El debat sobre els anomenats pares helicòpter, aquells progenitors que tendeixen a intervenir o sobreprotegir els fills fins i tot en l'etapa universitària, ha tornat a escena després que diversos docents d'universitats espanyoles hagin denunciat situacions cada cop més incòmodes. En diverses informacions publicades s'hi ha relatat com alguns professors de la Universitat de Granada havien rebut visites i correus de pares exigint explicacions sobre les notes o el rendiment acadèmics dels seus fills, ja majors d'edat.
El professor Daniel Arias Aranda, catedràtic d’Organització d’Empreses a la Universitat de Granada, ha relatat episodis sorprenents: des de mares que entren al despatx per increpar-lo fins a pares que deixen la seva targeta professional sobre la taula com a advertència. El cas, compartit a les xarxes, va desencadenar centenars de testimonis similars de docents d’arreu de l’Estat.
Aquest fenomen, que en altres països ja ha estat objecte d'estudi sociològic, planteja preguntes sobre els límits de la responsabilitat parental i la necessitat que els joves aprenguin a gestionar per si mateixos les seves dificultats acadèmiques.
Cuando en la universidad es necesario poner este cartel es que algo está fallando. Querido alumno: Soluciona tus propios problemas y no mandes a papá y mamá. Recuerda, la mayoría de edad en España es a los 18. 🤔 pic.twitter.com/3K9jH31D0w
— Daniel Arias Aranda (@daniel__arias) October 20, 2025
Un fenomen que, de moment, no aterra a Catalunya
La polèmica, però, no sembla tenir el mateix reflex a Catalunya. Després de consultar diverses universitats catalanes, concretament la Universitat de Barcelona (UB), la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), la Universitat de Lleida (UdL) i la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), cap d'elles afirma haver detectat aquest fenomen ni considera que sigui un problema identificat als seus campus. Fonts institucionals assenyalen que, si bé és possible que hi hagi hagut casos puntuals, no s'han registrat com a incidències formals ni han estat percebuts com una tendència creixent.
En general, totes coincideixen a assenyalar que no tenen constància de casos ni evidències que la sobreprotecció parental s'hagi convertit en una realitat visible dins l'entorn universitari. Algunes fonts admeten que és difícil descartar situacions puntuals, però remarquen que no existeixen mecanismes per registrar ni quantificar aquest tipus d'intervencions, i que, en qualsevol cas, no s'han percebut com una tendència.
La visió del Sindicat d’Estudiants
Des del Sindicat d'Estudiants expliquen que no han rebut cap cas concret, però tampoc neguen la possibilitat que pugui existir. Per aquest motiu eviten posicionar-se de manera clara, ja que no disposen de dades. Tot i això, remarquen que si realment es produeixen aquestes situacions, el problema no s'hauria d'atribuir únicament als pares, sinó al sistema educatiu. Segons el sindicat, l'educació hauria de formar persones crítiques i autònomes, i si en aquestes etapes encara es donen comportaments de dependència és perquè alguna cosa s'està fent malament: "No es fonamenta prou l'esperit crític", assenyalen.
De moment, doncs, la universitat catalana continua sent, segons les mateixes institucions, un espai on els estudiants són tractats com a adults responsables de la seva trajectòria i decisions. El debat sobre els pares helicòpter pot créixer a les xarxes i generar titular, però als campus catalans, de moment, no hi ha proves que hagi arribat a enlairar-se.
