05
de març
del
2024
Actualitzat
a la
13:39h
El quart espai independentista va prenent forma, i ho fa per separat. Mentre els socis de l'ANC voten sobre si s'ha d'impulsar la "llista cívica", l'eurodiputada de Junts Clara Ponsatí i el filòsof Jordi Grauperahan presentat el seu nou "projecte polític". A Ripoll, l'extrema dreta d'Aliança Catalana també treballa per presentar-se a les eleccions al Parlament, explotant tesis identitàries i antiimmigració. Tots tres projectes, diferents entre ells, beuen de la mala digestió del procés, l'estancament del projecte independentista després de l'1-O, i el malestar amb els actuals partits.
Qui fa més mesos que treballa per articular aquest quart espai és l'ANC. En els fulls de ruta de 2022 i 2023 ja apareixia el projecte de "llista cívica", una agrupació d'electors impulsada per l'entitat independentista per rivalitzar amb ERC, Junts i la CUP. La proposta, pendent de l'aval dels socis, planteja entrar al Parlament per "fer la independència" amb un gran pacte independentista, o bé bloquejar les institucions. Fins ara, ha generat divisió dins de l'entitat i no són poques les veus que alerten que posa en risc el futur de l'ANC i va en contra dels seus estatuts. La direcció de Dolor Feliu ho nega.
L'ANC veu una bossa de votants decebuts amb els partits independentistes que opta per l'abstenció o per votar "perquè no guanyi Salvador Illa". És per això que l'entitat promou una llista que pugui reactivar el moviment i oferir una alternativa. La "llista cívica" de l'ANC tindrà forma d'agrupació d'electors liderada per persones que no tinguin vincles amb els actuals partits i que tinguin per objectiu entrar al Parlament per "aixecar la DUI i mantenir-la". L'entitat ha fet desenes de xerrades arreu del territori per explicar aquest projecte, que si les bases l'avalen necessitarà unes 60.000 signatures per tirar endavant.
Mentre l'ANC dona forma a la proposta, altres actors també es mouen. Era qüestió de temps que Clara Ponsatí i Jordi Graupera fessin el pas. De fet, Ponsatí va dir fa mesos en una entrevista a l'Ara que calien noves eines i que ella estava disposada a donar-hi suport. Després de trencar amb elConsell de la República, amb Junts, i amb l'estratègia de l'exili de Carles Puigdemont, Ponsatí i el seu assessor, Graupera, presentaran el 23 d'abril aquest nou "projecte polític", que porta per nom "Alhora". La tesi principal és que és compatible lluitar per la independència i alhora tenir un bon govern, i que plantejar-ho com una dicotomia és "xantatge".
Graupera ja va intentar una crear una alternativa a ERC, Junts i la CUP a través de Primàries, i aleshores va rebre el suport de l'ANC. Primàries va presentar-se a les eleccions municipals de 2019, en un context de repressió intensa i en ple judici del procés. Sota el nom de Barcelona és Capital, Graupera va presentar-se a Barcelona, però es va quedar a les portes de l'Ajuntament. Va obtenir el 3,74% dels vots, per sota de la CUP i insuficient per superar la barrera d'entrada al consistori. Les eleccions les va guanyar ERC, empatada amb els comuns, que van mantenir l'alcaldia amb el pacte amb Manuel Valls.
Orriols va militar a Estat Català -es va presentar com a número 7 a les europees de 2004-, va formar part del col·lectiu L'Intransigent de Catalunya i va guanyar protagonisme a les concentracions independentistes posteriors a l'1-O i la denúncia de la repressió. El 2019 es va presentar a les municipals amb el Front Nacional de Catalunya -un altre possible actor d'aquest quart espai independentista-, partit que va abandonar el 2020 pels "complexos" de la direcció a l'hora d'afrontar el problema de la immigració. Amb l'alcaldia de Ripoll, Aliança Catalana intentarà fer entrar al Parlament. El FNC, present a l'Ajuntament de Manresa i amb un discurs identitari i centrat en els temes d'immigració i seguretat, recull firmes per presentar-se a les europees de juny.
Qui fa més mesos que treballa per articular aquest quart espai és l'ANC. En els fulls de ruta de 2022 i 2023 ja apareixia el projecte de "llista cívica", una agrupació d'electors impulsada per l'entitat independentista per rivalitzar amb ERC, Junts i la CUP. La proposta, pendent de l'aval dels socis, planteja entrar al Parlament per "fer la independència" amb un gran pacte independentista, o bé bloquejar les institucions. Fins ara, ha generat divisió dins de l'entitat i no són poques les veus que alerten que posa en risc el futur de l'ANC i va en contra dels seus estatuts. La direcció de Dolor Feliu ho nega.
L'ANC veu una bossa de votants decebuts amb els partits independentistes que opta per l'abstenció o per votar "perquè no guanyi Salvador Illa". És per això que l'entitat promou una llista que pugui reactivar el moviment i oferir una alternativa. La "llista cívica" de l'ANC tindrà forma d'agrupació d'electors liderada per persones que no tinguin vincles amb els actuals partits i que tinguin per objectiu entrar al Parlament per "aixecar la DUI i mantenir-la". L'entitat ha fet desenes de xerrades arreu del territori per explicar aquest projecte, que si les bases l'avalen necessitarà unes 60.000 signatures per tirar endavant.
Mentre l'ANC dona forma a la proposta, altres actors també es mouen. Era qüestió de temps que Clara Ponsatí i Jordi Graupera fessin el pas. De fet, Ponsatí va dir fa mesos en una entrevista a l'Ara que calien noves eines i que ella estava disposada a donar-hi suport. Després de trencar amb elConsell de la República, amb Junts, i amb l'estratègia de l'exili de Carles Puigdemont, Ponsatí i el seu assessor, Graupera, presentaran el 23 d'abril aquest nou "projecte polític", que porta per nom "Alhora". La tesi principal és que és compatible lluitar per la independència i alhora tenir un bon govern, i que plantejar-ho com una dicotomia és "xantatge".
Independència i bon govern, alhora.
— Alhora (@alhora_cat) March 4, 2024
El proper 23 d'abril al Teatre Borràs de Barcelona presentarem amb la @claraponsati, el @jordigraupera, i d'altres, una proposta política. Volem compartir-la amb vosaltres. Reserva la teva entrada, aquí:https://t.co/D5KnAr2WWSpic.twitter.com/lhcZc5EXAQ
Graupera ja va intentar una crear una alternativa a ERC, Junts i la CUP a través de Primàries, i aleshores va rebre el suport de l'ANC. Primàries va presentar-se a les eleccions municipals de 2019, en un context de repressió intensa i en ple judici del procés. Sota el nom de Barcelona és Capital, Graupera va presentar-se a Barcelona, però es va quedar a les portes de l'Ajuntament. Va obtenir el 3,74% dels vots, per sota de la CUP i insuficient per superar la barrera d'entrada al consistori. Les eleccions les va guanyar ERC, empatada amb els comuns, que van mantenir l'alcaldia amb el pacte amb Manuel Valls.
L'extrema dreta es prepara per fer el salt
Al marge d'aquestes dues iniciatives, l'extrema dreta de Sílvia Orriols governa Ripoll i es prepara per fer el salt al Parlament. Aliança Catalana, que va aconseguir l'alcaldia després de guanyar les eleccions municipals -i la incapacitat de la resta de partits de fer un cordó sanitari-, explota la islamofòbia i el discurs contrari a la immigració. En aquests primers mesos a l'alcaldia, el govern en minoria d'Orriols no ha pogut aprovar els pressupostos. Orriols ha estat protagonista d'algunes contradiccions, com ara propugnar la desobediència i retirar l'estelada per ordre judicial.Orriols va militar a Estat Català -es va presentar com a número 7 a les europees de 2004-, va formar part del col·lectiu L'Intransigent de Catalunya i va guanyar protagonisme a les concentracions independentistes posteriors a l'1-O i la denúncia de la repressió. El 2019 es va presentar a les municipals amb el Front Nacional de Catalunya -un altre possible actor d'aquest quart espai independentista-, partit que va abandonar el 2020 pels "complexos" de la direcció a l'hora d'afrontar el problema de la immigració. Amb l'alcaldia de Ripoll, Aliança Catalana intentarà fer entrar al Parlament. El FNC, present a l'Ajuntament de Manresa i amb un discurs identitari i centrat en els temes d'immigració i seguretat, recull firmes per presentar-se a les europees de juny.