El Govern va aclarint el camí que s'obre per construir 50.000 habitatges a preu assequible fins al 2030. La promesa correspon al president de la Generalitat, Salvador Illa, que va voler cristal·litzar així la preocupació de l'executiu en matèria habitacional. La seva mesura estrella va despertar diverses incògnites que a poc a poc es van aclarint. D'entrada, l'administració catalana reconeix que fins ara no tenen el detall definitiu de quants solars hi ha disponibles a tot el país on es pugui construir i per tenir una primera xifra definitiva caldrà esperar al febrer del 2025, quan està prevista la primera licitació de les noves promocions. Ara bé, la Generalitat sí que té algunes informacions preliminars. Així, els càlculs del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica resolen que ja hi ha solars amb la capacitat d'acollir uns 20.000 nous habitatges de manera immediata arreu de Catalunya.
Aquests terrenys estan ubicats sobretot a l'entorn metropolità. La consellera del ram i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha reivindicat que "si tots els solars de Catalunya es posessin a disposició per poder-hi construir, podrien assumir ja un paquet de 20.000 habitatges". L'horitzó d'entrega de les edificacions, però, s'estendria cap al 2027 o 2028, ha matisat la representant del Govern. A més, després caldria mobilitzar altres sòls lliures que encara no estan qualificats com a terreny perquè s'hi construeixin pisos.
Segons ha apuntat la mateixa Paneque, els que ja estan contemplats són, en la majoria de casos, solars que estarien planificats "en segons i terceres corones" de ciutats metropolitanes i "a l'entorn de les capital de demarcació". Això fa que aquest front contempli també canvis i millores en la mobilitat en tots aquests entorns, ha afegit la consellera.
Ara bé, el que encara el Govern no té projectat és com quedarà repartida l'existència d'aquests nous pisos amb l'etiqueta d'assequibles. Aquest concepte fa de paraigües a diverses tipologies: des de pisos amb lloguer socials que acostumen a estar en mans de l'administració pública -que s'ajusten del tot a les rendes dels inquilins i poden ser especialment baixos- fins a habitatges de protecció oficial, amb uns preus més elevats però encara per sota del preu de mercat, i que poden estar en mans tant d'entitats públiques com privades. De fet, aquest és un dels principals desitjos del Govern del PSC, seduir operadors privats perquè s'impliquin en la construcció dels pisos de protecció oficial en règim de lloguer.
Un nou mètode de construcció exprés
Entre les mesures prioritàries que l'executiu socialista té a la vista hi ha l'escurçament dels terminis a l'hora d'aixecar noves promocions. S'ha repetit habitualment que, de mitjana, el temps que passa entre que l'administració pública té un sòl disponible i que es fa l'entrega de claus a les persones que hi viuran és de 100 mesos. En el cas que no calguin canvis urbanístics per edificar al sòl, ja que és un solar ja preparat perquè s'hi faci un bloc de pisos, els tempos igualment s'enfilen fins als 60 mesos. És a dir, cinc anys.
Ara, una de les mesures estrella que preveu aplicar el Govern en el seu pla de construcció és la introducció d'una "llicència bàsica". Això significa que el promotor dels edificis podria començar a fer les tasques inicials de l'obra -el fonament i l'estructura- amb un primer permís que no necessita l'anàlisi completa que acabaran de fer els serveis municipals quan, finalment, li atorguin la llicència urbanísica que resolgui els aspectes més tècnics. Amb aquest pas, que permetria avançar feina i començar a construir abans de tenir el permís definitiu, podria escurçar els terminis uns 10 mesos en cada cas, calculen des de la conselleria. Amb altres procediments d'agilització administrativa es podrien estalviar un any i mig més, estableix el Govern.
La intenció és que aquests habitatges es dediquin a lloguer a través de mecanismes de protecció oficial sostinguts en el temps. Actualment hi ha unes 90.000 persones apuntades a la borsa de sol·licitants d'accés a un pis amb preu protegit. Aquestes llars, però, poden estar en mans privades.
Ajudes per a un nou tipus "d'habitatge a preu limitat"
En una altre front que té a veure amb l'habitatge, si bé es desmarca del lloguer, el Govern Illa també concreta una altra mesura que creu que pot afavorir que deixin de pujar els preus també en el mercat de compra. En aquest sentit, es crearia una nova tipologia de pisos. Es diria "habitatge de preu limitat". I el funcionament es basaria en què serien pisos de compra que haurien adquirit joves gràcies a què la Generalitat els avançaria tot els diners de l'entrada de la hipoteca. Això tindria uns interessos molt baixos, per sota de mercat. I l'entrada no s'hauria de tornar a l'administració catalana fins al moment en què s'acabés de pagar el crèdit hipotecari, dècades més tard. Ara bé, aquests habitatges tindrien una condició afegida: no es poden vendre pel preu superior del que es va comprar. Només s'hi podria aplicar una pujada de l'IPC. La idea és reduir les temptacions de l'especulació. Així, el pis tindria un preu limitat, ja que tindria, a la pràctica, un topall.
Això, segons han explicats des de Govern, aniria destinat a joves, tot i que encara no s'ha decidit si el tall d'edat serà als 30 o als 35 anys. També queden per resoldre els detalls de quina renda màxima podrien tenir els aspirants per optar a la mesura. El pis, sigui com sigui, hauria de ser de segona mà.
Els diners aclarits de la promesa d'Illa
Un altre dels aclariments pendents passava per detallar com es repartirien els diners anunciats per Salvador Illa, que al Parlament va parlar de 1.100 milions d'euros anuals per al nou pla d'habitatge. Això implicarà un repartiment de 500 milions d'euros en crèdits a través de l'Institut Català de Finances per subvencionar la construcció de pisos assequibles als solars buits- hi podran optar tant ajuntaments com operadors privats- i una altra partida de 500 milions d'euros destinats a cobrir les rendes que no puguin cobrir les famílies amb lloguers inassumibles. La idea és vehicular-ho a través de programes ja actius en els mandats anteriors, com el "Reallotgem" o el "Garantim", que intenten evitar desnonaments. El Govern justifica la necessitat d'incrementar aquest fons també en la nova posició del Tribunal Constitucional que ha tombat la part de la llei catalana que obligava els grans tenidors a oferir lloguer social a famílies pobres.
A banda, el pla d'emancipació de joves que passar per pagar-los l'entrada de la hipoteca estarà finançat per uns 100 milions d'euros cada any. D'entrada, està projectat per als pròxims cinc anys.