La pluja d’aquests últims dies i la picabaralla política de la campanya ha deixat en un segon pla el que ha estat un dels grans temes de la legislatura catalana: la sequera. Durant mesos, bona part de la ciutadania ha viscut angoixada per la manca de precipitacions, l’estat dels embassaments catalans i unes restriccions d’aigua que ja són una realitat en bona part del país. De fet, els 202 municipis que formen part de la xarxa Ter-Llobregat -entre els quals tota la regió metropolitana de Barcelona- estan en emergència amb el consum limitat a 200 litres per habitant i dia i la prohibició d'omplir piscines, ornamentals, o neteja de carrers i mobiliari urbà, entre d’altres.
Els municipis més perjudicats fins al moment, però, són els que s’abasteixen del sistema Darnius-Boadella, en fase d’emergència II des de fa setmanes. A més, fora de les grans xarxes de distribució, diversos municipis i comarques -com per exemple Mieres, a la Garrotxa- tenen problemes en l'abastament. És la Catalunya que beu dels camions cisterna.
El mínim històric de les reserves catalanes d’aigua va ser del 14,34%, xifra que es va assolir el març. A poc a poc s’ha anat recuperant, però encara s’és lluny del 21%, xifra a la qual es va arribar en la sequera del 2008. Mentre hem viscut (i vivim) enganxats a les prediccions meteorològiques a l’espera d’aigua, la batalla política sobre què cal fer, què s’ha fet i què no s’ha fet fa temps que ha començat. El març del 2023 Govern i partits polítics van celebrar una cimera de l’aigua, que va acabar sense acord.
Portes enfora es va manifestar que el principal punt de desacord va ser el de les sancions als ajuntaments, però les acusacions de tacticisme electoral van sobrevolar la trobada i les setmanes posteriors. En paral·lel, la societat civil també s’ha organitzat, sigui amb trobades d’entitats ecologistes o amb protestes pels cànons d’aigua o possibles transvasaments. Amb tot, en el darrer baròmetre del CEO, publicat a principis d’any, el 15% dels enquestats mencionava el canvi climàtic-sequera com un dels principals problemes que té Catalunya.
Visions a llarg termini i polítiques concretes
Atesa la importància que ha tingut en el debat públic, es nota que les formacions han tingut temps per treballar en aquest àmbit. Així, la sequera constitueix una part important dels programes electorals dels partits polítics que concorren a les properes eleccions (d’aquells que l’han publicat, s’entén). Fins i tot, com en el cas de Junts, s’inclou en el document de “100 primers dies de Govern”, publicat i distribuït a la premsa fa uns dies.
ERC és una de les formacions polítiques que més èmfasi posa en la sequera i les mesures que cal prendre. El seu programa electoral no desaprofita l’ocasió per criticar que no s’hagin aprovat els pressupostos (motiu pel qual es van convocar eleccions), donat que “garantien una distribució equitativa dels costos de la sequera”, per exemple a través de la reestructuració del cànon d’aigua per incentivar l’estalvi o l’ampliació dels col·lectius que reben la tarifa social. En el seu programa, ERC insisteix en la necessitat de seguir treballant en el Pla Especial de Sequera, aprovat el 2020, “que mai s’havia aplicat ni posat a prova”, segons el partit.
Els republicans recorden la seva oposició al transvasament de l’Ebre i insten a seguir caminant cap a una nova cultura de l’aigua. És precisament aquest darrer punt una de les connexions amb el programa dels Comuns Sumar, el qual insisteix en la necessitat de fer una “transició hídrica” i “transformar el model de gestió de l’aigua”. En el seu programa, Comuns Sumar suggereixen crear un Fons Hídric pagat en part per les concessionàries i una política de dades obertes que ajudi a la recerca i innovació en l’àmbit de la sequera.
Junts menciona en el seu programa la necessitat d’actuar amb una relació constant de col·laboració i diàleg amb diferents sectors, des del sector turístic als actors del món rural, especialment tocats per les mesures antisequera. Junts proposa fer un pla integral de modernització dels regadius o flexibilitzar les condicions de les asseguradores perquè els pagesos puguin cobrir els danys de la sequera. El partit de Carles Puigdemont també suggereix la necessitat de crear un certificat d’eficiència hídrica per a jardins i espais verds.
Aquesta última és precisament també una mesura compartida pels socialistes. El partit encapçalat per Salvador Illa es proposa utilitzar els fons Next Generation per millorar els sistemes de reg o actualitzar els radars meteorològics de Catalunya. Amb tot, promet que la primera mesura que prendran serà un decret de sequera que inclourà 3.500 milions d’euros en inversions (no es detalla d’on sortiran aquests diners). Quant a la CUP i al PP, la sequera no es menciona en el seu decàleg-programa.
Doctor Europeu en Ciències Polítiques