Quan l’Ajuntament de Vic rep la sentència del Jutjat Contenciós Administratiu número 15 de Barcelona que el condemna per exigir un nivell de llengua “massa alt” en una oferta laboral, perquè el magistrat que ha estudiat el cas considera que exigir un B2 a un servidor públic que haurà de fer d’operari al cementeri de la ciutat “és una barrera d’accés excloent que constitueix una discriminació directa per raó de llengua”, ja havia rebut, prèviament, una carta del Govern de la Generalitat, enviada a tots els Ajuntaments, que demana l’adhesió al Pacte Nacional per la Llengua.
El Pacte, que es va signar aquest passat mes de maig amb el suport de PSC, ERC i Comuns, una àmplia representació dels agents econòmics i socials, les Universitats i entitats com Òmnium i Plataforma per la Llengua, no el va tenir ni de Junts ni de la CUP, aquest suport. Però al meu poble, a Torregrossa, quan l’alcaldessa va presentar la Moció per a sumar-s’hi al Ple municipal, format per sis regidors d’ERC, tres del PSC i dos de Junts, la regidora i el regidor de Junts, desmarcant-se, a gratcient o la insabuda, de la seva formació, que no el va signar, hi van donar suport.
La proposta troncal de la carta del Govern, signada pel conseller de la Presidència i pel de Política Lingüística, és l’elaboració de plans municipals d’impuls de la llengua, entenent que els Ajuntaments són l’administració més propera als ciutadans, i vetllar-ne el compliment, alhora que demana de crear una taula per tal de dur a terme propostes lingüístiques a escala municipal, i posa èmfasi en àmbits com l’escola bressol, els programes d’acollida per a nouvinguts, la cultura, l’esport, la gent gran, la seguretat ciutadana, les festes, el transport públic i la retolació de l’espai públic i dels espais i serveis privats oberts al públic amb la voluntat d’incorporar, diu Govern, la mirada lingüística en totes les polítiques locals.
I en totes les polítiques locals sobre les quals cal incorporar la mirada lingüística cal també que el personal de l’administració tingui garantit el coneixement oral i escrit de la llengua, perquè l’atenció al públic i la comunicació institucional sigui en català. El Govern del president Illa reivindica que la voluntat dels municipis sigui de col·laborar a frenar la reculada que viu la llengua catalana, per la defecció dels parlants i per l’hegemonia del castellà i de l’anglès, sobretot, i diu que aquest Pacte Nacional només té sentit si implica tots els nivells institucionals.
Els Ajuntaments, diu el conseller Vila, poden fer que el català sigui present en la vida quotidiana de tothom, llavors quan ho fan, i un Ajuntament com el de Vic demana un nivell de competència lingüística per ocupar un lloc de treball i és condemnat per la Justícia, i no pas per raó de les lleis, perquè ja sabem que tothom és igual davant la llei, però no tothom és igual davant la Justícia, cal que el Govern acompanyi l’Ajuntament en la seva defensa per respondre una sentència dictada per raons polítiques: més per defensar els interessos dels castellanoparlants que no pas per qualsevol altra consideració.
Davant d’aquesta croada dels Tribunals contra el català, que no s’atura, però ara ja sí amb el Pacte Nacional per la Llengua que ja tira, a jutges, tribunals i al país sencer el Govern de la Generalitat els ha de fer saber, amb accions i actituds, que aquí el català és la llengua d’ús preferent i se n’ha d’exigir la màxima competència. I si al costat de l’Ajuntament de Vic, en legítima defensa, només hi ha entitats com Òmnium i la Plataforma per la Llengua, voldrà que el Pacte Nacional per la Llengua “febleja”.