La macroenquesta impulsada per sindicats d'habitatge i organitzacions sindicals alternatives ha mantingut aquest dissabte un degoteig constant de persones al punt instal·lat a la plaça Espanya de Manresa. La iniciativa, emmarcada en la campanya Viure ens costa la vida, s'ha desenvolupat durant el matí amb l'objectiu de recollir opinions i reivindicacions de la ciutadania sobre habitatge, salaris, condicions laborals i serveis públics.

La convocatòria forma part d'una acció coordinada arreu de Catalunya, amb punts simultanis en diferents municipis del Bages i el Moianès, i es planteja com el primer pas per avançar cap a una possible vaga general centrada en el dret a l'habitatge i la millora del poder adquisitiu de la classe treballadora.

Una enquesta per mesurar el malestar social

Durant el matí, diversos voluntaris han informat els vianants sobre la iniciativa i han convidat la ciutadania a participar en l'enquesta. Segons els impulsors, la voluntat és obtenir una "radiografia real" de les dificultats econòmiques i socials que afronta la població treballadora.

Martí de las Heras, voluntari de la plataforma Ens Costa la Vida, ha explicat que la iniciativa neix davant la sensació creixent que "cada vegada costa més viure la vida". "Veiem que ens costa accedir a l'habitatge, que els nostres salaris no s'actualitzen amb el preu de la vida i que, a nivell institucional i governamental, no s'està donant una resposta a això", ha afirmat.

Segons De las Heras, la campanya pretén "sortir al carrer i preguntar directament a la gent quins són els seus problemes per arribar a final de mes", ja sigui per l'habitatge, les condicions laborals o l'encariment dels aliments i serveis bàsics.

L'horitzó d'una vaga general

Els col·lectius convocants asseguren que la macroenquesta també ha de servir per valorar el suport social a futures mobilitzacions. "Una de les mesures que estem tantejant és anar cap a una vaga general que pressioni perquè deixi d'haver-hi tantes desigualtats socials", ha apuntat De las Heras.

Els impulsors de la campanya consideren que la situació actual evidencia una degradació de les condicions de vida de la classe treballadora. Denuncien que, mentre augmenten els beneficis empresarials i els preus de l'habitatge, els salaris es mantenen estancats i moltes famílies destinen gran part dels seus ingressos al lloguer o a la hipoteca.

"La idea és abordar el cost de la vida com un problema compartit que afecta molta gent", ha remarcat el voluntari. "Creiem que podem començar a socialitzar un discurs que permeti anar a l'arrel del problema i construir la vida que volem".

Reivindicacions socials i laborals

La plataforma ha fet públiques diverses reivindicacions que considera prioritàries, entre les quals hi ha la jornada laboral de 35 hores sense reducció salarial, l'augment del salari mínim i de les pensions fins als 1.500 euros mensuals, així com una vinculació real dels salaris amb el cost de la vida.

Pel que fa a l'habitatge, les entitats reclamen una reducció dels preus del lloguer, estabilitat residencial amb contractes indefinits i la prohibició dels desnonaments sense alternativa habitacional. També defensen limitar la compra especulativa d'habitatges i ampliar el parc públic residencial amb pisos buits o destinats a ús turístic.

Crítiques als serveis públics i al model econòmic

Els organitzadors també han aprofitat la jornada per denunciar el deteriorament dels serveis públics i la precarització de sectors com la sanitat i l'educació. Consideren que les administracions no estan donant resposta a les necessitats socials i critiquen que augmenti la despesa militar mentre persisteixen problemes estructurals relacionats amb l'habitatge o la pobresa laboral.

La campanya està impulsada per organitzacions com la Confederació Sindical d'Habitatge de Catalunya (COSHAC), el Sindicat de Llogateres, la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), la CGT, la CNT, la COS, la IAC, La Intersindical, CO.BAS i Solidaritat Obrera.

Els impulsors asseguren que la macroenquesta continuarà en les properes setmanes a diferents punts del territori i insisteixen que la voluntat és construir una resposta "col·lectiva i des de baix" davant el que consideren un empitjorament continuat de les condicions de vida.