Una nova cimera per abordar la sequera enfronta Aragonès i Junts

Batet planteja una reunió dels partits amb el Govern per gestionar la situació d'emergència imminent, però el president l'acusa de fer "partidisme"

L'embassament de Sau, la setmana passada.
L'embassament de Sau, la setmana passada. | Emili Vilamala
Joan Serra Carné / Oriol March
24 de gener del 2024
Actualitzat a la 13:40h
EL 31 de març de l'any passat es va celebrar una cimera sobre la sequera al Palau de la Generalitat que no va acabar de reeixir en la mesura que Govern i oposició van topar per les multes als municipis que no complissin amb les restriccions imposades. Deu mesos després, i amb la situació d'emergència trucant a la porta, el president Pere Aragonès no preveu -almenys per ara- una nova trobada d'aquest estil com la que ha proposat el cap de files de Junts al Parlament, Albert Batet, en la sessió de control d'aquest dimecres.

"El principal problema del Govern és la mala gestió i la manca de projecte", ha determinat Batet. "Si realment hi ha mà estesa i responsabilitat, una cimera no es planteja enmig d'una sessió de control", ha apuntat el president, que ha vist "partidisme" en la proposta de Junts. Pel que fa a les mesures concretes, Aragonès ha indicat que hi ha inversions "que no s'havien fet abans", i ha apuntat que existeixen "complexitats tècniques" per les quals s'han de passar. Batet li ha retret que faci "més de candidat que de president", afirmació rebatuda per Aragonès amb l'argument que continuarà exercint el càrrec "fins l'últim dels dies" del seu mandat.

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, també ha optat per preguntar sobre la Fórmula 1. "Estem en negociacions perquè Catalunya mantingui el certamen a partir del 2027. Vull enviar un missatge de confiança i de fortalesa", ha remarcat. Aragonès també ha posat en valor que se celebri l'ISE, una fira de l'audiovisual d'abast mundial, en les properes setmanes, i també ha posat de manifest la continuïtat del Mobile World Congress per als propers anys.

Carlos Carrizosa, de Ciutadans, ha contraposat la iniciativa de la Comunitat de Madrid amb la suposada inacció del Govern de la Generalitat: "Si continuen fent el que han fet fins ara, estem arreglats. Fins ara han boicotejat el Gran Premi de Catalunya", ha dit. Aragonès ha apuntat que la Fórmula 1 serà present al Circuit de Catalunya almenys fins al 2026, perquè així està signat, i que l'executiu treballa per donar continuïtat a la presència del certamen. "Continuem amb les converses amb l'organització. Ens pronunciarem quan hi hagi coses certes", ha afegit.

ERC ha posat el focus en les noves revelacions de l'operació Catalunya. Després d'una pregunta del president del grup parlamentari dels republicans, Josep Maria Jové, Aragonès ha definit l'entramat que va fer possible acusacions falses cap a dirigents independentistes com una "amenaça de tipus mafiós". "No ens sorprès el que hem vist aquests dies. Posa llum a l'obscenitat de com s'han aprofitat determinades estructures de l'Estat per perseguir l'independentisme", ha afirmat Aragonès, que ha celebrat com una "excel·lent notícia" que la futura llei d'amnistia sigui "més robusta" de com va entrar al Congrés dels Diputats.
 

Retrets de la CUP al PSC pel model econòmic

La CUP ha aprofitat la sessió al Parlament per recriminar a Illa que defensés, en una entrevista a Nació, els arguments "negacionistes" de l'emergència climàtica quan va dir que no s'havia d'"aprofitar la sequera per imposar un model econòmic de decreixement". El diputat anticapitalista Xavier Pellicer ha retret a Aragonès que tingui com a principal soci un PSC que desplega aquest discurs i també ha preguntat al president si ha acordat amb Foment del Treball "ampliar" l'aeroport del Prat, com defensa la patronal. "Pel president de la Generalitat parla el president de la Generalitat", ha afirmat el dirigent republicà, que ha recalcat que el Govern defensa per a l'aeroport del Prat una "millora de les connexions intercontinentals" i una "governança" des de Catalunya de les infraestructures. Sobre els pressupostos, Aragonès ha agraït la mà estesa de la CUP, que ha fet arribar diverses propostes a l'executiu.

El debat sobre la immigració ha aterrat al ple amb la intervenció de Jéssica Albiach, líder dels comuns a la cambra catalana. "Migrar és un dret humà i cap persona és il·legal. Ni els que juguen al Barça, ni els que arriben amb pastera", ha assenyalat Albiach, que ha indicat que els migrants "aixequen" el país i "sostenen el sistema de cures". Quines polítiques té pensades Aragonès després que Junts "hagi abraçat el discurs de l'extrema dreta" en aquest àmbit? "Coincideixo amb l'esperit del seu discurs", ha determinat el president, que ha constatat l'existència d'un canvi demogràfic fruit de la baixa natalitat i del la crisi climàtica. La millor recepte, ha indicat, és que els barris "no es converteixin en guetos" amb polítiques d'inclusió. "Qui promou els guetos és que il·legalitza", ha dit després, en resposta a Vox.
 

Retorn d'empreses

Alejandro Fernández, cap de files del PP, ha optat per preguntar sobre el retorn de les empreses que van marxar el 2017 després del referèndum de l'1-O. "Vostè confón el canvi de les seus productives i la seu social. Ara bé, com més empreses estiguin registrades a Catalunya, millor", ha assenyalat el president de la Generalitat, que ha posat en valor la taxa d'atur baixa i la capacitat d'acollir inversió estrangera. Fernández, en la rèplica, ha carregat contra la proposta de Junts de sancionar les empreses que no tornin, que ha qualificat de "bananera". Per al retorn de les companyies, el líder del PP ha demanat menys impostos i més estabilitat jurídica.

"Ja veuràs que, si ho proven, Catalunya tornarà a tenir el lideratge econòmic que mai haurien d'haver perdut", ha assenyalat Fernández. Aragonès li ha retret que el PP hagi decidit "desertitzar" bona part de l'Estat en favor de la "megalòpoli" de Madrid. "I des de l'1-O, a Catalunya s'han dissolt 11.000 empreses. A Madrid han estat 45.000. Hem de posar totes les dades sobre la taula", ha apuntat el president, que ha criticat el discurs derrotista sobre l'economia catalana "per pur interès partidista" perquè perjudica el país.