Amb el permís del finançament, un acord que encara reclama moltes concrecions, l'habitatge és la qüestió nuclear del debat de política general al Parlament. Salvador Illa va destinar l'anunci principal del discurs de dimarts a la inversió per ampliar el parc de pisos socials -amb una promesa de 4.400 milions d'euros aquesta legislatura- i les propostes de resolució dels grups parlamentaris que poden donar suport al Govern també posen èmfasi en l'emergència habitacional, ja sigui en la regulació del lloguer de temporada -problema de primer ordre a les grans conurbacions urbanes- o la construcció d'habitatge protegit.
El plantejament d'Illa i l'interès de bona part de l'oposició responen al sentit comú. L'Enquesta sobre Valors a Catalunya, difosa al febrer pel Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), detallava que un 81% de catalans defensa regular el preu dels lloguers, que ja ha començat a donar resultats, tal com ha documentat el Govern aquesta mateixa setmana. El mateix treball del CEO destacava que els simpatitzants de tots els partits estan d'acord amb la contenció de rendes, una intervenció en els desajustaments del mercat que veuen necessària fins i tot els votants d'aquells partits que s'hi oposen.
Les paraules d'Illa evidencien que ha entès que, en la maniobra per ampliar el seu perímetre polític -que tan hàbilment ha assajat en els primers mesos de mandat-, ha d'atendre també la carpeta de l'habitatge d'una manera decidida. El president de la Generalitat ha sabut aprofitar el buit a l'oposició -amb ERC, Junts i comuns pensant en els debats interns pel relleu de lideratges- per sintonitzar amb els votants de l'antiga Convergència -restitució inclosa de Jordi Pujol- mentre es comprometia a complir els pactes firmats amb les esquerres, feia bandera de la seguretat i orientava el discurs de l'excel·lència en els serveis públics. I ara considera que també li pertoca abanderar la reacció per atenuar una preocupació central de la societat, el preu de l'habitatge.
En consonància amb aquesta determinació, el PSC ja ha fet un viratge en el relat públic. Transmet que el topall al preu del lloguer funciona i assumeix que és necessària la regulació dels lloguers de temporada, que van decaure de la llei estatal d'habitatge per la contemporització del PSOE i que el socialisme català va contribuir a tombar quan el Govern de Pere Aragonès va presentar una proposta al Parlament. Quan Illa retreu a Junts l'error de càlcul al Congrés amb els lloguers de temporada fa evident que el canvi de rumb del PSC és un fet. Els seus electors i els fills dels seus votants també tenen problemes per pagar els lloguers a l'àrea metropolitana de Barcelona. I el negoci desregulat amb els contractes temporals n'és la causa.
Les mesures presentades per Illa al Parlament no són senzilles d'executar. El Govern ho tindrà complicat per alçar els 50.000 pisos socials que ha promès fins al 2030, i disposar de sòl per construir i fer-ho ràpid està ple d'entrebancs. Els resultats, com passarà amb la voluntat de millora dels serveis públics o la reforma de l'administració, seran de materialització lenta.
El president, però, té un avantatge que no tenien altres predecessors i adversaris polítics: els socialistes controlen les principals administracions de Catalunya i el govern espanyol. Totes. I per avançar en les urgències de l'habitatge fa falta, sobretot, que els engranatges públics funcionin coordinats, sempre que els tribunals deixin legislar des de la proximitat, cosa que el Tribunal Constitucional no ha permès en la part més social de la llei catalana d'habitatge. Deia Illa al Parlament que garantir un sostre és un "deure de país". El seu deure és no defraudar ara que ha fixat prioritats i té camp per córrer.