11
de maig
de
2023
Actualitzat:
29
de desembre,
18:15h
Juny de 2022, la PAH es mobilitza davant l'Agència Catalana de Consum per reclamar que es faci complir la llei i se sancioni els grans propietaris que no ofereixen lloguer social a famílies pobres en comptes de desnonar-les. Juliol de 2022, el Govern reconeix que des del 2019 només havia imposat sis sancions per aquest motiu. Setembre de 2022, l'executiu català anuncia que ja ha imposat 57 multes sobre la matèria, tot i que no s'aclareix si corresponenen a moltes o poques empreses. També es fa saber que es comença un pla per agafar "velocitat de creuer" a l'hora de castigar els incompliments d'aquests grans tenidors. Maig del 2023, Consum ja comptabilitza fins a 91 sancions contra grans propietaris per negar-se a oferir lloguer social a famílies vulnerables i confirma que aquestes multes es concentren en uns pocs propietaris. De fet, només tretze empreses immobiliàries acumulen tots els expedients resolts amb sanció.
De moment, si bé s'emmarquen en el conjunt del sector bancari i els fons d'inversió, no es concreten els noms d'aquests grans propietaris. Aquest és el següent pas que preveu el Govern: incloure una clàusula als processos de sanció per poder fer pública la identitat d'aquestes grans companyies tenidores d'habitatge que es resisteixen a complir la normativa catalana.
D'aquesta manera, es preveu pressionar més els grans propietaris que se salten la llei, ja que el cost econòmic de les multes és relativament assumible per a un gran agent econòmic. El conseller d'Economia i Empresa, Roger Torrent, insisteix que no hi ha un "ànim recaptatori", sinó que el que es vol és fer complir la llei. Així,les 91 propostes de sanció sumen 2,25 milions d'euros. Una xifra que deixa una mitjana de 24.725 eurosde multa per cada pis on no s'ofereix lloguer social i s'opta per desnonar. Aquest preu, tal com passa amb qualsevol sanció de l'administració, queda rebaixat al 50% en el cas de pagar ràpidament. Tot plegat fa que, de moment, les multes per incomplir la llei i desnonar una família acabin resolent-se per poc més de 10.000 euros per habitatge. Tanmateix, des de la conselleria es subratlla que tot just s'està iniciant aquest pla de xoc i que, si en el futur les empreses reincideixen, es podran justificar sancions més contundents. Ara com ara, s'han cobrat una vintena de les multes imposades.
Igualment, tant des de Consum com des de moviments com la PAH recorden que les sancions són la cara dolenta d'un procés de mediació entre habitants i propietaris que, en altres ocasions, sí que aconsegueix pactar un lloguer social. Una eina legislativa que evita que s'expulsi famílies vulnerables.
Pel que fa al nou pla del Govern, l'accelerada en el ritme d'inspeccions i pressió sobre les males pràctiques immobiliàries és evident. Només entre gener i abril del 2023, la xifra d'informes oberts a grans propietaris per no oferir lloguer social arriba als 353. Torrent va anunciar que amb el reforç del personal desplegat a l'Agència Catalana de Consum -una vintena de treballadors concentrats explícitament en aquesta casuística- es podrien tramitar un centenar d'expedients al mes. Passat els primers quatre mesos de l'any, les xifres s'acosten a allò anunciat.
Malgrat aplegar centenars d'inicis d'expedients, de moment, aquest any només se n'han tancat amb sanció tretze casos. El temps de tràmit que impliquen, que també permet les al·legacions de la part afectada, comportarà una concentració de sancions que arribarà a la segona meitat de l'any. En aquest sentit, el director de l'Agència Catalana de Consum, Albert Melià, ha comptabilitzat en "uns dotze mesos" el temps que triga a tancar-se un expedient des del moment que s'inicia. Al marge d'aquest procés, després alguns propietaris poden portar el cas al contenciós-administratiu. Això, de moment, només ha passat amb un únic expedient.
Les dades facilitades per Consum, a més, deixen fora Barcelona i Manlleu, que són els únics municipis que han decidit aprofitar les competències inicials, que corresponen als ajuntaments, per denunciar els incompliments socials dels grans tenidors. La resta de poblacions vehiculen les queixes i denúncies a través de l'administració catalana, tot i que també tenen la possibilitat de fer-ho des del municipi.
De moment, si bé s'emmarquen en el conjunt del sector bancari i els fons d'inversió, no es concreten els noms d'aquests grans propietaris. Aquest és el següent pas que preveu el Govern: incloure una clàusula als processos de sanció per poder fer pública la identitat d'aquestes grans companyies tenidores d'habitatge que es resisteixen a complir la normativa catalana.
D'aquesta manera, es preveu pressionar més els grans propietaris que se salten la llei, ja que el cost econòmic de les multes és relativament assumible per a un gran agent econòmic. El conseller d'Economia i Empresa, Roger Torrent, insisteix que no hi ha un "ànim recaptatori", sinó que el que es vol és fer complir la llei. Així,les 91 propostes de sanció sumen 2,25 milions d'euros. Una xifra que deixa una mitjana de 24.725 eurosde multa per cada pis on no s'ofereix lloguer social i s'opta per desnonar. Aquest preu, tal com passa amb qualsevol sanció de l'administració, queda rebaixat al 50% en el cas de pagar ràpidament. Tot plegat fa que, de moment, les multes per incomplir la llei i desnonar una família acabin resolent-se per poc més de 10.000 euros per habitatge. Tanmateix, des de la conselleria es subratlla que tot just s'està iniciant aquest pla de xoc i que, si en el futur les empreses reincideixen, es podran justificar sancions més contundents. Ara com ara, s'han cobrat una vintena de les multes imposades.
Igualment, tant des de Consum com des de moviments com la PAH recorden que les sancions són la cara dolenta d'un procés de mediació entre habitants i propietaris que, en altres ocasions, sí que aconsegueix pactar un lloguer social. Una eina legislativa que evita que s'expulsi famílies vulnerables.
Pel que fa al nou pla del Govern, l'accelerada en el ritme d'inspeccions i pressió sobre les males pràctiques immobiliàries és evident. Només entre gener i abril del 2023, la xifra d'informes oberts a grans propietaris per no oferir lloguer social arriba als 353. Torrent va anunciar que amb el reforç del personal desplegat a l'Agència Catalana de Consum -una vintena de treballadors concentrats explícitament en aquesta casuística- es podrien tramitar un centenar d'expedients al mes. Passat els primers quatre mesos de l'any, les xifres s'acosten a allò anunciat.
Malgrat aplegar centenars d'inicis d'expedients, de moment, aquest any només se n'han tancat amb sanció tretze casos. El temps de tràmit que impliquen, que també permet les al·legacions de la part afectada, comportarà una concentració de sancions que arribarà a la segona meitat de l'any. En aquest sentit, el director de l'Agència Catalana de Consum, Albert Melià, ha comptabilitzat en "uns dotze mesos" el temps que triga a tancar-se un expedient des del moment que s'inicia. Al marge d'aquest procés, després alguns propietaris poden portar el cas al contenciós-administratiu. Això, de moment, només ha passat amb un únic expedient.
Les dades facilitades per Consum, a més, deixen fora Barcelona i Manlleu, que són els únics municipis que han decidit aprofitar les competències inicials, que corresponen als ajuntaments, per denunciar els incompliments socials dels grans tenidors. La resta de poblacions vehiculen les queixes i denúncies a través de l'administració catalana, tot i que també tenen la possibilitat de fer-ho des del municipi.