Els estats de la Unió Europea han aprovat aquest dijous el 19è paquet de sancions contra Rússia, una bateria de mesures centrada a accelerar la prohibició de la compra de gas rus per acontentar Donald Trump i aconseguir que els Estats Units incrementin la pressió contra Moscou. L'adopció del nou paquet arriba just abans de l'inici d'una nova cimera a Brussel·les on els líders europeus, acompanyats del president ucraïnès, Volodímir Zelenski, refermaran el suport a Ucraïna.
A més, el govern espanyol, molt qüestionat per Trump per les reticències a elevar la despesa en Defensa, ha anunciat que finalment s'adhereix a la iniciativa PURL -traduïda com a Llista de Requisits Prioritaris d'Ucraïna-, un projecte pel qual els estats membres adquireixen armament als Estats Units per entregar-lo posteriorment a Ucraïna. Zelenski ha demanat als estats de l'OTAN ajuda addicional per protegir les ciutats i les infraestructures energètiques dels bombardeigs russos, els quals s'han intensificat en els últims dies.
Segons ha informat aquest dijous el govern de Pedro Sánchez, Espanya ha decidit contribuir-hi, sumant-se així a la majoria dels països de l'aliança. "Continuarem fidels al nostre compromís d'ajudar el poble ucraïnès el temps que sigui necessari fins que Putin aturi la seva agressió cruel i il·legal i s'arribi a una pau justa i duradora", ha apuntat l'executiu.
Els dirigents han reiterat que cal continuar atacant les principals vies de finançament per a Rússia. "És un gran pas per exercir pressió sobre Putin", ha assegurat el canceller austríac, Christian Stocker, un dels primers líders que ha atès a la premsa en l'arribada a la cimera. Pel dirigent austríac, aquest moviment és significatiu i va en línia amb el discurs dels EUA, que "també està exercint més pressió" sobre el Kremlin després de l'ajornament de la cimera bilateral amb el president rus, Vladímir Putin, que havia de tenir lloc a Budapest i l'anunci de sancions al petroli.
En la mateixa línia s'ha expressat la primera ministra danesa, Mette Frederiksen, qui veu com quelcom "molt positiu" que els EUA i Europa estiguin "alineats" en la imposició de noves sancions a Rússia. D’altra banda, espera que puguin encarrilar "tant com sigui possible" el préstec de reparació per a Ucraïna, valorat en 175.000 milions d'euros, per tal que la Comissió Europea pugui posar sobre la taula “propostes concretes”. La danesa creu que és "una idea genial" utilitzar els actius russos congelats com una mena de línia de descobert on es puguin transferir els diners a Ucraïna per "evitar que els europeus ho hagin de pagar tot".
Bèlgica exigeix que els estats assumeixin la responsabilitat de manera conjunta
El primer ministre belga, Bart De Wever, ha tornat a comparèixer a la cimera del Consell Europeu amb reticència i força interès per saber les condicions del préstec que es vol entregar a Ucraïna. Cal tenir en compte que la major part dels actius russos congelats es troben a Euroclear, una institució amb seu a Bèlgica. En aquest sentit, De Weber ha deixat clar que exigirà "responsabilitat, garanties i una posada en marxa comuna". "No som l'únic país amb actius russos immobilitzats, però si som l'únic país que ofereix aquests actius a Ucraïna. Si hem de fer un traspàs a Ucraïna, ho hem de fer de forma conjunta, si no Bèlgica no assumirà els grans riscos que comporta", ha comentat.
