30
de juny
de
2023, 13:33
Actualitzat:
14:01h
Les dades que revela el darrer cens de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest mateix divendres són demolidores i ajuden a entendre una qüestió, la de l'habitatge, que s'ha convertit en tot un problema per a un grup rellevant de persones al nostre país. Segons la recerca de l'INE, el 9,3% dels pisos a Barcelona -un total de 75.000- estan buits, i en un 9% només hi viu gent tres mesos l'any. Per tant, en gairebé 150.000 pisos no hi viu cap nucli familiar habitualment.
Si eixamplem la mirada, descobrirem que a Catalunya el 10,7% de l'habitatge està buit -420.000- i en un 11% -430.000- no hi viu ningú, és a dir, només té ocupació un trimestre a l'any. En aquest sentit, Castelló d'Empúries i l'Escala (Girona) són la segona i la tercera població de l'Estat on menys gent hi viu habitualment. Cerdanyola del Vallès, en canvi, és un dels municipis que tenen menys pisos buits de l'Estat.
El cens d'habitatge també dona dades interessants sobre el lloguer. Barcelona i Girona, per exemple, són les capitals de província de l'Estat que tenen un percentatge d'inquilins més alt, amb un 31%. Madrid, per posar-ho en comparació, té un 24%.
Totes aquestes dades arriben justament l'endemà que el recentment nomenat alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, hagi signat el decret per declarar la ciutat zona de mercat d'habitatge tensionat. La primera mesura del nou govern municipal, ja anunciada en la campanya de les eleccions municipals, s’afegeix a la iniciativa de la Generalitat que, fa qüestió d'una setmana, va declarar 140 municipis com a zones tensionades per poder limitar el preu dels lloguers. I tot i la urgència i solemnitat amb què Collboni ha presentat la mesura, l'Ajuntament ha admès que la seva aplicació depèn, precisament, del Govern.
El lloguer, però, també ha batut rècords. De fet, encadena tres anys d'increments entre gener i març. Aquest primer trimestre del 2023, els barcelonins i barcelonines han pagat de mitjana per un pis llogat 1.087 euros, segons les últimes dades actualitzades per l'Incasòl, que constaten un increment de 10 euros respecte als 1.077,5 de finals del 2022. Aquesta xifra no ha parat de créixer des del 2020, tot i que la tendència a l'alça fa molts més anys que s'arrossega. Així, un pis de lloguer costava 387 euros l'any 2000 i 776 l'any 2010.
Si eixamplem la mirada, descobrirem que a Catalunya el 10,7% de l'habitatge està buit -420.000- i en un 11% -430.000- no hi viu ningú, és a dir, només té ocupació un trimestre a l'any. En aquest sentit, Castelló d'Empúries i l'Escala (Girona) són la segona i la tercera població de l'Estat on menys gent hi viu habitualment. Cerdanyola del Vallès, en canvi, és un dels municipis que tenen menys pisos buits de l'Estat.
El cens d'habitatge també dona dades interessants sobre el lloguer. Barcelona i Girona, per exemple, són les capitals de província de l'Estat que tenen un percentatge d'inquilins més alt, amb un 31%. Madrid, per posar-ho en comparació, té un 24%.
Totes aquestes dades arriben justament l'endemà que el recentment nomenat alcalde de la capital catalana, Jaume Collboni, hagi signat el decret per declarar la ciutat zona de mercat d'habitatge tensionat. La primera mesura del nou govern municipal, ja anunciada en la campanya de les eleccions municipals, s’afegeix a la iniciativa de la Generalitat que, fa qüestió d'una setmana, va declarar 140 municipis com a zones tensionades per poder limitar el preu dels lloguers. I tot i la urgència i solemnitat amb què Collboni ha presentat la mesura, l'Ajuntament ha admès que la seva aplicació depèn, precisament, del Govern.
La ciutat amb l'habitatge nou més car de l'Estat
A finals d'aquest mes de juny per primera vegada el preu de l'habitatge nou a Barcelona ha superat la barrera dels 5.000 euros per metre quadrat, segons dades de la Societat de Taxació. Concretament, el preu se situa ara a 5.047 euros, un 5,9% més que el 2022. Això converteix la capital del país en la ciutat més cara de l'Estat per davant de Madrid, on el metre quadrat costa 4.269 euros.El lloguer, però, també ha batut rècords. De fet, encadena tres anys d'increments entre gener i març. Aquest primer trimestre del 2023, els barcelonins i barcelonines han pagat de mitjana per un pis llogat 1.087 euros, segons les últimes dades actualitzades per l'Incasòl, que constaten un increment de 10 euros respecte als 1.077,5 de finals del 2022. Aquesta xifra no ha parat de créixer des del 2020, tot i que la tendència a l'alça fa molts més anys que s'arrossega. Així, un pis de lloguer costava 387 euros l'any 2000 i 776 l'any 2010.