01
de febrer
de
2024, 09:00
Actualitzat:
10:29h
El Govern decretarà aquest dijous l'emergència per sequera, una decisió que afectarà 202 municipis i 5,9 milions d'habitants. A banda de les màximes restriccions a sectors com l'agricultura, la ramaderia i la indústria, implicar rebaixar fins a 200 litres el consum màxim per habitant i dia. Però què suposa realment? Com es calcula aquesta quantitat? Quina diferència hi ha entre el consum de tots els usos urbans i l'estrictament domèstic?
Aquesta dada engloba tots els consums urbans d'un municipi. Els estrictament domèstics -a la cuina, als lavabos, als jardins particulars...-, però també altres com el d'activitats turístiques i de restauració, gimnasos i comerços, el reg de zones verdes i la neteja de carrers, entre altres. En definitiva, la quantitat d'aigua que es distribueix en el punt inicial de la xarxa d'abastament en baixa.
El pla de sequera té un annex on es calcula la població real d'un municipi mes a mes. Per exemple, un municipi turístic com Castell-Platja d'Aro se li computen 13.000 habitants al gener i 60.000 a l'agost. D'aquesta manera, per saber la dotació cal dividir el consum total amb aquesta població flotant. El gener van ser 306 litres -per sobre dels 250 màxims- i, en canvi, a l'agost van ser només 157, molt per sota del marge de 230 en excepcionalitat.
Per exemple, entre el TOP-15 de majors consumidors hi ha Vilobí del Penedès i Begur. Una vegada entri en vigor l'emergència podrien gastar 221 i 207 litres per habitant i dia, respectivament. Aquest "suplement" s'ajusta per cada cas i es redueix a mesura que la sequera s'agreuja: en el cas de Vilobí -en una zona amb molts cellers vitivinícoles- 29 en alerta, 25 en excepcionalitat i 21 en emergència.
En una quarantena de casos extrems, es desagrega totalment el consum industrial i no es computa en la dotació del municipi. Alguns exemples: Vic i Gurb -amb molta indústria càrnia-, Viladrau i Sant Aniol de Finestres -amb embotelladores d'aigua- o Martorell i Castellbisbal -amb químiques-.
Aquí s'hi inclouen alguns dels usos majoritàriament prohibits en l'actual fase de sequera -regs de parcs i jardins, neteja de carrers, fonts públiques, boques d'incendi-, però també fraus i subcomptatges dels aparells de mesura.
De fet, segons les dades més recents fetes públiques per l'Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya, el consum registrat representa el 78,5% de la despesa urbana total, els no registrats un 11,5% i les fuites un 10%.
En tot cas, cal destacar l'evolució positiva. Abans del canvi de segle a Catalunya es fregaven els 140 litres i a la capital se superaven els 135. L'aplicació del cànon de l'aigua, la consciència ciutadana vinculada a la sequera del 2006-2008 així com la generalització de sistemes més eficients -reguladors de pressió, aixetes monocomandament...- són alguns dels factors que expliquen aquesta caiguda.
Tanmateix, un dels advertiments de l'ACA és la importància de mantenir l'estalvi a la resta de l'activitat diària. No tindria sentit, per exemple, tenir una despesa mínima d'aigua a casa i, en canvi, traslladar-la al gimnàs, a l'oficina o als bars i restaurants.
Per altra banda, on sí que hi ha molt més marge és en activitats ja prohibides amb les actuals restriccions com el reg de jardins o molt limitades com la neteja de vehicles.
Els usuaris particulars, per la seva banda, poden ser multats per les autoritats locals si el municipi disposa d'una ordenança sancionadora i es produeixen accions prohibides com regar un jardí, netejar un cotxe o reomplir una piscina. Els ajuntaments també poden multar veïns per consums excessius com el cas d'Esponellà i els 5 milions de litres.
Com es calculen els 200 litres per habitant i dia?
A mesura que la sequera s'agreuja es van reduint les dotacions màximes. En alerta són 250 litres, en excepcionalitat 230 litres, en preemergència 210 i en emergència 200 -rebaixables a 180 i 160 en emergència 2 i 3, respectivament-.Dotació màxima per a cada escenari del pla de sequera
Aquesta dada engloba tots els consums urbans d'un municipi. Els estrictament domèstics -a la cuina, als lavabos, als jardins particulars...-, però també altres com el d'activitats turístiques i de restauració, gimnasos i comerços, el reg de zones verdes i la neteja de carrers, entre altres. En definitiva, la quantitat d'aigua que es distribueix en el punt inicial de la xarxa d'abastament en baixa.
El pla de sequera té un annex on es calcula la població real d'un municipi mes a mes. Per exemple, un municipi turístic com Castell-Platja d'Aro se li computen 13.000 habitants al gener i 60.000 a l'agost. D'aquesta manera, per saber la dotació cal dividir el consum total amb aquesta població flotant. El gener van ser 306 litres -per sobre dels 250 màxims- i, en canvi, a l'agost van ser només 157, molt per sota del marge de 230 en excepcionalitat.
I tots els municipis tenen una limitació de 200 litres?
L'entrada en emergència suposa limitar la dotació a 202 municipis de 14 comarques, que s'afegeixen als 37 que ja fa setmanes que tenen les màximes restriccions. Ara bé, en tots el límit és 200? No, el pla de sequera té un annex on es determina una certa flexibilitat per aquells municipis que tinguin activitats -per exemple industrials- amb un elevat consum d'aigua.Municipis en emergència amb major consum (desembre 2023)
Per exemple, entre el TOP-15 de majors consumidors hi ha Vilobí del Penedès i Begur. Una vegada entri en vigor l'emergència podrien gastar 221 i 207 litres per habitant i dia, respectivament. Aquest "suplement" s'ajusta per cada cas i es redueix a mesura que la sequera s'agreuja: en el cas de Vilobí -en una zona amb molts cellers vitivinícoles- 29 en alerta, 25 en excepcionalitat i 21 en emergència.
En una quarantena de casos extrems, es desagrega totalment el consum industrial i no es computa en la dotació del municipi. Alguns exemples: Vic i Gurb -amb molta indústria càrnia-, Viladrau i Sant Aniol de Finestres -amb embotelladores d'aigua- o Martorell i Castellbisbal -amb químiques-.
I les fuites com es computen?
Les fuites que es produeixen a la xarxa d'abastament en baixa es computen en la dotació de cada municipi. Això provoca que es disparin els consums si és molt antiga, no està sectoritzada o no s'han fet les inversions pertinents. Tanmateix, no tota l'aigua que no es pot atribuir a usuaris concrets són fuites, ja que cal tenir en compte els usos no registrats.Aquí s'hi inclouen alguns dels usos majoritàriament prohibits en l'actual fase de sequera -regs de parcs i jardins, neteja de carrers, fonts públiques, boques d'incendi-, però també fraus i subcomptatges dels aparells de mesura.
De fet, segons les dades més recents fetes públiques per l'Agrupació de Serveis d'Aigua de Catalunya, el consum registrat representa el 78,5% de la despesa urbana total, els no registrats un 11,5% i les fuites un 10%.
Però, realment quanta aigua consumim a casa?
A Catalunya el consum estrictament domèstic és d'uns 117 litres/diaris. Una xifra que en el cas de Barcelona i de l'àrea metropolitana baixa fins als 105. La dada és inferior a la mitjana europea -130 litres-, malgrat que hi ha països com Bèlgica i Dinamarca estan per sota del llindar dels 100.Evolució del consum domèstic (1998-2022)
En tot cas, cal destacar l'evolució positiva. Abans del canvi de segle a Catalunya es fregaven els 140 litres i a la capital se superaven els 135. L'aplicació del cànon de l'aigua, la consciència ciutadana vinculada a la sequera del 2006-2008 així com la generalització de sistemes més eficients -reguladors de pressió, aixetes monocomandament...- són alguns dels factors que expliquen aquesta caiguda.
I com puc saber exactament el consum d'aigua a casa?
Les factures de l'aigua s'envien, majoritàriament, cada dos mesos. Allà, hi apareix la quantitat d'aigua total consumida. Ara bé, hi ha alternatives més pràctiques. Aigües de Barcelona, que dona servei a una vintena de municipis de l'àrea metropolitana, ofereix en la seva aplicació els consums diaris i per franges horàries. Qualsevol veí pot acabar atribuint una despesa concreta -per exemple 50 litres- a un ús concret -per exemple una dutxa-.Hi ha marge per a l'estalvi domèstic?
L'Organització Mundial de la Salut considera que amb 100 litres/diaris es poden cobrir tots els requeriments, per tant, el marge a l'àrea metropolitana és relativament petit. Ara bé, aplicant els consells d'estalvi es pot arribar a 90, 80 i, fins i tot, 70 litres.Tanmateix, un dels advertiments de l'ACA és la importància de mantenir l'estalvi a la resta de l'activitat diària. No tindria sentit, per exemple, tenir una despesa mínima d'aigua a casa i, en canvi, traslladar-la al gimnàs, a l'oficina o als bars i restaurants.
Per altra banda, on sí que hi ha molt més marge és en activitats ja prohibides amb les actuals restriccions com el reg de jardins o molt limitades com la neteja de vehicles.
I em poden multar per consum excessiu?
La dotació màxima de 200 litres per habitant i dia la controla l'ACA a partir de les dades subministrades pels ajuntaments. En cas de superar el llindar establert, l'administració hidràulica pot iniciar expedients sancionadors contra els ajuntaments com ha fet en una trentena de localitats.Els usuaris particulars, per la seva banda, poden ser multats per les autoritats locals si el municipi disposa d'una ordenança sancionadora i es produeixen accions prohibides com regar un jardí, netejar un cotxe o reomplir una piscina. Els ajuntaments també poden multar veïns per consums excessius com el cas d'Esponellà i els 5 milions de litres.