​La Catalunya que beu de camions cisterna

La calor i la manca de pluges del juliol ha tornat a situar la sequera com una de les preocupacions del país. Que els embassaments hagin baixat amb pocs dies fins al 27%, ha encès els llums d'alarma a l'Agència Catalana de l'Aigua que havia viscut com un alleujament les importants precipitacions del maig i, sobretot, de juny.

De moment, s'ha declarat l'emergència en 24 municipis de l'Alt Empordà i el Baix Camp. I caldrà veure si l'agost i el setembre serveixen per millorar la situació o es torna a un escenari que acosti el país a endurir les restriccions. Tanmateix, on la preocupació és una realitat més constant és als quasi 250 municipis de les conques internes que només s'abasteixen de fonts pròpies, especialment pous, i que depenen de la pluviometria. Són les zones del país que no formen part de les xarxes de distribució, vinculades a embassaments, aqüífers o aigües superficials.

Ajuts per camions cisterna i obres d'emergència (2023)

És la Catalunya que, quan la sequera s'agreuja, ha de recórrer als camions cisterna i que, sovint, ho ha de combinar amb restriccions. Només aquest 2023, una vuitantena d'ajuntaments -com per exemple Castellcir (Moianès), l'Espluga de Francolí (Conca de Barberà), Vacarisses (Vallès Occidental) i Portbou (Alt Empordà)- han rebut ajudes de l'ACA per un global de quasi 2 milions d'euros per ajudar a pal·liar aquesta situació tan complicada per als seus habitants.

 

Dependre de la pluja

Les conques internes de Catalunya es divideixen en 18 unitats hidrogràfiques. Les que acullen més població tenen el seu abastament garantit gràcies als embassaments, amb el suport de recursos alternatius com la dessalinització i la regeneració, entre altres. És la situació de la regió metropolitana de Barcelona, l'àrea de Girona i una part de l'Empordà, entre altres.

També els grans aqüífers suposen una garantia d'abastament, ja que suposen un volum notable d'aigua per a comarques senceres. Es tracta del Carme Capellades, a l'Anoia, del Fluvià-Muga -que acaba d'entrar en fase d'emergència- i del Baix Ter, a la Costa Brava. Finalment, el minitransvassament de l'Ebre cap al Camp de Tarragona i l'estany de Banyoles, són els dos casos de xarxes vinculades a aigües superficials.

La resta, 244 municipis de les conques internes, s'abasteixen de fonts pròpies i són molt més vulnerables als canvis del règim de precipitacions. Es tracta bàsicament de pobles que depenen de pous, però també de derivacions de rius o rieres, així com de basses.
 

400.000 euros en cisternes a un poble de 700 habitants

Castellcir és un petit poble del Moianès de poc més de 700 habitants. Fins al febrer de 2022 van poder subsistir amb l'aigua del pou de Santa Coloma. Però aleshores va ser necessari activar recursos d'emergència: un segon pou i un petit embassament de reserva. Aquestes alternatives van arribar al seu límit fa un any -l'aigua de la presa va deixar de ser potable- i van haver de combinar l'ús del pou amb camions cisterna.

La solució no és gens barata. Fins al juliol de 2023 s'han gastat 400.000 euros, una despesa que no cobreixen la suma dels 100.000 euros de l'ACA i l'aportació de la Diputació de Barcelona, assenyala el seu alcalde Eduard Guiteras en declaracions a Pere Fontanals.

El Moianès veu com a solució a llarg termini poder-se connectar al riu Llobregat

Un estudi hidrogeològic ha determinat els punts on es podrien obrir més pous. Ara mateix, estan pendents d'analítiques i proves de bombament per poder activar aquests nous recursos. Tanmateix, no deixen de ser solucions temporals que, segurament, no seran suficients si es produeixen noves sequeres severes.

De fet, Castellcir comparteix la problemàtica amb pobles veïns com Castellterçol, que també ha rebut una subvenció de l'ACA de 100.000 euros. El Consell Comarcal ha realitzat un estudi per interconnectar tot el Moianès, per tal que els pobles del nord, amb menys dèficit hídric, puguin cedir recursos al sud de la comarca. Tot i això, l'alcalde té clar que a llarg termini la solució implica rebre l'aigua del Llobregat, a través de Calders, l'únic municipi del Moianès que no depèn de fonts pròpies.

Una situació similar es viu a Vacarisses, una població del nord del Vallès Occidental amb vistes a Montserrat. En aquest cas, com també ha passat amb Cabrera d'Anoia, la solució es veu més a tocar. El consell d'administració de l'ACA del 20 de juliol va aprovar-ne la connexió a la xarxa Aigües Ter Llobregat (ATL), que dona servei a tota la regió metropolitana de Barcelona. Serà una obra important, d'uns 2 milions d'euros que d'aquí a tres anys farà arribar l'aigua dels embassaments des del poble veí de Viladecavalls.
 

7.000 habitants i fins a 8 camions cisterna

La situació actual a Vacarisses és de relativa calma. L'estiu passat el descens dels aqüífers locals va obligar a fer talls d'aigua de diverses hores i a portar fins a vuit camions cisterna al dia. Una crisi rellevant en un poble de 7.000 habitants, molts dels quals repartits en urbanitzacions, fet que encara ho complicava més.

Vacarisses ha aconseguit esquivar aquest estiu els talls d'aigua i ja té encarrilada la interconnexió a l'ATL

Ara, tal com assenyala l'alcalde Toni Massana, el municipi celebra la festa major. Quan s'acabi, el dilluns vinent, una part notable de la població marxarà de vacances i això suposarà una reducció del consum. “Si arribem al setembre, i l'estiu no s'allarga, ja serà una altra història", apunta en declaracions a Anna Mira.

A l'espera de la interconnexió amb l'ATL -a la tardor es podria iniciar el procés de licitació-, el consistori ha continuat buscant fonts alternatives per evitar noves restriccions. S'han posat en funcionament dos pous i aquest hivern n'entrarà en servei un tercer. A més, Toni Masana explica que amb les subvencions de l'ACA s'estan canviant tots els comptadors per un sistema digital que “permet evitar fuites o detectar usos sense comptabilitzar” i fer millores a la xarxa en baixa.
 

Combatre la salinitat al nord de la Costa Brava

Un dels ajuntaments que aquests dies ha hagut de recórrer als camions cisterna és Portbou, a l'extrem nord de l'Alt Empordà. Tot plegat després que s'hagi detectat que les membranes de la dessaladora estaven obsoletes -el nou alcalde Gael Rodríguez assegura que s'havien de canviar el 2019- i no funcionaven correctament.

Mentre no s'han pogut canviar, el consistori ha recomanat no consumir aigua de l'aixeta a les persones grans amb problemes de salut així com per preparar biberons per a nadons per l'alta concentració de clorurs. Els camions cisterna han reaparegut al poble després que ja fossin necessaris durant dues setmanes l'estiu passat. En aquell moment, les analítiques fetes per Agbar a l'aigua del pantà van detectar una alta concentració de ferro i manganès, així com una microalga, que hauria aparegut per la manca de pluges i la sequera.
 
Tot plegat provocava que l'aigua de l'aixeta sortís tèrbola i de color marronós. Davant la situació, l'Ajuntament va recomanar als veïns que, per precaució, no la fessin servir ni per cuinar ni per beure. Per finançar part del cost de les cisternes, l'ACA ha atorgat una subvenció d'uns 7.000 euros.

Un altre municipi del nord de la Costa Brava que ha hagut de fer una actuació d'urgència per combatre la salinitat és el Port de la Selva. En només set setmanes, s'ha posat en funcionament una petita dessalinitzadora que té capacitat per tractar uns 2.800 metres cúbics d'aigua procedent dels pous aplicant un procés d'osmosi inversa per extreure les sals de l'aigua.
 

Talls d'aigua de 12 hores

Un dels municipis que està passant pitjor la sequera és l'Espluga de Francolí. Des de fa mesos pateix talls d'aigua fins a les 12 hores, que complementa amb cisternes. En els pitjors moments com l'actual són 30, però fa dos mesos amb les pluges en van poder prescindir. “És fluctuant. Suposen entre el 10 i el 80% del nostre consum diari”, explica l'alcalde Josep Maria Vidal, en declaracions a Josep Maria Llauradó.

Els aqüífers propis són clarament insuficients per aquest municipi de la Conca de Barberà de 3.700 habitants. La solució definitiva, segons el govern municipal, és la connexió amb la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT), provinent del minitransvasament de l'Ebre. Recentment, l'ACA ha resolt una subvenció d'1,2 milions d'euros i n'esperen una de 500.000 de la Diputació de Tarragona.
 
“La nostra xarxa no suporta sequeres com l'actual”, admet Vidal. La interconnexió s'ha de complementar amb un nou pou i la renovació de quatre quilòmetres de canonada. De fet, no és una situació específica de l'Espluga. Municipis de la Conca com Sarral o Forès i del Baix Camp -l'Alforja, les Borges del Camp i Riudecols- també esperen acabar rebent l'aigua de l'Ebre i deixar de patir pel subministrament.