El panettone, original d'Itàlia, s'ha fet un lloc a les taules de Nadal a Catalunya. La tendència ha arribat arreu del territori, fins i tot a les localitats més petites. Un exemple és a Beget, un petit nucli adherit a Camprodon, al Ripollès, que no arriba a la vintena de veïns sense comptar les masies aïllades. El fet destacable d'aquest petit municipis és que el panettone que hi venen ha fet que arribés catalans de totes bandes.

Després de formacions i moltes proves, l'obrador Ricolta -l'única fleca que hi ha- ha tret el seu panettone que està triomfant aquest Nadal. A banda de la venda directa, també en reparteixen per l'Empordà i Girona, i aquest any han vist com les comandes arribaven fins al País Valencià i Saragossa. En fan de tres xocolates i de fruita confitada.

La clau, la massa mare pròpia

"És un orgull, estem molt contents de la labor que estem fent", assegura Rosa Llorca, sòcia treballadora de la cooperativa. Dedicar-se al panettone, admet, és "tot un repte" perquè és laboriós. Segons explica, "hi ha molts factors" que condicionen l'èxit. De fet, cada panettone necessita tres dies per fer-se. En el seu cas, la clau és la massa mare sense llevat. "És un producte que té un percentatge de mantega, ou i sucre molt gran i és complicat i s'ha d'entrenar molt la massa mare perquè surti bo", ha detallat. També els diferencia la farina, no és italiana com es fa en molts llocs sinó que ells han volgut fer-la amb farina catalana. L'ús d'ingredients naturals -la confitura la fan ells- és una altra de les apostes que fan.

Un dels moments més delicats, assegura, és quan es gira cap per avall. Segons diu, "és molt fàcil cometre un error, que pot tirar a perdre tota l'amassada". I quan les coses surten bé, assenyala, "t'alegra el dia". El públic, a més, cada cop és més exigent i sap distingir el producte. "Per això estem molt contents de la feina i que la gent ho reconegui", afegeix.

Un obrador en un nucli de 17 habitants

L'any 2022 la cooperativa va assumir el repte d'obrir un obrador petit en una zona despoblada. Feia seixanta anys que havia tancat l'última fleca. "Tenim la peculiaritat que estem bastant aïllats geogràficament i això fa que depenguem molt del turisme", explica una de les seves fundadores i presidenta de la cooperativa, Annabel Botello. Per arribar-hi s'ha de fer una carretera de corbes tant si vens de la Garrotxa com de Camprodon (Ripollès).

Una de les estratègies per fer viable el negoci durant tot l'any, explica, són les campanyes, i el panettone és una clara aposta: "És molt intensa perquè són moltes hores i molta feina, però dona una rendibilitat". A més a més, és un producte que "dura molt", un mes i mig, i això també dona més marge per a la seva distribució. D'altres productes com el tortell de Reis s'han de consumir en pocs dies.

"No podem viure de 17 veïns"

L'altre fet incontestable és que no podrien viure de la demanda interna. "Tenim famílies que cada setmana en compren un o dos, però clar, som 17 veïns i no podem viure de 17 panettones", diu amb un somriure. Per això, el repartiment i la venda als turistes són també molt necessàries. Per Cap D'any tenen pensat treure una edició especial -encara no tenen decidits els sabors-. "Són coses que ens motiven, perquè és diferent del dia a dia de fer pa i les pastes, és un repte", conclou Botello.