11
de febrer
de
2023, 15:14
Actualitzat:
15:27h
Catalunya té des del novembre 27 comarques en estat d'alerta per la sequera. Una d'elles, el Moianès, és un cas singular, ja que nou dels deu municipis no tenen connexió a la xarxa de subministrament. El president del Consell Comarcal, Ramon Vilar, ha alertat a l'ACN que la situació a la comarca és especialment "preocupant", tot i que és diferent als pobles del nord, que de moment tenen aigua, amb els del sud, amb "seriosos problemes d'abastiment". A Castellcir cada dia reben tres cisternes de 28.000 litres que s'aboquen al dipòsit municipal. La comarca busca solucions provisionals mentre no arriba la definitiva, que passa per la connexió a la xarxa, una obra costosa i tècnicament difícil que pot trigar anys en arribar.
Al Moianès, només Calders està connectat a la xarxa de distribució d'aigua potable. Els altres nou municipis de la comarca viuen de petits embassaments alimentats per rieres i sobretot de l'aigua que els arriba de pous i aqüífers. Sempre s'havien proveït de les seves pròpies reserves. Ara, però, no és així i el president del Consell Comarcal fa un crit d'alerta. Mentre que Moià, l'Estany, Oló i Collsuspina tenen aigua, els municipis de Granera, Castellterçol, Castellcir o Sant Quirze tenen "seriosos problemes d'abastiment".
Des de fa mesos, alguns municipis han de rebre diàriament aigua potable de camions cisterna per garantir el subministrament. És el cas de Castellcir, un poble de 800 habitants, que a dia d'avui està rebent tres cisternes diàries de 28.000 litres que s'aboquen al dipòsit municipal. A l'estiu, amb l'increment de població per les segones residències, l'anada i vinguda de camions cisterna s'ha arribat a doblar. Tot plegat, suposa una despesa de recursos extra que ja ha pujat a 300.000 euros. El poble també té embassaments, però en aquests moments estan tan baixos i l'aigua es de tan poca qualitat que es fa impossible utilitzar la que queda.
Granera, per exemple, que també necessita l'arribada d'aigua amb cisternes, recentment ha actualitzat el pla director d'abastament d'aigua potable. El treball realitzat per la Diputació de Barcelona ha servit per actualitzar l'inventari de la xarxa, incloent les conduccions d'aigua i els dipòsits, així com una avaluació del seu estat de conservació. A partir de les dades recollides es van proposar unes actuacions que han de permetre incrementar significativament la garantia del subministrament amb un cost de poc més de 830.000 euros. Entre elles hi ha millorar el sistema de telecontrol per facilitar la gestió d'una xarxa extensa. El treball també preveu la construcció d'una nova estació de tractament d'aigua potable (ETAP) per aprofitar els recursos que hi ha al municipi alhora que per millorar el servei als veïns de la fàbrica del Marcet.
La comarca busca solucions
La solució definitiva seria la connexió a la xarxa, però és una obra costosa i difícil tècnicament que pot trigar en arribar, i encara s'està en converses amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). A curt termini, la idea és intentar optimitzar al màxim els recursos hídrics de cada poble, per exemple, obrint nous pous. Una altra possibilitat que hi ha sobre la taula, i que s'hauria de discutir amb els municipis, és que part de l'aigua excedentària dels pobles del Moianès Nord pugui servir per abastir els municipis més perjudicats per la sequera al sud de la comarca.
Trobar una solució per garantir l'accés a l'aigua de la població que sigui sostinguda en el temps és una qüestió que urgeix a la comarca més nova de Catalunya, creada al 2015. "S'han de prendre determinacions, perquè no podem estar sempre pendents de si plou o no. És una situació anòmala i no ens hi podem acostumar", ha assenyalat el president del Consell Comarcal. Vilar apunta que, de la mateixa manera que a l'àrea metropolitana de Barcelona s'han instal·lat unes dessalinitzadores "que van molt bé i fan molta feina", cal buscar solucions per als municipis rurals, que "també tenen dret a cobrir els serveis bàsics com l'abastiment d'aigua".
Des del novembre, 514 municipis de 27 comarques estan en alerta per sequera. Això afecta 6,7 milions d'habitants. Els àmbits del Ter-Llobregat i Darnius-Boadella tenen restriccions per a usos agrícoles, industrials i recreatius. Els embassaments estan sota mínims i els de les conques internes tenen unes reserves del 30% de mitjana. L'aigua de boca no corre perill, però alguns ajuntaments ja han emprès accions per estalviar aigua, garantir abastiments a pobles que no estan connectats a la xarxa i conscienciar la ciutadania.
Al Moianès, només Calders està connectat a la xarxa de distribució d'aigua potable. Els altres nou municipis de la comarca viuen de petits embassaments alimentats per rieres i sobretot de l'aigua que els arriba de pous i aqüífers. Sempre s'havien proveït de les seves pròpies reserves. Ara, però, no és així i el president del Consell Comarcal fa un crit d'alerta. Mentre que Moià, l'Estany, Oló i Collsuspina tenen aigua, els municipis de Granera, Castellterçol, Castellcir o Sant Quirze tenen "seriosos problemes d'abastiment".
Des de fa mesos, alguns municipis han de rebre diàriament aigua potable de camions cisterna per garantir el subministrament. És el cas de Castellcir, un poble de 800 habitants, que a dia d'avui està rebent tres cisternes diàries de 28.000 litres que s'aboquen al dipòsit municipal. A l'estiu, amb l'increment de població per les segones residències, l'anada i vinguda de camions cisterna s'ha arribat a doblar. Tot plegat, suposa una despesa de recursos extra que ja ha pujat a 300.000 euros. El poble també té embassaments, però en aquests moments estan tan baixos i l'aigua es de tan poca qualitat que es fa impossible utilitzar la que queda.
Granera, per exemple, que també necessita l'arribada d'aigua amb cisternes, recentment ha actualitzat el pla director d'abastament d'aigua potable. El treball realitzat per la Diputació de Barcelona ha servit per actualitzar l'inventari de la xarxa, incloent les conduccions d'aigua i els dipòsits, així com una avaluació del seu estat de conservació. A partir de les dades recollides es van proposar unes actuacions que han de permetre incrementar significativament la garantia del subministrament amb un cost de poc més de 830.000 euros. Entre elles hi ha millorar el sistema de telecontrol per facilitar la gestió d'una xarxa extensa. El treball també preveu la construcció d'una nova estació de tractament d'aigua potable (ETAP) per aprofitar els recursos que hi ha al municipi alhora que per millorar el servei als veïns de la fàbrica del Marcet.
La comarca busca solucions
La solució definitiva seria la connexió a la xarxa, però és una obra costosa i difícil tècnicament que pot trigar en arribar, i encara s'està en converses amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). A curt termini, la idea és intentar optimitzar al màxim els recursos hídrics de cada poble, per exemple, obrint nous pous. Una altra possibilitat que hi ha sobre la taula, i que s'hauria de discutir amb els municipis, és que part de l'aigua excedentària dels pobles del Moianès Nord pugui servir per abastir els municipis més perjudicats per la sequera al sud de la comarca.
Trobar una solució per garantir l'accés a l'aigua de la població que sigui sostinguda en el temps és una qüestió que urgeix a la comarca més nova de Catalunya, creada al 2015. "S'han de prendre determinacions, perquè no podem estar sempre pendents de si plou o no. És una situació anòmala i no ens hi podem acostumar", ha assenyalat el president del Consell Comarcal. Vilar apunta que, de la mateixa manera que a l'àrea metropolitana de Barcelona s'han instal·lat unes dessalinitzadores "que van molt bé i fan molta feina", cal buscar solucions per als municipis rurals, que "també tenen dret a cobrir els serveis bàsics com l'abastiment d'aigua".
Des del novembre, 514 municipis de 27 comarques estan en alerta per sequera. Això afecta 6,7 milions d'habitants. Els àmbits del Ter-Llobregat i Darnius-Boadella tenen restriccions per a usos agrícoles, industrials i recreatius. Els embassaments estan sota mínims i els de les conques internes tenen unes reserves del 30% de mitjana. L'aigua de boca no corre perill, però alguns ajuntaments ja han emprès accions per estalviar aigua, garantir abastiments a pobles que no estan connectats a la xarxa i conscienciar la ciutadania.