El Tribunal Constitucional (TC) torna a marcar les polítiques d'habitatge a Catalunya. Després que la Generalitat adaptés la llei catalana per protegir les persones pobres dels abusos del mercat immobiliari, el Partit Popular (PP) va portar la norma a la justícia espanyola perquè revisés alguns dels articles inclosos en el text català. La història es repetia, després d'haver recorregut a aquest mateix mecanisme amb altres normes catalanes vinculades a l'habitatge els darrers anys. Així, de la mateixa manera que el TC va escapçar l'essència de la regulació de lloguers catalana, dos anys enrere, aquest dimecres s'ha sabut que l'alt tribunal ha tombat l'article amb més profunditat social de la llei catalana sobre emergència habitacional del 2022: l'obligació als grans tenidors d'oferir un lloguer social a les famílies amb vulnerabilitat socioeconòmica. Es considera que aquesta exigència sobrepassa les competències autonòmiques i que, per fer-la possible, se n'hauria d'ocupar l'Estat.
La mesura aplicava a tots els habitants dels pisos de grans tenidors que complissin uns certs requisits. Era un article pensat per protegir les famílies pobres que se'ls hi acabava el contracte de lloguer i el propietari no els hi volia renovar, els que havien tingut algun impagament de les mensualitats o els que directament vivien ocupant un dels múltiples pisos de la cartera immobiliària d'un gran propietari. Abans de reclamar el desnonament judicial, partint de la base que ja treia prou profit econòmic de la resta de les seves propietats, la llei catalana li reclamava una responsabilitat social que s'havia de traduir amb la proposta d'un lloguer assequible.
Els jutges des del primer moment van interpretar que això no servia per aturar desnonaments a la pràctica, si el propietari ho reclamava judicialment, però sí que servia per posar sancions rellevants als que desobeissin la llei. Els més incomplidors d'aquesta norma eren grans fons i empreses immobiliàries. Tant és així que només el fons Divarian va arribar a acumular 423 expedients oberts per no oferir lloguer social a famílies vulnerables, segons va informar la Generalitat a principis d'any. Ara, però, les sancions que se'n podien derivar quedarien en entredit, després que l'article s'hagi considerat inconstitucional en diversos casos.
Aquesta eina s'havia convertit en el gran argument tant del Govern com dels moviments pel dret a l'habitatge a l'hora de fer front als grans tenidors que reclamaven desnonaments de famílies que no tenien cap alternativa. En molts casos, s'arribaven a signar lloguers socials per l'existència d'aquesta nova llei i l'amenaça d'una multa de desenes de milers d'euros. Ara, en canvi, cau la via que més incomodava els grans propietaris.
A banda, la sentència també declara inconstitucional l’article que imposa al nou propietari d’un habitatge una mena de “responsabilitat objectiva” que l’obligaria a respondre pels fets aliens i assegura que això va en contra del principi de culpabilitat que estableix l’article 25.1 de la Constitució, destaca l'Agència Catalana de Notícies.
Matisos i reaccions
Amb tot, la sentència del Tribunal Constitucional deixa una part del lloguer social obligatori encara vigent. Els grans propietaris encara hauran de proposar una renda assequible a les famílies a qui es pretengui desnonar per deute hipotecari o dació en pagament, tal com contempla la llei catalana de l'habitatge 24/2015. Aquest és el text base que després es va estendre amb la norma del 2022. Igualment, des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca sostenen que tots els contractes socials signats durant la vigència de la mesura -també els de l'article ara anul·lat- són plenament vàlids.
A més, l'alt tribunal no ha comulgat amb totes les queixes del PP. D'aquesta manera, es dona per bona una altra de les incorporacions de la darrera versió de la llei catalana de l'habitatge: la cessió obligatòria dels pisos buits dels grans tenidors -que siguin empreses- quan fa més de dos anys que estan abandonats. En aquest cas, s'accepta la justificació que estableix els grans tenidors estarien incomplint la funció social de l'habitatge i que, per tant, haurien de cedir aquest pis durant set anys perquè formi part del parc de lloguer social del país.
En un comunicat, la PAH adverteix que la decisió del TS "deixarà milers de famílies" en risc d'expulsió i sense la possibilitat de pagar una renda ajustada a les seves butxaques. Entre el 2017 i el 2023, s'han signat 19.925 lloguers socials per efecte directe de la llei 24/2015, que va néixer de l'impuls ciutadà. Les dades corresponen a l'Agència de l'Habitatge Catalunya, asseguren des del col·lectiu pel dret a l'habitatge. "És la xifra equivalent als desnonaments que s'han pogut evitar", remarquen des de la PAH, que alhora reclama una reacció política urgent.
En concret, l'entitat sorgida arran de la crisi hipotecària demana una reunió amb el president de la Generalitat, Salvador Illa, que desemboqui en una cimera en què es trobin els moviments socials que van promoure la llei i els grups parlamentaris que la van aprovar: PSC, Junts, ERC, comuns i CUP. La petició arriba tot just un dia després que Illa defensés davant el Parlament la voluntat d'ampliar les eines d'accés a una llar digna, en plena crisi habitacional. "L'accés a l'habitatge és un deure de país", va establir. Ara la part social n'espera una concreció.