15
de març
de
2024, 07:00
Actualitzat:
21
de març,
15:55h
Carles Puigdemont podrà ser el candidat de Junts el 12 de maig, com ja ho va ser a les eleccions del desembre de 2017 i del febrer de 2021, però no podrà tornar a Catalunya fins que el Tribunal Suprem no li hagi aplicat l'amnistia i tingui garanties que no serà detingut. Podrà encapçalar la candidatura de Junts perquè no està inhabilitat ni compleix cap dels requisits contemplats a la llei electoral que li impedeixin optar a ser elegible com a diputat. Ara bé, podrà ser al Parlament el dia del ple d'investidura cas que tingués els suports per ser president? Aquesta és la gran pregunta, difícil de resoldre perquè una cosa és el que diu la llei i l'altra el marge de maniobra dels jutges. La literalitat del text, aprovat aquest dijous al Congrés, fa pensar que sí.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar dimecres les eleccions anticipades. Ràpidament, Junts va començar a fer córrer que Puigdemont seria el seu candidat, decisió que es prendrà formalment dissabte la setmana vinent. El mateix Puigdemont va dir que li faria il·lusió ser a Catalunya el de dia del ple d'investidura. A hores d'ara es fa difícil saber quan serà, però si les eleccions són el 12 de maig i el Parlament es constitueix a principis de juny, la investidura s'hauria de produir, com a màxim, a l'agost.
Puigdemont ja tindrà l'amnistia? En principi, sí, perquè els jutges l'han d'aplicar en un termini màxim de dos mesos des de la seva entrada en vigor a finals de maig i, de manera "immediata", han d'aixecar les mesures cautelars actives i que podrien fer-lo detenir si entra a Espanya. Puigdemont no podrà fer campanya amb normalitat, com ja li va passar el 2017 i el 2021, però si s'aplica la llei tal com està redactada, sí que hauria de poder ser a Catalunya quan s'hagi de votar el president. Ara bé, aquests últims anys els tribunals han estat capaços de trobar escletxes per aplicar les lleis de manera poc previsible.
Si els jutges entenen que l'amnistia es pot aplicar a Puigdemont, és a dir, que la malversació de l'1-O i el terrorisme de Tsunami es poden amnistiar, hauria de poder tornar, perquè l'exposició de motius i l'articulat deixen clar que els tribunals hauran d'aixecar les "mesures restrictives de drets" quan entri en vigor, també en cas de suspensió del procediment per qüestions prejudicials a Europa o d'inconstitucionalitat al TC. En aquest cas, algunes fonts jurídiques consultades assenyalen que això obligaria a ajornar l'aplicació de la llei, però d'altres mantenen que, de la literalitat del text, se'n desprèn que, en cap cas Puigdemont pot ser detingut un cop l'amnistia entri en vigor.
Si el Tribunal Suprem entén que Puigdemont es pot acollir a l'amnistia, hauran d'actuar d'aquesta manera, segons la literalitat de la llei. El mateix article 4 diu que, si se suspèn el procediment penal, això "no impedirà" l'aixecament de les mesures cautelars, és a dir, de les ordres de detenció que hi pugui haver actives. Els jutges trobaran alguna escletxa? Des de Junts apunten que, si miren d'impedir la correcta aplicació de la llei, estaran prevaricant. ERC és menys taxativa i evita donar per "blindada" l'aplicació immediata de la llei.
El catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva sosté en declaracions a Nació que si els jutges apliquen la llei tal com ho ha pensat el legislador, Puigdemont podrà tornar. Una altra cosa és que trobin alguna manera de desvirtuar l'esperit de la llei. Un exemple seria qualificar els fets pels quals es persegueix Puigdemont d'algun delicte que no entri a l'amnistia i, aleshores, dictar noves ordres de detenció al marge de la llei. De tota manera, dubta que s'atreveixin a fer un moviment així, perquè seria "frau de llei".
Més enllà d'això, una de les qüestions que Puigdemont haurà d'esclarir en les pròximes setmanes és si es presenta o no a les eleccions europees. El càrrec de diputat al Parlament -o president- no és compatible amb el d'eurodiputat. Si vol mantenir la immunitat que li ofereix el Parlament Europeu, haurà de mantenir el lloc a l'Eurocambra, però si vol ser creïble quan diu que tornarà a Catalunya per ser president, no podrà presentar-se a les eleccions europees del juny.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va anunciar dimecres les eleccions anticipades. Ràpidament, Junts va començar a fer córrer que Puigdemont seria el seu candidat, decisió que es prendrà formalment dissabte la setmana vinent. El mateix Puigdemont va dir que li faria il·lusió ser a Catalunya el de dia del ple d'investidura. A hores d'ara es fa difícil saber quan serà, però si les eleccions són el 12 de maig i el Parlament es constitueix a principis de juny, la investidura s'hauria de produir, com a màxim, a l'agost.
Puigdemont ja tindrà l'amnistia? En principi, sí, perquè els jutges l'han d'aplicar en un termini màxim de dos mesos des de la seva entrada en vigor a finals de maig i, de manera "immediata", han d'aixecar les mesures cautelars actives i que podrien fer-lo detenir si entra a Espanya. Puigdemont no podrà fer campanya amb normalitat, com ja li va passar el 2017 i el 2021, però si s'aplica la llei tal com està redactada, sí que hauria de poder ser a Catalunya quan s'hagi de votar el president. Ara bé, aquests últims anys els tribunals han estat capaços de trobar escletxes per aplicar les lleis de manera poc previsible.
Si els jutges entenen que l'amnistia es pot aplicar a Puigdemont, és a dir, que la malversació de l'1-O i el terrorisme de Tsunami es poden amnistiar, hauria de poder tornar, perquè l'exposició de motius i l'articulat deixen clar que els tribunals hauran d'aixecar les "mesures restrictives de drets" quan entri en vigor, també en cas de suspensió del procediment per qüestions prejudicials a Europa o d'inconstitucionalitat al TC. En aquest cas, algunes fonts jurídiques consultades assenyalen que això obligaria a ajornar l'aplicació de la llei, però d'altres mantenen que, de la literalitat del text, se'n desprèn que, en cap cas Puigdemont pot ser detingut un cop l'amnistia entri en vigor.
Les ordres de detenció han de caure
Puigdemont, ara com ara, està implicat en la causa de l'1-O -per malversació i desobediència- i en la causa de Tsunami Democràtic -per terrorisme-. Cap de les dues causes li impedeixen ser candidat, però no pot tornar perquè té una ordre nacional de detenció de Pablo Llarena per la causa de l'1-O. Aquesta hauria de quedar sense efecte un cop l'amnistia entri en vigor. Ho diu l'article 4, quan estableix que el jutge en qüestió "deixarà sense efecte les ordres nacionals, europees i internacionals de detenció" que afectin les persones beneficiàries de l'amnistia.Si el Tribunal Suprem entén que Puigdemont es pot acollir a l'amnistia, hauran d'actuar d'aquesta manera, segons la literalitat de la llei. El mateix article 4 diu que, si se suspèn el procediment penal, això "no impedirà" l'aixecament de les mesures cautelars, és a dir, de les ordres de detenció que hi pugui haver actives. Els jutges trobaran alguna escletxa? Des de Junts apunten que, si miren d'impedir la correcta aplicació de la llei, estaran prevaricant. ERC és menys taxativa i evita donar per "blindada" l'aplicació immediata de la llei.
El catedràtic de Dret Processal Jordi Nieva sosté en declaracions a Nació que si els jutges apliquen la llei tal com ho ha pensat el legislador, Puigdemont podrà tornar. Una altra cosa és que trobin alguna manera de desvirtuar l'esperit de la llei. Un exemple seria qualificar els fets pels quals es persegueix Puigdemont d'algun delicte que no entri a l'amnistia i, aleshores, dictar noves ordres de detenció al marge de la llei. De tota manera, dubta que s'atreveixin a fer un moviment així, perquè seria "frau de llei".
Si no torna pot ser diputat, però no president
Sigui com sigui, si Puigdemont vol aspirar a ser president haurà de tornar a Catalunya. El catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós recorda que el Tribunal Constitucional no impedeix que un diputat ho sigui des de fora de Catalunya -és el cas de Lluís Puig- però, en canvi, no es pot ser president sense ser al Parlament el dia de la investidura. Ja va passar després de les eleccions convocades després dels fets de 2017, quan es va intentar una investidura telemàtica. El govern espanyol ho va impugnar i el TC ho va tombar.Més enllà d'això, una de les qüestions que Puigdemont haurà d'esclarir en les pròximes setmanes és si es presenta o no a les eleccions europees. El càrrec de diputat al Parlament -o president- no és compatible amb el d'eurodiputat. Si vol mantenir la immunitat que li ofereix el Parlament Europeu, haurà de mantenir el lloc a l'Eurocambra, però si vol ser creïble quan diu que tornarà a Catalunya per ser president, no podrà presentar-se a les eleccions europees del juny.