L’economia catalana experimenta una inflexió a l’alça, inclòs en una variable tan sensible com la productivitat, amb una previsió de creixement del 2,9% per aquest 2025, tres dècimes més del previst (amb un 2,4% per al proper any). Encara no es percep un impacte dels aranzels nord-americans i es denota una fase de creixement en què els factors positius es retroalimenten. Les bones dades en l’ocupació impacta el dinamisme, el consum i la inversió. Així ho mostra l’Informe de Conjuntura de la Cambra de Barcelona, presentat aquest dimarts pel president Josep Santacreu i el cap del servei d’estudis, Joan Ramon Rovira.
Des de la pandèmia, el creixement venia impulsat per factors exògens, com el sector exterior i el consum públic (la despesa en sanitat, educació o funció pública). Això ara està capgirant, amb un consum privat que pot liderar el creixement. I amb una inversió que es beneficia dels fons europeus i de l’entorn favorable dels tipus d’interès. “És un creixement molt equilibrat”, ha assenyalat Rovira.
Una de les claus del panorama positiu és que les exportacions catalanes es mostren resilients si es comparen amb l’entorn. Un exemple: Alemanya cau en exportacions de gener a juliol gairebé un 9%, quasi com França, mentre que les catalanes augmenten un 1,1%, que és molt dins del context europeu. En els propers mesos es preveu que el consum de les llars creixerà, un consum sòlid pel bon comportament del mercat laboral, amb més afiliació i menys atur, mentre s’incrementen els salaris reals. Es preveu que l’ocupació creixi un 2,2% el 2025 i un 2,0% el 2026 mentre l’atur baixi un 8,5% aquest any i un 8,3% el proper.
Una construcció amb manca de mà d’obra qualificada
Una altra dada sensible és que la inversió en construcció recupera el nivell del 2019 i continua en expansió. Creix un 3% respecte al moment de la pandèmia, però és insuficient en un context de crisi de l’habitatge. La manca de mà d’obra qualificada en el sector, que és un problema reconegut per un 60% de les empreses del sector, és una clau que explica les mancances.
La inversió productiva ja supera clarament els nivells previs a la covid i es consolida com un dels motors de creixement de l’economia catalana. A més, la inversió productiva per treballador també ha continuat avançant el 2025, element que ha de traduir-se en futurs guanys de productivitat, que actualment se situen en nivells similars al període prepandèmia.
Què passa en la productivitat?
L’informe de la Cambra fa incidència en la productivitat per treballador equivalent a temps complert, que tot just ha recuperat aquest any els nivells que havia assolit el 2019. Rovira ha afirmat que encara és incert si els avanços observats en els darrers trimestres responen només a una normalització postpandèmia o si estem davant d’una tendència sostinguda que permeti assolir nous màxims. Si es posa el focus en els darrers onze anys, però, la productivitat continua estancada.
Si es posa el focus en la productivitat per hora efectiva, ha augmentat a una velocitat superior i supera els nivells de 2019 sense donar indicacions de desacceleració. La diferència entre ambdues variables rau en l’augment d’hores no treballades per incapacitat temporal. Aquesta tendència, iniciada el 2013, és compartida a escala europea, tot i que les taxes registrades a Catalunya i a Espanya se situen per sobre de la mitjana de la UE. Santacreu ha subratllat que “un país no es manté amb prop d’un 8% d’hores perdudes, no treballades, i hem d’abordar aquest debat perquè és un llast pel creixement del país”.
Però, per damunt de qualsevol altra mancança per al teixit productiu, Santacreu ha volgut insistir molt en què la principal preocupació dels empresaris és la necessitat de talent. "En totes les converses amb empresaris, quan han de dir un factor que consideren prioritari, és el talent".
El turisme apunta a una desestacionalització
Pel que fa al turisme, la feblesa econòmica a Europa, junt amb la depreciació del dòlar davant l’euro, apunten un punt d’inflexió. El nombre de turistes estrangers cau per primer cop des de la pandèmia a l’estiu, en un context de grau d’ocupació de les places hoteleres en temporada alta estabilitzat en màxims (prop del 80% a l’agost). En canvi, en temporada baixa, continua en augment el grau d’ocupació, el que assenyalaria una desestacionalització del turisme i a la vegada una potencial via de creixement en el futur.
