L'envelliment i la mort són una de les carpetes que més han preocupat a la humanitat històricament i que, per tant, més s'han estudiat. Per descomptat, tothom vol envellir de la millor manera possible i viure com més anys millor, però massa gent creu que sobretot dependrà de la genètica.
I és que tot i que la longevitat és un dels objectius més perseguits i el factor genètic juga un rol fonamental, també hi intervenen els hàbits, l'alimentació i altres qüestions sobre les quals les persones sí que tenen incidència. Això, però, és una arma de doble fulla, ja que els hàbits també són determinants a l'hora d'escurçar els anys de vida.
En aquest sentit, el professor de la Universitat Tohoku (Japó) i CEO del Centre sobre Estudis de les Societats que Envelleixen, Hiroyuki Murata, ha compartit una llista de 25 hàbits que retallen el temps de vida de manera silenciosa. Cal entendre que són decisions i accions a banda de les àmpliament conegudes com fumar, beure, tenir un estil de vida sedentari o alimentar-se a força de menjar processat.
Alguns dels punts més destacats de l'expert en longevitat són, per exemple, menjar quan s'està ansiós o no parar fins a emplenar-se, estar assegut durant llargs períodes de temps sense aixecar-se, anar a correcuita els matins i marxar a dormir amb el cervell funcionant a tota velocitat, intentar controlar coses externes alienes a la teva voluntat o no deixar anar la ira i quedar-se-la a dins.
Altres petits hàbits que perjudiquen la salut són estar pendent del mòbil fins tard, menjar sempre sol, moure's només quan es fa esport -la vida ha ser àgil, diu-, beure aigua només quan s'està sedegós, fer més d'una tasca a la vegada constantment, mesurar la vida per les fites aconseguides i no riure prou.
El pla realista per arribar als 90 anys, segons un expert en longevitat
Sobre això, un dels investigadors referents a l'Estat en matèria de longevitat, el catedràtic de fisiologia de la Universitat de València, el doctor José Viña, defensa que es poden controlar el 70% dels factors que determinen l'envelliment, mentre que la genètica s'encarrega de l'altre 30%. "Està a la nostra mà envellir bé", assegura.
Amb tot, la seva proposta és modular la velocitat d'envelliment gràcies a l'organització del temps en el llarg termini: “Tenim un període vital i l'hem de distribuir bé, sense fer més coses de les que podem fer". D'aquesta manera, es redueix l'estrès, que relaciona amb una menor esperança de vida. "Meditar també és molt recomanable", afegeix. D'altra banda, aconsella dedicar el temps lliure a descansar de manera creativa, a coses que satisfacin les curiositats i necessitats creatives.
Pel que fa al descans, un altre dels pilars fonamentals per envellir bé, diu que actualment "no dormim tant com caldria" i la manca de foscor i silenci totals a les ciutats ho dificulten encara més. Així, convé dormir vuit hores al dia i, a mesura que es fa anys, es pot reduir fins a les sis hores, precisa el doctor Viña.
Sobre l'exercici físic, aposta per fer-ne diàriament i combinant les modalitats. És a dir, combinar la força, l'equilibri i l'exercici aeròbic, sempre de manera personalitzada i adequada per a l'edat. I si es practica amb més gent, encara millor. Tot plegat, acompanyat d'una bona alimentació, basada a menjar menys i augmentar la ingesta de fruita i de verdura. Alhora, esmenta la importància de les proteïnes perquè, segons ell, el 40% de les persones de més de 60 anys necessiten suplementació.
En aquest pla reconeix que la feina també cobra protagonisme dins de les estratègies per a una longevitat saludable, i diu que el més idoni és augmentar la creativitat. Finalment, parla de la importància de mantenir relacions personals: “Ens ajuden a viure sense estrès”, aposta per fugir de les persones tòxiques o destructives, augmentar les relacions que ens resultin interessants, intentar somriure al màxim possible, i no albergar odi al nostre interior.
