«Sense batzegades» i centrat en el dia a dia: cinc claus per entendre el discurs de Salvador Illa

El nou president s'estrena en un debat de política general amb un discurs que resumeix el to del mandat, marcat per la moderació en les formes i la distància amb el 2017; només esmenta una vegada l'amnistia i situa l'habitatge com a principal urgència

08 d'octubre de 2024, 17:45
Actualitzat: 19:22h

Quan Salvador Illa portava mitja hora al faristol, l'inefable Alejandro Fernández, sempre àcid, es pronunciava d'aquest manera a la xarxa social X: "Amb tot el carinyo i respecte, la Direcció General de Trànsit recomana: si escoltes Illa, no condueixis". Una manera de recordar un dels tòpics que acompanyen el nou president de la Generalitat, previsible en les formes i moderat en la posada en escena. És probable que el dirigent del PSC, lluny de considerar l'apreciació de Fernández com un menysteniment, ho pugui apreciar com un elogi. Perquè l'estrena d'Illa en el debat de política general ha servit per exhibir una presidència tranquil·la i inequívocament centrada en la gestió del dia a dia.

Com si s'inspirés en aquella campanya sobre "l'increïble home normal" amb què les joventuts socialistes van retratar José Montilla en les eleccions del 2010, el president de la Generalitat ha passat pàgina -sense necessitat de fer servir aquesta expressió, tan utilitzada en els dies previs als comicis que el van dur a la Generalitat- del procés, ha relegat el conflicte polític a la mínima expressió i ha centrat els anuncis en l'habitatge, la preocupació més urgent de la ciutadania. La previsibilitat s'ha instal·lat a Palau, on s'intenten minimitzar les batzegades i on només s'albiren turbulències en el marc del finançament singular. Perquè, en aquesta carpeta, la clau de la negociació no depèn només del Govern.

"Certesa i previsibilitat, sense batzegades"

El president ha traçat les línies mestres del tarannà que està impregnant els primers mesos de mandat: "Garantirem l'estabilitat. Amb certesa i previsibilitat, sense batzegades. Tothom té dret a saber com actuarem". Cap al final, ha reivindicat la "revolució del respecte", en la línia del "Govern de tothom" que ja es pot veure a la sala de premsa del Palau de la Generalitat. També ha definit el seu executiu com "aferrat a la realitat". Una realitat que, com ha indicat a l'inici del discurs, està marcada pels conflictes bèl·lics al Pròxim Orient i a Ucraïna. Ha citat Pau Casals per fer una crida a l'alto el foc, i ha fet una defensa encesa de l'ONU. Una manera de criticar Israel sense haver-lo de citar directament.

"El rumb és clar: deixar la confrontació erma i aprofitar la col·laboració"

No ha parlat de "dècada perduda" -un dels hits quan era el cap de l'oposició-, perquè des que ha aterrat a Palau ja no cal desgastar l'independentisme: ara en té prou amb relegar el conflicte polític a una qüestió secundària, pràcticament inexistent. "Crec en una Catalunya plural i diversa, que forma part d'un espai públic compartit: l'Espanya plurinacional. Cald eixar enrere la confrontació erma per aprofitar les oportunitats de col·laboració amb l'Estat i amb Europa", ha indicat el president, que compta amb el suport de les múltiples institucions en mans socialistes. De l'amnistia només n'ha parlat una vegada: per proclamar el respecte al poder judicial, però per demanar-li respecte cap al poder legislatiu. 

"Això passarà"

La frase fa referència al finançament singular, projecte estrella de la investidura. "Cada ambició necessita el seu temps", ha avisat el president, perquè la negociació no serà senzilla i ja està condicionada per un PP que s'hi aferra per desgastar Pedro Sánchez i per un sector de l'independentisme -Junts- que renega de l'acord PSC-ERC. Davant d'aquest escenari, Illa ha demanat suport a una majoria de l'arc parlamentari: "Sé que costarà, però sé que serà més fàcil amb el suport del Parlament". Ha esquivat qualsevol polèmica amb els barons socialistes que discrepen de la singularitat catalana, perquè el president no vol "caure en la provocació". En silenci, interpreta, aconseguirà més resultats.

"En habitatge no valen excuses de competències i ideologies"

Cada president es reserva un anunci d'impacte per al debat de política general. Pere Aragonès, per exemple, ho va intentar amb l'acord de claredat l'any passat, tot i que no va aconseguir el suport de la majoria de la cambra per situar-lo com a prioritat. Illa ha optat per l'habitatge, principal preocupació de la ciutadania, i hi ha posat xifres. La més cridanera, la inversió de 4.400 milions en aquesta matèria durant tot el mandat. "No ens podem permetre que l'habitatge condicioni el projecte de vida de les persones. Avui és un deure de país. Faig una crida perquè estiguem a l'alçada, el Govern el primer. No valen excuses de competències, recursos i ideologies", ha resumit. El camí no serà fàcil.

"La seguretat és una política progressista"

Els primers mesos de mandat han servit per constatar que la seguretat és una de les carpetes que Illa cuida amb més interès. Sota el lideratge de Núria Parlon a Interior, s'ha iniciat una estratègia més agressiva contra les armes blanques, es parla de manera desacomplexada contra les ocupacions irregulars i s'ha convocat una ampliació de la plantilla dels Mossos d'Esquadra. "La seguretat és una política progressista. Sense seguretat no hi ha convivència", ha remarcat Illa. També ha demanat que no es vinculi aquesta carpeta amb la immigració. Segur que aquest dimecres, en el torn de l'oposició, les extremes dretes -l'espanyolista i l'independentista- tindrà espai per esplaiar-s'hi.