Salvador Illa: «No s'ha d'aprofitar la sequera per imposar el decreixement»

Als prestatges del despatx de Salvador Illa (La Roca del Vallès, 1966) encara s'hi observen vestigis de la pandèmia que va haver de gestionar com a ministre de Sanitat. En dues fotografies -una amb Sánchez, l'altra amb Iceta- tots els protagonistes hi van amb mascareta, símbol de l'impacte que va tenir el coronavirus en les vides de la ciutadania. Quasi quatre anys després, Illa es projecta com a favorit a les eleccions catalanes que haurien de ser el febrer del 2025. Com a candidat del PSC, el primer secretari -ja electe- aspira a créixer per tenir la Generalitat i brindar a Sánchez un puntal pel "retrobament".

En aquesta entrevista, enregistrada divendres a la seu del PSC, Illa continua allargant la mà pels pressupostos de la Generalitat a Pere Aragonès, desgrana les conseqüències de l'amnistia, analitza l'escenari a Madrid -amb preponderància per a Junts en els primers compassos de la legislatura-, i defensa sense embuts l'ampliació de l'aeroport del Prat. Desprèn més programa de presidenciable que de cap de l'oposició.

El 2024 és un any de transició electoral a Catalunya, a l'espera que es convoquin els comicis al Parlament. Vostè parteix com a favorit a les enquestes. Com es gestiona aquesta condició?

No em condiciona. El que m'ocupa és com està Catalunya deu anys després d'iniciar-se una aventura política que no ha acabat bé. Després de les presidències de Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès, hi ha una sequera i no estem preparats. Hi ha les proves PISA i estem a la cua d'Espanya. Hi ha infraestructures al límit de la capacitat i no prenem decisions. Catalunya no s'ho mereix. Tot això m'ocupa per construir una alternativa per tornar a ser una Catalunya de 10. I també a l'hora d'ajudar que les coses no vagin pitjor, com estem fent amb la sequera i amb l'educació, per parar de cavar el pou. Oferiré als catalans l'alternativa per tenir la seva confiança. Encara no és el moment.

Pel paisatge que dibuixa, sembla que només hagi d'evitar errors per ser president.

No cometre errors sempre és aconsellable. Es tracta de construir una alternativa i fer política útil. Veig dirigents que volen posar les coses difícils, bloquejar, entrebancar. Aquest tipus de polarització, amb llenguatge brusc o insults, no el comparteixo. Intento ser útil i ajudar: no governo, però vull que l'educació vagi bé.

Ara l'epicentre de la política catalana s'ha desplaçat al Congrés, especialment després del 23-J. La lluita permanent entre ERC i Junts per treure rèdits a Madrid el beneficia o el perjudica, a vostè?

Estic content de l'evolució. Hem passat de voler marxar d'Espanya, de dir que en 18 mesos ja no hi serem, a constatar que va bé ser-hi, i participar-hi. És bo. Cadascú hi ha de participar des dels seus plantejaments. Qui influeix més? Els ciutadans, quan van votar el 23-J, van atorgar 19 dels 48 escons al PSC. I què hem fet? Els hem administrat amb generositat; fins i tot hem ajudat ERC i Junts perquè tinguin grup al Congrés. I venint d'un cordó sanitari: això és mirar endavant i no enrere, i sense fer-nos fotos.

"Hem ajudat ERC i Junts perquè tinguin grup propi al Congrés. I venint d'un cordó sanitari: això és mirar endavant i no enrere, i sense fer-nos fotos"

Nosaltres som al govern del PSOE i, sense escarafalls, fem que les coses avancin. D'altres ho fan diferent. Ho respecto, tot i que a vegades certs estils no m'acaben d'agradar. I valoro molt haver frenat un govern de dreta i d'ultradreta, que només ofereix prohibir els partits que pensen diferent. No comparteixo el plantejament independentista, però no voldrem il·legalitzar mai ningú. La Constitució permet defensar la independència, però no saltar-se el marc de convivència i les lleis.
 
Pedro Sánchez deia, la setmana passada, que ara l'independentisme ja parla de l'IVA de l'oli. Una manera de dir que el té domesticat. S'ha aterrat del tot en el pragmatisme?

No m'agrada la paraula domesticat: el que volia dir Sánchez és que l'independentisme ha tornat a fer política, a ocupar-se de les coses importants per a la gent. Tothom té dret a fer els seus plantejaments. A mi m'agrada la política que no bloqueja, que no insulta, que no fa pirotècnia. El canvi té molt a veure amb Sánchez i amb el PSC, i a la seva generositat.

"A mi m'agrada la política que no bloqueja, que no insulta, que no fa molta pirotècnia"

Així doncs, no es deu sentir còmode amb com es negocien les esmenes a la llei d'amnistia.

M'hi sento còmode. El nostre plantejament és el de girar full. La llei és per a la normalització institucional, política i social de Catalunya, com diu el títol. És coherent amb el que hem fet els últims anys, com ara els indults i la reforma del codi penal. És sòlida i hi ha esmenes que han estat acordades.

Però està còmode amb com es tramiten?

És un tràmit positiu, que millora aspectes tècnics d'una llei que ja era sòlida. El que compta és el resultat final. A partir d'aquí, cadascú té el seu estil. L'exposició de motius de l'amnistia està molt ben travada, i potser és la part més important. Els ciutadans han comprovat el nostre tarannà, i els resultats ens avalen. La convivència, l'espai públic i el clima polític determinen que han estat mesures encertades. Passarà també amb l'amnistia.

"No pateixo pel cost de l'amnistia, no el percebo"

Tem que l'amnistia li passi factura a les urnes? Un 41% dels seus votants rebutja la llei, segons el CEO. 

No. Hi ha qüestions que no s'han de decidir amb les enquestes al costat. Aquesta n'és una. Un ha de saber liderar i dir que hem d'anar cap aquí. Això ha plantejat dubtes a persones que ens han fet confiança? Sí. Però això és el lideratge polític. Saber triar un camí possible -ja sabem què passa quan se'n trien d'impossibles- i fer política útil és arribar a acords. No pateixo per l'eventual cost, no el percebo en aquest moment.
 
D'acord amb el que hem vist fins ara, preveu que la legislatura espanyola estigui farcida de negociacions al límit?

Tots veuran com han d'actuar. Veig una legislatura espanyola de durada llarga.

"Veig una legislatura espanyola de durada llarga"

De quatre anys?

Sí. La legislatura passada ja es deia que no duraria, va arribar la pandèmia, semblava que no, i va durar amb un plantejament sòlid. No depèn només de nosaltres. S'ha d'arribar a enteses amb grups que pensen diferent, buscar el denominador comú. Bloquejar i buscar la confrontació, que s'ha posat de moda, pot donar resultats en el curt termini, però els ciutadans s'adonen que aquest no és el camí.

Es presenta com a antítesi de Puigdemont?

Em presento com a primer secretari del PSC i com a persona que entén la política com un servei públic, no com una conquesta del poder. Per això m'ocupo de l'educació i les infraestructures després de deu anys perduts.

Totes aquestes qüestions tenen a veure amb els pressupostos de la Generalitat per al 2024. Divendres passat es va reunir amb Aragonès. Com va anar?

Bé. Tinc una interlocució correcta amb ell. No volem entrebancar les coses, ni fer-ho difícil. Soc molt crític amb el Govern, crec que no ha estat a l'altura. En tot moment hem allargat la mà, des del primer minut. Quan l'executiu va col·lapsar, vam arribar a un acord pressupostari per al 2023. El que demano és que s'avanci en el compliment i així ho he traslladat.

"No tinc cap neguit perquè hi hagi eleccions abans o després"

No tinc cap neguit perquè hi hagi eleccions abans o després, és facultat del president. Li demano com pensa fer les coses i quina fortalesa té. Ell no ho ha contestat. Però jo no m'alegraré que les coses vagin malament a Catalunya. Estic disposat a parlar dels pressupostos del 2024, intensifiquem les converses, però vull que hi hagi un avançament clar dels acords del 2023.

Amb complir amb els pressupostos del 2023 n'hi ha prou per aprovar els del 2024?

No, aleshores s'han de negociar els del 2024. No he posat mai en dubte la credibilitat del president, però vull fets. Hi havia acords calendaritzats que no s'han fet.

Quins?

Infraestructures i inversions importants. Volem una Catalunya que torni a l'excel·lència, que incrementi un 10% el pressupost per a Educació. O que hi hagi 10.000 habitatges; el Govern arrossega els peus. I també la seguretat: com protegim els ciutadans? Estem preparant un decàleg per parlar amb el Govern.
 
Parlem d'educació. Al marge del pressupost, el PSC es compromet que les conclusions del comitè d'experts nomenats per l'executiu per repensar el model tinguin continuïtat governi qui governi?

Sempre hem proposat pactes en aquest sentit. Catalunya té bons mestres i bones escoles. Després d'una primera reacció molt desafortunada del Govern, es plantegen escoltar els directors. Per què hem de mirar a Finlàndia o a Portugal si hi ha coses que aquí es fan bé? D'altres formacions, en circumstàncies similars, només surten a criticar i a confrontar. L'educació no ha estat prioritària per a Mas, Puigdemont, Torra i Aragonès, és obvi. Com la sequera o les renovables. Dit això, ens posem a treballar.

"Les polítiques de seguretat són polítiques progressistes i d'esquerres"

En seguretat, com serà aquest decàleg? Escoltant-lo a vostè al Parlament, o en les interpel·lacions de diputats al conseller d'Interior, es té la percepció que el PSC és el veritable "partit d'ordre".

És que les polítiques de seguretat són progressistes. Sempre ho hem tingut clar. Altres formacions d'esquerres tenen un plantejament que no ha ajudat gens, com la CUP. El seu enfocament no el comparteixo. L'error ha estat comprar-los-hi, com ERC al principi de la legislatura. Què en traiem de tenir bons equipaments en un barri si no és segur accedir-hi? En el decàleg hi haurà línies mestres, com ara el reforç del cos de Mossos.

S'ha de fer un esforç similar en els òrgans judicials. És la cadena de seguretat: si posem més agents, poden prevenir delictes i detenir persones; de manera que cal assegurar-se que, en el següent graó, tot estigui ben dotat per poder jutjar en temps i forma. Hi ha dèficit d'uns 100 òrgans judicials, i s'han de demanar al govern d'Espanya, que és d'on depèn. Estem treballant en un plantejament que farem a la Generalitat, i no calen molts diners. Tots els recursos en matèria de seguretat s'han d'aplicar.

En una entrevista a Nació, la consellera de Territori, Ester Capella, deia que seria "inaudit" que el PSC condicionés els pressupostos del 2024 al Hard Rock. Què hi diu?

El que seria inaudit és que un acord que va signar el president ara no es complís.
 
Què espera que passi amb el Hard Rock aquest mes de gener?

Que es compleixin els compromisos i no hi hagi paràlisi. Estem parlant de la credibilitat de la signatura del president.

"Estic a favor del creixement econòmic, sostenible i respectuós amb el medi. Sempre hi ha hagut episodis , ara són més extrems. Lamento que en els darrers deu anys haguem perdut el temps"

En un moment de sequera, té sentit un projecte com aquest?

Tots hem de fer els esforços en matèria de sequera, ho hauríem d'haver fet abans. Però el Hard Rock no forma part de les conques internes de Catalunya. Tothom haurà d'adaptar-s'hi. El que no defensaré mai és que, aprofitant una sequera, per la qual no estem prou preparats, es vulgui imposar un model econòmic de decreixement. Estic a favor del creixement sostenible i respectuós amb el medi. Sempre hi ha hagut sequeres, però els darrers deu anys hem perdut el temps.

El creixement s'ha de basar en més turisme i casinos?

En turisme responsable. S'ha d'escoltar els territoris, què es diu a Tarragona del Hard Rock. No estic en contra el turisme, és una part important de l'economia. Catalunya ha de dependre del turisme? No. Calen instruments per regular-lo, com hem fet amb els apartaments turístics.

"Aquí diem que les empreses, si no tornen, seran multades. És la millor manera que no tornin i algunes més marxin"

Què s'ha de fer des del Govern? Un entorn de certesa i d'estabilitat, amb educació i infraestructures. I no amenaçar. Encara estic esparverat de plantejaments de l'estil: "Qui no vingui aquí, li posarem una multa". Què és, això? Europa és un espai públic compartit de 450 milions de ciutadans on ens hi podem moure lliurement. Les empreses s'han de moure, i aquí diem que, si no tornen, seran multades? És la millor manera que no tornin i que altres que no ho han fet marxin.

Li sembla el principal error que ha comès Junts en els últims mesos?

Em sembla un error. Tampoc vull fer un decàleg dels errors d'altres. Crec, això sí, que és molt perjudicial per a Catalunya. No ho comparteixo i no ens ajuda gens. El propòsit que es vol aconseguir no s'assoleix així. 

Qualsevol reial decret per propiciar un retorn d'empreses a Catalunya ha de descartar sancions?

Per descomptat. Què serem, el país de les multes? Però això que és! A part d'il·legal, és un error immens.
 
Fa un moment deia que de sequeres n'hi ha hagut sempre. Però no li sembla que el d'ara és extraordinari i té un vincle directe amb l'emergència climàtica?

Sí. I això ens estranya? Això passa i pot passar. El nostre clima és mediterrani, amb episodis puntuals de sequera extrema. I ara són més extrems, sí. El que hem de fer és preparar-nos.

"Els Jocs Olímpics d'Hivern es podien fer si es preparaven adequadament. Era un motiu d'il·lusió i era una oportunitat per propiciar inversions molt rellevants al Pirineu"

I, amb aquest escenari climàtic, tenia sentit una candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern? No era un contrasentit?

No crec que s'hagi d'aprofitar per defensar polítiques de decreixement econòmic. Els Jocs d'Hivern es podien fer si es preparaven bé. Era un motiu d'il·lusió i era una oportunitat per propiciar inversions molt rellevants al Pirineu, que no han estat degudament atès. No hauríem de contraposar situacions. El que hauríem hagut de fer és preparar-nos. Per què no hem fet prou dessalinitzadores? Per què no hem invertit més en aigua regenerada? Tot el que s'ha fet prové del Govern Montilla. Per què encara ara ens costa tant agilitzar algunes inversions en una situació d'emergència? És el que jo no comparteixo. I, en el que pugui, ajudaré. Tot això ha passat amb l'aigua, amb l'energia, amb les infraestructures, amb l'educació... És que ens falla tot.

Vostè ha estat molt crític amb la sequera. Posi'ns un exemple de què hauria fet?

Invertir en aigua regenerada. El gran pantà de l'àrea metropolitana de Barcelona és l'estació depuradora del Besòs. L'aigua del riu va al mar i pot rebre un tractament addicional, com al Llobregat, i seria apta per al consum humà. També hi ha la dessanalitzadora de la Tordera, que es vol ampliar. Puc entendre que tot no es podia fer, però algunes coses sí. Fa dos anys que tenim sequera. I el que també m'ha semblat desencertat, i s'ha corregit parcialment, és multar. En situacions de crisi, has de generar dinàmiques de col·laboració. Si un ajuntament té problemes amb la xarxa de distribució, no el pots multar, perquè en el 99% dels casos no ho pot resoldre. Has d'ajudar-lo.

Aquest dijous va haver-hi la primera reunió de la comissió Generalitat-Estat per l'aeroport del Prat. S'ha de modernitzar o s'ha d'ampliar? En funció de qui es pronuncia, el relat és diferent.

S'ha d'ampliar. Creiem que és una infraestructura molt rellevant, la més rellevant, per connectar Catalunya i Espanya al món. I els avions de grans dimensions han de tenir una pista prou llarga per poder-se enlairar.

"Abans de les eleccions, m'agradaria avançar tant com es pugui amb l'ampliació de l'aeroport del Prat"

I per on s'hauria de fer la pista?

És el que s'hauria d'estudiar. Hi ha un plantejament, que és allargar-la a la Ricarda. Fer-ho per l'altre extrem planteja problemes importants, acústics, a un conjunt rellevant de veïns i no ho defensem. S'ha de fer un allargament de la pista amb respecte al medi ambient. Fa pocs anys vam desviar la llera del riu i es va fer bé. Però si hi ha plantejaments alternatius que millorin la proposta inicial, no hi tenim cap inconvenient.  
 
El president Aragonès li ha dit quin pla té per a l'aeroport del Prat?

No.

I li genera sorpresa?

Aquest és un tema definitori d'una legislatura. Si es decidís avui una ampliació, es veuria d'aquí a deu o dotze anys. Sectors importants del país estan preocupats i ho comparteixo . No hi ha decisions perfectes, però Catalunya ho sap fer. Si no generem prosperitat, no la podrem compartir.

"Episodis d'aquest tipus demostren la concepció de base que tenen alguns sobre la convivència democràtica. Són els mateixos que volen il·legalitzar partits"

La setmana ha estat marcada per noves revelacions de l'Operació Catalunya. Es pot entendre que, en democràcia, la justícia no actuï malgrat les proves?  

El que no es pot entendre és que es faci un ús pervers dels cossos i forces de seguretat de l'Estat amb finalitats polítiques. No es pot fer sigui qui sigui i no té perdó de Déu. Si hi ha evidències, la justícia haurà de prendre el camí adequat. A mi m'agradaria que s'investigués. Hi ha dues comissions parlamentàries que poden fer feina. Episodis així demostren la concepció de base que tenen alguns sobre la convivència democràtica.

La Fiscalia hauria d'actuar d'ofici?

No vull dir què ha de fer. El que és clar és que és una manera d'actuar contrària a un marc de convivència i definitòria del tarannà d'alguns partits.

En el mandat de Sánchez encara es va espiar el president Aragonès. Hi ha aparells de l'Estat que actuen al marge del control democràtic? 

En la presidència de Sánchez no s'ha actuat mai al marge de la legalitat. Ja es van donar explicacions i ara hi ha hagut desclassificacions de documents perquè quedi clar. Una cosa és actuar en el marc de la legalitat, agradi o no, i una altra cosa és usar amb finalitats perverses la policia. 

Estava justificat investigar l'independentisme?

Per les explicacions que s'han donat, sí. El que no està justificat és saltar-se el marc legal vigent com es va intentar amb uns efectes que no han sigut bons. Però intento no encallar-me aquí. 

El PSC sempre ha dit que, pels pactes a Barcelona, hi ha autonomia local. Però l'actual escenari fa preferible una aliança àmplia amb Junts o dependre en última instància de Puigdemont els preocupa?

L'alcalde Collboni té tota la confiança per prendre les millors decisions. Està mantenint converses amb diferents grups i haurà d'acabar decidint.
 
Si el PSC accelerés un acord amb ERC, com els republicans admeten que s'està negociant, facilitaria un pacte posterior amb els comuns?

Ha de ser l'alcalde Collboni, en base el que ha vist en l'inici del mandat, qui decideixi què és millor per a la ciutat. Li faig plena confiança. No em consta el que diu ERC sobre l'acord. Hi ha hagut converses i és el moment d'acabar de valorar el camí més adequat. Evidentment, en parlo amb ell, però l'alcalde Collboni té autonomia per prendre la decisió.

Al Parlament, sempre ha dit que s'ha entès millor amb Junts que amb ERC. Això fa intuir futures aliances?

No. He tingut una relació, en alguns moments, més fluida amb Junts. Però amb ERC ara tinc un contacte més òptim. Quan arribi el moment, parlaran els ciutadans. Al Parlament estem construint una alternativa.

"No voldria que la dreta catalana comprés el relat de l'extrema dreta catalana i es comencessin a estigmatitzar certs grups"

El discurs de Junts establint un vincle entre immigració i multireincidència li sembla òptim?

No. S'ha d'actuar amb claredat en l'àmbit de la seguretat. Però vincular la multireincidència o els delictes amb certs grups és un error garrafal. És estrany el que ha fet Junts. Hem vist els efectes que té, que no són bons, quan la dreta espanyola ha comprat el relat de l'extrema dreta. I no voldria que passés que la dreta catalana compri el relat de l'extrema dreta catalana i s'estigmatitzin certs grups.

Amb la immigració s'ha de tenir una actitud d'acollida i de fer respectar tothom, vingui d'on vingui, resi a qui resi i tingui el color de pell que tingui, a més de respectar el nostre marc de convivència. Drets i obligacions, per exemple, en relació a la igualtat home-dona, l'ús de l'espai públic o de les llengües. Catalunya és terra d'acollida. I quan s'acull el que és diferent i pensa diferent no només no es posa en perill la identitat pròpia sinó que es reforça. No posa en risc la nació, la reforça. Plantejaments en una altra direcció són equivocats.

"Quan s'acull el que és diferent i pensa diferent no només no es posa en perill la identitat pròpia sinó que es reforça. Acollir el que pensa diferent no posa en risc la nació, la reforça"

Al marge del possible desencert, no és realista plantejar, com ha fet Junts, que amb les competències d'immigració es podrien expulsar migrants multireindicents?

Les expulsions són cosa dels jutges. Hi ha competències que poden ser benvingudes, però s'ha de tocar de peus a terra. Primer, mirant les xifres d'expulsions a la UE, que són molt baixes. Estem en un espai públic compartit on regeix l'estat de dret. Les coses s'han de fer bé. Això que ha passat és no conèixer massa bé com van les coses.

El PSC defensarà que la delegació de competències en immigració sigui integral, a patir de l'article 150.2 de la Constitució?

Sí. El marc de les polítiques d'immigració cada cop és més europeu. No fa tants anys del Brexit. Un dels arguments era recuperar el control de les fronteres, que sonava molt a Trump. L'any passat, Gran Bretanya va tenir més immigrants que mai. I hem vist les dificultats jurídiques d'expulsar immigrants a un país africà . El marc és europeu. Competències integrals? Sí. Però dins aquest marc i respectant l'estat de dret.