Fernando Canales, xef basc, explica com es cuina l'arròs perfecte: «No s'ha de posar el doble d'aigua»

El cuiner detalla alguns dels falsos mites i n'explica els motius: "No és un error, és un truc"

Publicat el 22 d’octubre de 2025 a les 09:48
Actualitzat el 22 d’octubre de 2025 a les 09:49

Un dels aliments més cuinats és l'arròs: hi ha mil i una maneres de preparar-lo ja sigui per fer una paella -amb les seves mil i una varietats-, un risotto, una amanida fresca o un arròs caldos. Lògicament, cada plat requereix un tracte especial, depenent del plat que es faci s'utilitzarà un tipus d'arròs i un altre i el temps de cocció també serà diferent.

Quan es fan aquests plats especials, si no es fan amb assiduïtat, cal remirar la recepta per recordar els tempos. Per fer arròs blanc, no cal revisar res, al cap i a la fi, és el plat d'arròs més senzill i a la vegada el que es fa a més cases, però això no vol dir que sempre surti com s'espera, ja que la manera de fer-lo, de coure'l, varia segons el cuiner i hi ha cops que es dubta de si realment es fa de la millor manera possible.

Falsos mites que s'han perpetrat

Per això, el reconegut xef basc, Fernando Canales, ha penjat un vídeo a les xarxes on explica com es fa la cocció perfecta per l'arròs. En el compte de @fcanalesetxanobe, Canales especifica alguns dels mites que s'han perpetrat i perquè ha estat així i com s'ha de fer de manera correcta. "Una és posar el doble d'aigua que d'arròs, per a fer-lo", diu.

A problemes, solucions

El xef explica que no és del tot un error, sinó que és un truc. Antigament, la gent no tenia rellotges, només hi eren al campanar o estacions de tren i es va descobrir un truc: "Posant el doble d'aigua que d'arròs més o menys trigava 17 minuts, que és el temps que necessites perquè un arròs estigui perfecte. El temps és el que mana, i el tema del doble d'aigua és una falsa creença", sentencia el xef. Així mateix, reconeix que pot funcionar depenent de la quantitat en la qual es tingui el foc.

Importància al temps i no tant a la quantitat d'aigua

Així doncs, es conclou en què la clau és el temps i no la quantitat d'aigua, ja que per exemple, hi ha diferents tipus d'arròs, i el temps que necessita l'arròs basmati, no és el mateix del qual necessita l'arròs bomba. Cada varietat absorbeix el líquid en una diferent velocitat i, per tant, guiar-se únicament per la norma de posar dues tasses per una d'arròs pot jugar una mala passada: servir un arròs tou i pastós o que quedi cru i els grans quedin durs.

En el mateix vídeo el xef basc alerta d'un altre típic costum que hi ha a la cuina: refredar la pasta amb aigua. "La pasta no s'ha de refredar. Et veu un italià... i et mata", bromeja. "La pasta quan es cou s'ha de treure de l'aigua i queda enganxifosa, i això és el que fa que la salsa s'enganxi. Si la refredes es queda tersa i fa que estigui la salsa per una band ai la pasta per l'altre", alerta el xef.