Des del 2014 que el sistema de finançament autonòmic està caducat. El model pactat el 2009 es va presentar, en boca de l’aleshores ministra d’Hisenda, Elena Salgado, com una manera de reduir les aleshores “abismals diferències entre les autonomies que rebien més i les que rebien menys”. Tot i aquest objectiu, el model ha seguit aclaparant crítiques, sobretot per part dels partits independentistes. Però no són els únics. A principis d’any, un total de vint institucions de la societat civil i empresarial catalana, van signar una declaració en què instaven a una profunda reforma de l’actual model, i fins i tot fer passes cap a un model més ambiciós de to federal o de pacte fiscal.
En aquesta legislatura el govern català va recuperar l’estimació de les balances fiscals, xifrades en el 9,6% del PIB. El mateix informe esmentava que l’impacte del dèficit fiscal de mitjana en les darreres quatre dècades ha estat del 8%. També durant aquesta legislatura, el govern espanyol va anunciar que deixaria de publicar les balances fiscals “per a no alimentar greuges”.
Durant aquests anys, però, hi ha hagut una constant habitual: cada cop que es planteja la reforma del sistema de finançament, les crítiques d’altres comunitats autònomes emergeixen arreu, en els discursos de Cap d’Any (en el que ja sembla una tradició ibèrica) o en àmbits formals, com en la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera de finals del 2023, quan la consellera d’Economia, Natàlia Mas Guix, absent a la trobada, va explicar "la Generalitat i l'Estat ja tenen oberta una negociació per a un finançament singular de Catalunya". Unes declaracions que va haver de desmentir ràpidament la ministra Maria Jesús Montero arran de les pressions internes i externes.
Sobirania fiscal
En relació amb el sistema de finançament, els programes electorals dels partits independentistes tenen una música molt similar—excepte el programa de la CUP, en el que no es menciona. Tant ERC com Junts asseguren que el seu objectiu és la independència, la qual de facto comportarà plena sobirania en els impostos recaptats—amb el permís de les institucions internacionals i els mercats globals. “De forma transitòria”, diu Junts, o “mentrestant”, diu ERC, es proposa tenir un model de finançament singular i que la Generalitat recapti i gestioni tots els impostos, amb capacitat normativa per regular-los. Ambdues formacions també parlen de la cancel·lació del deute públic, en línia de l’acord d’investidura de Pedro Sánchez fa uns mesos, quan se’n va condonar una part. Així mateix, tots dos partits parlen de mesures compensatòries per l’infrafinançament estructural, com la necessitat de cedir el 19% dels fons Next Generation a la Generalitat (Junts) o l’objectiu de tenir un accés ple als mercats financers amb l’objectiu de desvincular la Generalitat dels mecanismes de finançament de l’Estat (ERC).
L'apartat de finançament de Junts és extens i ple de mesures, com la creació de l’Agència de Seguretat Social Catalana. Quant a ERC, el programa assenyala que el context de l’actual legislatura a l’estat espanyol “possibilita que es pugui posar sobre la taula un finançament singular per a Catalunya que erradiqui el dèficit fiscal”. Una fita, diuen, que no és “més impossible que l’aprovació de la llei d’amnistia o que es parli català al Congrés”.
Un model federal poc concretat
Comuns Sumar fa poques referències al sistema de finançament, però està parcialment d’acord amb els partits independentistes que el 100% de la recaptació dels impostos a Catalunya sigui duta a terme per l’Agència Tributària de Catalunya—no es parla, però, de capacitat normativa. La formació critica que l’actual sistema no respecti l’ordinalitat i el dúmping fiscal d’altres territoris.
En el cas del programa dels socialistes també hi ha crítiques, però cap als partits independentistes. “Des de llavors no s’ha fet res: la pinça de facto entre els governs independentistes i els governs del PP ha impedit reformar el sistema de finançament”, s’hi llegeix. Es reclama abandonar també “la política de la cadira buida” en els òrgans que han de negociar el sistema de finançament autonòmic.
Sota el principi de “fer evolucionar el sistema de finançament autonòmic cap a una veritable hisenda federal”, el PSC proposa posar en marxa un Consorci Tributari per recaptar tots els impostos “conjuntament”, seguir criteris d’ordinalitat en la repartició del finançament i establir mecanismes de garantia del nivell d’execució pressupostària de les inversions del govern d’Espanya a Catalunya.
És potser allò que més xoca del programa del PSC: un reguitzell de mesures relacionades amb el finançament que caldria implementar des del govern espanyol i que, malgrat fa temps que governen, no s’han dut a terme—de fet, algunes han empitjorat.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques