19
de setembre
de
2022, 12:56
Actualitzat:
14:11h
El Govern de la Generalitat ha accelerat els últims mesos una de les principals reclamacions que es feia a l'executiu català després d'aprovar lleis pel dret a l'habitatge: que les apliqués i sancionés els que les incomplien. La llei 24/2015, suspesa fins al 2019, facultava l'administració per sancionar els grans tenidors de pisos que no oferien lloguer social a famílies en situació d'exclusió residencial. Tanmateix, segons dades del passat juliol, en tot aquest temps s'havien imposat únicament sis sancions. Dos mesos després, les xifres comencen a créixer. Ja en són 57, les multes imposades a grans tenidors per valor de 30.000 euros cadascuna. Una tendència que el Govern preveu que ara agafi embranzida, especialment amb la incorporació de 19 treballadors a l'Agència Catalana del Consum dedicats exclusivament a gestionar aquests expedients. Aquest pla de reforç, anunciat aquest dilluns, comptarà amb 1,7 milions d'euros de pressupost.
El pla del govern català és bicèfal, de fet. El gruix de la inversió anirà a parar a aquests nous treballadors de Consum -1,5 milions, en dos anys-, però també es destinaran 240.000 euros a fer una campanya de conscienciació dels drets de la ciutadania pel que fa a l'habitatge. "Disposem d'una llei valuosa i cal que la ciutadania la conegui per fer-la complir", ha recalcat el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. Són dues cares d'un pla que, d'entrada, pretén que el ritme de tramitació de sancions agafi "velocitat de creuer", ha apuntat el director de l'Agència Catalana del Consum, Francesc Sutrias.
Multes minses, d'inici
Les noves dades aportades pel Departament d'Empresa i Treball concreten, també, que s'han obert 141 expedients i una mica més d'una tercera part ja ha acabat amb la resolució de multa. Els sancionats són empreses immobiliàries que són grans tenidors d'habitatge i que han obviat l'obligació legal d'oferir un lloguer social a les famílies vulnerables que viuen en algun dels seus pisos. Ara, amb el reforç de personal, hi ha la previsió aproximada que Consum pugui tramitar un centenar d'expedients d'aquesta mena cada mes, ha apuntat el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent.
Segons ha explicat Sutrias, l'agència té una capacitat de sanció d'entre 30.000 i 100.000 euros per a cada expedient, però s'ha optat per aplicar l'estrat més baix de la forquilla perquè "no hi ha una voluntat recaptatòria" i, d'inici, s'està apostant per actuar amb "prudència i proporcionalitat. Igualment, Torrent ha recordat que "les sancions són acumulatives" i que, per tant, un mateix gran tenidor es pot trobar diverses multes per diferents casos.
Tot i que no es té constància de si hi ha empreses que acumulin diversos expedients, sí que s'ha aportat informació sobre la localització d'aquests expedients. Hi predominen els de Terrassa (10), l'Hospitalet de Llobregat (6) i Castelldefels (3). En el cas de Barcelona, no es comptabilitzen en aquests expedients perquè els tramita directament l'Ajuntament, no l'agència catalana.
Els tempos d'una sanció
Igualment, Sutrias ha assegurat que les multes que s'han aplicat ara són el resultat d'una "activitat notable" des del 2019, si es té en compte que fins ara no existia un cos de professionals centrat en tramitat aquests expedients i que els inspectors de Consum han d'atendre moltes altres casuístiques de tot el territori català. En aquest sentit, amb el nou equip, això s'espera que canviï. Si bé el director de l'Agència Catalana del Consum ha remarcat que cada cas té unes característiques úniques i que hi pot haver gran diferències, per exemple, pel volum del recurs que interposin les empreses agreujades, el temps aproximat entre que es denuncia un cas i s'acaba resolent la multa s'espera que voregi el mig any. "Podríem parlar que un termini raonable serien sis mesos", ha fixat.
L'activisme, parcialment satisfet
El grup promotor de la llei 24/2015, i de la seva actualització amb la 01/2022, -format per la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC- ha rebut aquesta novetat com "una bona notícia". En un comunicat, a més, ha insistit en què aquest nou pas del Govern ve a dir que "a Catalunya no es pot desnonar sense oferir lloguers socials", tot recordant que el passat juny van fer una acció de protesta, precisament a l'Agència Catalana de Consum, perquè es comencessin a sancionar els grans tenidors que ignoraven la llei.
En aquest mateix sentit, el mateix grup impulsor d'aquestes lleis contra l'emergència habitacional denuncien que fins ara el que s'havien trobat eren grans tenidors que incomplien la normativa "amb certa comoditat degut a la passivitat de l'administració". Ara, en canvi, confien que aquest camí es comenci a revertir, amb els nous recursos que el Govern ha anunciat que destinaria a inspeccionar aquestes vulneracions.
El pla del govern català és bicèfal, de fet. El gruix de la inversió anirà a parar a aquests nous treballadors de Consum -1,5 milions, en dos anys-, però també es destinaran 240.000 euros a fer una campanya de conscienciació dels drets de la ciutadania pel que fa a l'habitatge. "Disposem d'una llei valuosa i cal que la ciutadania la conegui per fer-la complir", ha recalcat el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent. Són dues cares d'un pla que, d'entrada, pretén que el ritme de tramitació de sancions agafi "velocitat de creuer", ha apuntat el director de l'Agència Catalana del Consum, Francesc Sutrias.
Multes minses, d'inici
Les noves dades aportades pel Departament d'Empresa i Treball concreten, també, que s'han obert 141 expedients i una mica més d'una tercera part ja ha acabat amb la resolució de multa. Els sancionats són empreses immobiliàries que són grans tenidors d'habitatge i que han obviat l'obligació legal d'oferir un lloguer social a les famílies vulnerables que viuen en algun dels seus pisos. Ara, amb el reforç de personal, hi ha la previsió aproximada que Consum pugui tramitar un centenar d'expedients d'aquesta mena cada mes, ha apuntat el conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent.
Segons ha explicat Sutrias, l'agència té una capacitat de sanció d'entre 30.000 i 100.000 euros per a cada expedient, però s'ha optat per aplicar l'estrat més baix de la forquilla perquè "no hi ha una voluntat recaptatòria" i, d'inici, s'està apostant per actuar amb "prudència i proporcionalitat. Igualment, Torrent ha recordat que "les sancions són acumulatives" i que, per tant, un mateix gran tenidor es pot trobar diverses multes per diferents casos.
Tot i que no es té constància de si hi ha empreses que acumulin diversos expedients, sí que s'ha aportat informació sobre la localització d'aquests expedients. Hi predominen els de Terrassa (10), l'Hospitalet de Llobregat (6) i Castelldefels (3). En el cas de Barcelona, no es comptabilitzen en aquests expedients perquè els tramita directament l'Ajuntament, no l'agència catalana.
Els tempos d'una sanció
Igualment, Sutrias ha assegurat que les multes que s'han aplicat ara són el resultat d'una "activitat notable" des del 2019, si es té en compte que fins ara no existia un cos de professionals centrat en tramitat aquests expedients i que els inspectors de Consum han d'atendre moltes altres casuístiques de tot el territori català. En aquest sentit, amb el nou equip, això s'espera que canviï. Si bé el director de l'Agència Catalana del Consum ha remarcat que cada cas té unes característiques úniques i que hi pot haver gran diferències, per exemple, pel volum del recurs que interposin les empreses agreujades, el temps aproximat entre que es denuncia un cas i s'acaba resolent la multa s'espera que voregi el mig any. "Podríem parlar que un termini raonable serien sis mesos", ha fixat.
L'activisme, parcialment satisfet
El grup promotor de la llei 24/2015, i de la seva actualització amb la 01/2022, -format per la PAH, l'Aliança contra la Pobresa Energètica i l'Observatori DESC- ha rebut aquesta novetat com "una bona notícia". En un comunicat, a més, ha insistit en què aquest nou pas del Govern ve a dir que "a Catalunya no es pot desnonar sense oferir lloguers socials", tot recordant que el passat juny van fer una acció de protesta, precisament a l'Agència Catalana de Consum, perquè es comencessin a sancionar els grans tenidors que ignoraven la llei.
En aquest mateix sentit, el mateix grup impulsor d'aquestes lleis contra l'emergència habitacional denuncien que fins ara el que s'havien trobat eren grans tenidors que incomplien la normativa "amb certa comoditat degut a la passivitat de l'administració". Ara, en canvi, confien que aquest camí es comenci a revertir, amb els nous recursos que el Govern ha anunciat que destinaria a inspeccionar aquestes vulneracions.