La Generalitat de Catalunya recapta actualment vora un 9% dels impostos generats a Catalunya. Tot i que la cistella d’impostos, formada pels tributs cedits totalment o parcial, és reduïda, el debat impositiu o de fiscalitat ha despertat sovint l’atenció de la política catalana, amb l’impost de successions com a gran exemple.
En termes de sistema de finançament, en els programes electorals d’ERC i de Junts hi ha mesures gairebé idèntiques. Per a gestionar el “mentrestant” i “de forma transitòria”—sigui pel referèndum, la independència o ambdues coses alhora—reclamen les competències íntegres per tal de recaptar i gestionar tots els impostos generats a Catalunya. A tall d’exemple, el Govern va presentar a mitjan març d’aquest any la seva proposta de finançament, un “concert solidari amb encaix legal”, dissenyat per recaptar el 100% dels imposts generats a Catalunya, incloent-hi fons de reequilibri territorial destinat a les comunitats autònomes amb menys recursos. Un model, de fet, que no difereix gaire del pacte fiscal aleshores presentat pel president Artur Mas.
Més enllà d’aquest gran objectiu comú, els específics de la proposta de fiscalitat varien i denoten discrepàncies ideològiques importants.
Impost de successions
En un clàssic de la política catalana contemporània, els partits tenen una secció específica en el programa sobre l’impost de successions. Junts vol bonificar el 99% de l’impost i elPP vol “acabar amb l’asfíxia fiscal” de l’impost. A l’altre extrem, Comuns Sumar suggereix augmentar les contribucions a les finances públiques dels patrimonis més alts, sent l’impost de successions un dels mecanismes proposats (així com el de patrimoni) i la CUP diu que és un impost que “cal preservar” i revisar només per evitar que les rendes més altes aprofitin les bonificacions existents. El PSC no parla de l’impost i ERC ho fa per recordar que gràcies al seu partit es va recuperar l’impost el 2014 i, un cop al govern, s’ha treballat per combatre el dúmping fiscal en aquest tribut.
Impostos que pugen, baixen, i d’altres que podrien desaparèixer
ERC i Comuns Sumar són les formacions polítiques que en el seu programa electoral parlen més de nous impostos. Ambdós partits ho emmarquen sovint sota el paraigua d’una nova fiscalitat verda. El partit del president Aragonès promet portar de nou al Parlament de Catalunya el projecte de llei de l'impost sobre les emissions portuàries dels grans vaixells, i impulsar el projecte de llei de l'impost sobre les activitats econòmiques que generen gasos amb efecte hivernacle (incloent-hi l’impost de les emissions de CO2 dels vehicles de tracció mecànica), projectes que l’avançament de les eleccions ha deixat a la nevera. Els republicans aprofiten per criticar Junts i el PSC per haver “bloquejat” la mesura. ERC planteja també reformular l’impost sobre estades en establiments turístics, revertir la rebaixa fiscal al joc aprovada l’any 2014 i rebaixar l’IRPF per a rendes menors de 35.000€. Els comuns demanen nous impostos a l’economia digital, un impost sobre béns de luxe i apujar el mínim exempt de l’impost de patrimoni als 350.000€. Així mateix, la CUP vol augmentar el tram autonòmic a les rendes més altes en 0,5 punts, crear un impost permanent a les grans fortunes i crear un nou impost d’un 3% als beneficis empresarials de més de cinc milions d’euros, patrimoni de fons voltor i grans tenidors i transaccions patrimonials que superin el milió d’euros. El canvi més estructural, però, és el seu suport a la Renda Bàsica Universal, la qual implicaria, segons la formació, un tipus únic del 49%. ERC i els comuns també parlen d’“avançar” cap a la renda bàsica, mentre el PSC vol tancar l’Oficina del Pla Pilot per implementar-la.
A l’altre extrem hi trobem el PP que, en el seu decàleg-programa d’11 punts en dedica un a demanar acabar amb l’“asfíxia fiscal” i suprimir els impostos de successions, donacions i patrimoni i rebaixar l’IRPF (sense concretar) i un altre a prometre una “tarifa zero” pels nous autònoms durant dos anys. Per la seva banda, Junts parla més d’incentius fiscals i bonificacions que de nous impostos. Així, demana impulsar, a nivell estatal, un increment de la bonificació de l’impost de societats per aquelles empreses que reinverteixin part dels beneficis, instar a l’estat que revisi l’Impost d’Activitats Econòmiques i, a nivell estrictament català, revisarl’impost de patrimoni, un tribut “injust, atès que qui el tributa ja n’ha pagat l’impost corresponent en la seva generació”.
Finalment, el PSC, malgrat considerar la necessitat de fer una “transició verda”, no proposa cap nou impost al respecte. De forma genèrica, promet que farà una anàlisi sobre l’eficàcia dels impostos catalans i que treballarà per augmentar la participació de les comunitats autònomes en el paquet d’IRPF, IVA, i impostos especials. Totes les formacions critiquen el dúmping fiscal d’altres comunitats.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques