El diagnòstic de Salvador Illa diu que després dels anys d'alta intensitat política, que no han servit -diu- per millorar la situació de Catalunya, la ciutadania vol ara un Govern que s'encarregui del dia a dia, sense fer soroll, i recuperi l'estabilitat. "La revolució del bon govern, la normalitat i el respecte", com ha verbalitzat més d'una vegada aquestes darreres setmanes. Els resultats electorals han avalat aquesta tesi, set anys després de l'1-O, i el pacte amb ERC i els comuns l'ha situat al Palau de la Generalitat. Aquest dimarts s'ha estrenat com a cap de l'executiu al debat de política general, amb un discurs centrat únicament en la gestió. Una manera d'enterrar el procés per la via dels fets.
Sense una alternativa a l'horitzó -la divisió independentista es visibilitza en el fet que no hi ha, a hores d'ara, cap proposta de resolució pactada per primera vegada en més d'una dècada-, Illa disposa del carril central del tauler polític per transitar i fixar les prioritats del seu Govern, que passen per l'excel·lència dels serveis públics, la reforma de l'administració pública -aquest mateix dimarts el consell executiu ha aprovat el pla que lidera el conseller Albert Dalmau-, la seguretat -més prevenció, més agents i més presència policial als carrers- o l'habitatge.
Les mesures per resoldre aquesta crisi han constituït, de fet, el gran anunci del president en l'hora i mitja de discurs davant dels grups parlamentaris. Hores després que el Govern hagi constatat que la regulació dels lloguers mostra símptomes d'èxit -ha aconseguit frenar l'escalada de preus en les zones tensionades-, Illa ha refermat el compromís de construir 50.000 pisos públics en els propers sis anys. La xifra era coneguda, perquè consta en els pactes subscrits amb ERC i els comuns. La novetat ha estat la partida pressupostària prevista: 4.400 milions d'euros fins al final de la legislatura.
Es tracta de 1.100 milions d'euros anuals que s'hauran d'incloure en els pressupostos que ja treballa la consellera Alícia Romero. El president ha dit que cal més sòl disponible, més rapidesa a l'hora de construir els pisos, més col·laboració público-privada i més ajudes per garantir l'accés a l'habitatge. El Govern s'ha compromès a crear una reserva pública de solars de Catalunya, reduir a la meitat el temps de lliurament de les claus, incentius als promotors perquè facin habitatge de protecció i un fons públic d'emancipació d'un 20% del total del pis per a joves de menys de 35 anys. "L'accés a l'habitatge és un deure de país", ha remarcat el president.
Per tirar endavant l'anunci caldran pressupostos. Una comptes que el Govern espera tenir en vigor l'1 de gener, però que abans haurà de negociar amb els socis. Ja hi ha hagut converses per identificar prioritats i l'anunci de més pisos públics sintonitza bé amb els interessos republicans i comuns. Malgrat que "la música sona bé", en paraules del portaveu dels comuns, David Cid, el Govern encara no té garantits els vots necessaris per tirar endavant els comptes, com sap Illa i ha refermat la portaveu d'ERC, Marta Vilalta. Els republicans volen gestos ferms en el finançament singular, pedra angular de la legislatura però que no ha estat protagonista en el discurs del president. El procés congressual, turbulent, influirà en el calendari. I, de fet, és probable que Illa hagi de recalcular el calendari, perquè la nova direcció d'ERC no aterrarà fins l'1 de desembre.
Defugir qualsevol turbulència
Illa ha passat de puntetes per tot allò que pot provocar turbulències en una presidència que vol tranquil·la i "sense batzegades". Una de les carpetes és precisament la reforma del model de finançament, en què ha receptat "pedagogia" i no "caure en provocacions", després que el president de Castella-La Manxa, el socialista Emiliano García-Page, advertís que la riquesa de Catalunya no és dels catalans, sinó de tots els espanyols. La reforma passa necessàriament per Madrid i necessita el compromís ferm del govern espanyol en una qüestió que desgasta Pedro Sánchez.
El cap de l'executiu ha refermat el compromís del Govern amb el nou model de finançament -"això passarà", ha dit Illa-, i ha insistit que no va contra ningú ni suposarà deixar de contribuir de manera solidària a les arques de l'Estat. Els socialistes volen defugir qualsevol "confrontació" entre territoris i, de fet, Illa ha exhibit voluntarisme per identificar un primer consens, de mínims, entre les comunitats autònomes: tots els presidents coincideixen que cal un nou model. La qüestió és saber quin, i que el resultat impliqui reconèixer la singularitat catalana i s'emmarqui en els termes de l'acord signat amb ERC.
Sobre l'amnistia, només una menció: que s'apliqui en els termes en què la va preveure el Congrés. I cap referència a la resolució del conflicte polític, mostra evident que el Govern se centra en altres qüestions en el "nou cicle" que s'ha obert amb el PSC a la Generalitat. Una nova etapa que estarà guiada pel "diàleg i la col·laboració" i no pel "soroll o els enfrontaments". Uns enfrontaments que han marcat l'última dècada i que Illa vol abandonar per prioritzar les "oportunitats de col·laboració amb Espanya", ara que la Moncloa i la Generalitat tenen el mateix color polític.
Una oposició que no està articulada
Un dels avantatges que té Illa és que ocupa la centralitat política al Parlament i que l'oposició no està articulada. Tots els grups han posat en quarantena la proposta sobre l'habitatge a l'espera de veure la lletra petita. Junts farà una proposta pròpia, que implicarà demanar al govern espanyol que traspassi a Catalunya els solars de la Sareb i recursos per rehabilitar-los. ERC ha tret pit d'una mesura que han pactat ells i que ja defensava el Govern d'Aragonès, i els comuns han vist amb bons ulls l'anunci a l'espera de veure en què es concreta als pressupostos.
Després d'anys de majories independentistes, el principal canvi d'aquest debat de política general serà que no hi haurà propostes en clau de procés. Ni Junts ni ERC han pactat cap proposta conjunta, que tampoc hauria tirat endavant, però que és una mostra evident de la desunió del bloc que ha governat Catalunya els darrers anys. L'únic punt de trobada ha estat, precisament, la crítica per la poca ambició del Govern del PSC, però res més. Després del discurs del president, l'oposició prepara l'artilleria per a la sessió de dimecres per collar el Govern. Illa, entregat a la gestió i amb el procés enterrat, sap que, ara com ara, no hi ha cap alternativa viable a la seva presidència.