patacó a Tarragona, potaco a Reus o putacó. L'origen del seu nom no és del tot clar: podria venir de la patata, d’una deformació de “potatge” o fins i tot d’un antic mot per designar una moneda de coure, com l'olla on es coïa antigament.

El potaco s’elabora amb peix en salaó, típic de les cuines de l’interior a causa de les facilitats per conservar-lo i el baix cost que tenia. En concret se sol utilitzar la part prima de la carn de la tonyina salada, anomenada ganyims. Tot i el seu origen rural i pagès, aquest plat també té presència en zones costaneres com Cambrils, Calafell o Tarragona.

Crespells

Els crespells són unes galetes dolces tradicionals de Mallorca que se solen menjar durant la Pasqua. Aquestes pastes estan fetes amb farina, mantega, oli d’oliva, rovell d’ou, sucre, pell de llimona i aigua. En alguns casos, però, també poden incloure suc de taronja o llet. Aproximadament, tenen uns un centímetre de gruix i adopten formes diverses segons el motlle: estrelles, cors, peixos o flors de sis pètals.

Alguns experts apunten que els crespells podrien tenir origen jueu, vinculades a l’estrella de David formada per dos triangles superposats. Es couen al forn a temperatura mitjana fins que queden daurades. N’hi ha versions locals com a Manacor, més fins i amb forma humana, o en forma d'estrella a Inca. Tot i que originàriament es feien per Sant Blai, el 3 de febrer, avui es preparen durant tot l’any.

Cap i pota

El cap i pota és un guisat tradicional català de vedella que es cuina amb cap (morro i careta) i pota. Aquests ingredients li donen una textura melosa i gelatinosa molt característica. S’assembla als "callos" madrilenys, però sense fer servir tripa. La preparació d'aquest plat és llarga i lenta, ja que la carn s’ha de coure a poc a poc fins que queda ben tendra i allibera la seva gelatina natural. A banda de la vedella, s’hi pot afegir pernil, verdures i espècies, que aporten major intensitat al gust del guisat.

Aquest plat és un clàssic dels esmorzars de forquilla a tota Catalunya. Es menja ben calent i sempre acompanyat de pa per sucar al suc que amaneix el plat. També es pot preparar a casa seguint la recepta artesanal i amb tots els ingredients que es poden trobar amb facilitat a les carnisseries de tota la vida.