Aquesta setmana la incidència política activada per l’Associació Contra l’Oblit - Grup de Suport a les represaliades pel Patronato de Protección a la Mujer (PPM) s’ha fet sentir al Congrés de Madrid (compareixença a Comissió Igualtat) i al Parlament de Catalunya (debat i aprovació al Ple d’una comissió d’investigació). Però fer-se sentir no implica sempre fer-se escoltar. Ni tampoc obtenir la resposta que es reclama. L’esforç d’activisme per fer incidència és útil i necessari per provocar canvis, però no sempre obté resultats.
D’aquest picar pedra i no aconseguir penetrar en les decisions del poder legislatiu se’n dolia fa tres anys Consuelo Garcia del Cid, supervivent i referent del PPM, en proposar-li comparèixer al Parlament de Catalunya, a la comissió d’Investigació de la pederàstia a l’església. Impactada pel llavors recent fracàs amb la llei de memòria històrica espanyola (2022), que malgrat tots els esforços, no recull el PPM com a victimari, i no articula mesures específiques de reparació, l’activista es mostrava inicialment escèptica amb la utilitat de lluitar a les institucions.
Però Consuelo va acceptar aportar el seu valuós testimoni al Parlament de Catalunya, acompanyada de la primera presentació pública del Grup de Suport (maig 2023), i de llavors ençà la permeabilitat de la cambra catalana envers les reivindicacions d’aquest incansable espai feminista i de memòria antirepressiva -ara ja convertit en associació- ha crescut en el combat contra l’oblit de la memòria. Un oblit que interessa, i molt, a partits com VOX i PP, però que hauria d’interpel·lar a tota la resta sense matisos.
El silenci que ha envoltat aquesta institució franquista que va exercir sistemàtica vulneració dels drets humans contra les dones, des de 1941 fins a 1985, es va revalidar aquell 2022, quan el Congrés decidia no incloure el PPM com a victimari, i no articular mecanismes de reparació específics. Una de les reclamacions de l’Associació Contra l’Oblit i altres moviments, és que es repari aquest greuge legislatiu de l’estat. Sumar va presentar una PNL i ERC va promoure la compareixença. Però calen majories per al canvi a la llei i cal que es posi en marxa una investigació.
La institució carcerària franquista que inoculava moral nacionalcatòlica a les dones usant mètodes propis dels camps de concentració, inclosa l’explotació laboral, el robatori de nadons i l’aplicació d’una psiquiatria d’inspiració nazi demolidora, no s’ha investigat mai. La xarxa d’establiments majoritàriament regentats per congregacions religioses no s’ha investigat mai. Les empreses explotadores tampoc. El sector mèdic tampoc. Ni tan sols s’ha investigat la pervivència del PPM després de la mort del dictador, ni el traspàs a les autonomies, ni la seva dissolució sense rendiment de comptes, el 1985.
El PPM era una institució que va estendre horrors a tot el territori en mans del franquisme, i li pertoca a l’Estat assumir responsabilitats. Però a Catalunya hi va haver moltes represaliades i molts centres arreu de tota la geografia, i a més la Generalitat va rebre aquesta institució en traspàs de competències l’any 1981, assimilant-la a les estructures pròpies de protecció de la infància i de les dones, sense cap depuració. De la mateixa manera que ho va fer amb altres institucions com els orfenats i preventoris, alguns en mans de la Diputació. Amb la llei de Memòria Democràtica catalana a punt d’aprovar, el Parlament de Catalunya té l’oportunitat d’incorporar les esmenes presentades per corregir aquesta mancança. Però no n’hi ha prou. Cal investigar.
Els països del món que han abordat casos d’abús històric institucional, sempre han establert comissions d’investigació que han emès amplis informes dels quals se’n deriven els esquemes de reparació, com n’és exemple Irlanda. El Parlament de Catalunya té la gran oportunitat d’obrir aquest camí aprovant una comissió d’investigació, però sobretot fent-la efectiva i no imposant limitacions a l’abast de les institucions victimàries investigades, no impedint que la veritat surti nítida, per més incòmode que esdevingui.
Al Parlament de Catalunya la Comissió d’Investigació de la pederàstia a l'església, a part de quedar interrompuda per l’abrupte final de la legislatura, va quedar molt rebaixada per les limitacions que PSC i Junts van imposar en el seu afany de protegir l’Església. Ara, amb la Comissió d’Investigació del PPM impulsada per ERC, Comuns i CUP, però aprovada amb els vots favorables de Junts i PSC, s’obre una nova oportunitat. Cal estar a l'altura, perquè per motiu generacional, les supervivents no poden esperar gaire. I com a lliçó a les generacions més joves, per saber com les gasten els règims ultres que tan populars se'ls fan a les xarxes, destapar a fons aquesta història és un bon antídot.